Des de l’any 1960 el diumenge anterior a la diada de Sant Joan celebrem arreu del món el Dia Universal de la Sardana, festa instituïda per l’Obra del Ballet Popular, una jornada festiva per enaltiment de la sardana, “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, com deia el poeta Joan Maragall.
Aquest dia els sardanistes d’arreu de Catalunya i de l’exterior surten al carrer per ballar la nostra dansa més tradicional i per commemorar aquesta jornada, cada any es designa una sardana que la tocaran totes les cobles i es ballarà als pobles i ciutats. Enguany la sardana que sonarà arreu del món és ‘Montjoliu‘, de Manuel Oltra, triada per celebrar el centenari del naixement de l’autor. Manuel Oltra va dedicar aquesta sardana, que es va estrenar l’any 1996, a la parella que regentava l’hostal Cas-Tor de Sant Llorenç de Morunys.
En un principi aquesta celebració estava repartida en dos dies, el 23 d’abril, diada de Sant Jordi i el 27 d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Després es va passar al diumenge anterior a la festivitat de Sant Joan.
Cada any s’ofereix un missatge, un manifest a càrrec d’una personalitat que es llegeix a tots els aplecs i es difon a través de programes de ràdio i televisió dedicats a les sardanes. Enguany el missatge és del compositor Josep Maria Secarrant i diu:
“En l’avinentesa del nostre Dia em permeto adreçar-me a tots els que feu vostra la Sardana.
Aquesta dansa nostra que, amb el pas del temps, ha rebut tot un seguit d’exaltacions per part
d’importants poetes i pensadors que són ben conegudes.
Amb aquest missatge d’avui voldria que fixéssiu la vostra atenció, encara més si cal, en allò
que sentiu mentre balleu i, sobretot, que escolteu allò que us penetra i que arriba a la vostra
més interna sensibilitat i, seguidament, que us adoneu de com hi intervé en tot això el conjunt
instrumental que vehicula aquests sons; la cobla.
Al voltant de la interpretació de les sardanes i durant quasi dos segles, aquest artefacte
musical ha anat creat una pàtria sonora. Uns sons, però, que han desbordat el Principat i que
han universalitzat la seva aparença vestint de cobla també músiques amb estètiques d’arreu.
Aquesta cobla que s’ha anat fent gràcies al mestratge dels més importants compositors i
instrumentistes de la nostra terra, ha esdevingut una rara avis dins del món de la música
mundial.
Actualment, els nostres compositors van conreant, ultra la sardana, una àmplia varietat de
gèneres musicals, donant testimoni de la vitalitat que té la nostra cobla i enriquint
substancialment el patrimoni. També alguns músics estrangers han donat fe del seu interès
per la cobla i ja es va disposant de les seves composicions.
Tenim una joia musical! Una joia que mereix, sens dubte, una difusió molt més extensa. Des
del sardanisme fem que no ens manqui proporcionar el recolzament entusiasta vers la música
amb cobla i els seus compositors i intèrprets. Fem que aquesta cura nostra s’adreci vers totes
les vessants relacionades, especialment la pedagogia musical i la difusió en un món que
treballa amb unes eines noves.
Enguany s’escau la commemoració del centenari del naixement del mestre Manuel Oltra
(1922-2015), un compositor i pedagog l’obra del qual és curulla d’exemples excepcionals de
com escriure per a cobla i que ha contribuït poderosament en la situació que viu aquest nostre
conjunt instrumental.
Vull acabar aquest missatge amb un record per al compositor i director, el mestre Jesús
Ventura (1961-2022), la sentida i prematura pèrdua del qual s’ha produït aquests darrers dies.
L’amic i reconegut company de molts de nosaltres, fou digne deixeble del mestre Oltra i a més
d’un excel·lent comunicador és autor d’una important obra musical i associativa.
Aquests recordatoris van també amb l’homenatge a tots els compositors que han anat bastint
el monument que és el nostre Patrimoni de sardanes i de música escrita per a cobla!”
Josep-Maria Serracant i Clermont
Sabadell, 19 de juny de 2022.
Podeu consultar l’agenda de tots els aplecs i ballades que es faran avui 👉 aquí.
La Santa Espina potser és la sardana més popular d’arreu del món i en molts moments de la nostra història es va convertir en un símbol antifeixista com durant la dictadura de Primo de Rivera. La sardana més prohibida de tota la història també va servir com a himne reivindicatiu, més recentment, quan durant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, 300 treballadors de la Generalitat a Girona van sortir al carrer reclamant la llibertat dels presos polítics, cantant i ballant la Santa Espina. Escoltem’la!
Avui tots els pobles i ciutats de Catalunya ballaran al so de la Sardana, des dels més joves fins als més grans. Una tradició que passa de generació en generació i que mai hem de perdre.
