Des de l’any 1960 el diumenge anterior a la revetlla de Sant Joan celebrem arreu de Catalunya el Dia Universal de la Sardana, festa instituïda per l’Obra del Ballet Popular, una jornada festiva per enaltiment de la sardana, “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, com deia el poeta Joan Maragall.
Aquest dia els sardanistes d’arreu de Catalunya i de l’exterior surten al carrer per ballar la nostra dansa més tradicional i per commemorar aquesta jornada, cada any es designa una sardana que la tocaran totes les cobles i es ballarà als pobles i ciutats. Enguany la sardana que sonarà arreu del món és ‘Jorn Alegre’ de Josep Serra i Bonal, triada per celebrar el cent cinquantenari del naixement de l’autor que es va estrenar fa 95 anys, l’any 1929.
En un principi aquesta celebració estava repartida en dos dies, el 23 d’abril, diada de Sant Jordi i el 27 d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Després es va passar al diumenge anterior a la festivitat de Sant Joan.
Cada any s’ofereix un missatge, un manifest a càrrec d’una personalitat que es llegeix a tots els aplecs i es difon a través de programes de ràdio i televisió dedicats a les sardanes. Enguany el missatge és de l’Equip del Búnquer.
“Des del Búnquer volem donar tot el nostre suport a la sardana, el ball nacional de
Catalunya, que esperem que, malgrat que cada vegada costi més preservar i
conservar els nostres símbols, persisteixi i pugui continuar ocupant places i carrers
com ha fet fins ara. No ens volem imaginar una cobla i una colla de sardanistes
havent de ballar dins un búnquer com el nostre perquè ja no està permès fer-ho en
públic. De tota manera, veient com va tot, no estaria de més a partir d’ara construir
els búnquers rodons per si mai s’hi han de ballar sardanes.
Els que som amants de la ràdio recordem com moltes emissores municipals
programaven sardanes que es convertien en la banda sonora del cap de setmana a
moltes cases on ara sona reggaeton i altres bestieses. Hauríem de saber fer-nos
una mica més el xulo i lluir amb orgull els nostres símbols com fan altres països com
Itàlia amb coses molt més banals com un collons de pizza. La sardana hauria
d’ocupar espais que ara mateix ens semblen impensables com la radiofórmula. Les
emissores d’aquest país haurien d’estar obligades a emetre una sardana després de
qualsevol cançó de Bad Bunny per esmenar el mal fet a la música i a la cultura en
general.
Des del Búnquer anhelem una manera de fer ràdio, una manera de parlar i de
comunicar-nos, però el que encara trobem més a faltar és una manera de ser. Dins
d’aquest sentiment també hi ha la sardana, la llengua, una manera de fer humor i tot
el que ens ha acabat definint com a país. Ens preocupa la salut de tot això i el que
volem és que la gent jove no ho identifiqui com una cosa del passat, com un record
dels nostres pares i els nostres avis. Cal tornar a posar el català i tots els símbols
d’aquest país al cim de les tendències i les modes actuals perquè tothom se’ls vulgui
fer seus. Si el reggaeton ha triomfat com no poden triomfar altres coses? Al Búnquer
ho hem aconseguit creant un espai radiofònic original, autèntic i descentralitzat, més
enllà de la capital catalana, de totes les modes banals i buides de contingut que els
experts ens deien que era el que la gent demanava.
Si d’una cosa estem orgullosos és d’haver creat un format que va contracorrent, fet
d’una manera diferent, amb un altre to i un altre ritme, fugint de repetir formats
estàndards només per adaptar-nos a les modes actuals. En l’era on tot ha de ser
ràpid i breu perquè la gent no té capacitat d’atenció hem convertit un programa de
biografies històriques, on cal seguir el fil d’un personatge durant més de mitja hora,
en el podcast en català més escoltat del moment.
Així que, més enllà del que es digui o de la moda que toqui, les coses originals i
autèntiques tenen espai per triomfar. Esperem que aquest també sigui el futur de la
sardana, que sapiguem posicionar-la en aquest terreny i no en el de la nostàlgia.
Volem una Catalunya plena de canalla de mirada pura i brillant fent-se el xulo
mentre ballen sardanes a la plaça del seu poble. Feliç dia Universal de la sardana!”
L’Equip del Búnquer
La Santa Espina potser és la sardana més popular d’arreu del món i en molts moments de la nostra història es va convertir en un símbol antifeixista com durant la dictadura de Primo de Rivera. La sardana més prohibida de tota la història també va servir com a himne reivindicatiu, més recentment, quan durant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, 300 treballadors de la Generalitat a Girona van sortir al carrer reclamant la llibertat dels presos polítics, cantant i ballant la Santa Espina. Escoltem’la!
Aquest dia tots els pobles i ciutats de Catalunya ballaran al so de la Sardana, des dels més joves fins als més grans. Una tradició que passa de generació en generació i que mai hem de perdre.
