Almenys 18 morts i més d’un centenar de ferits en intentar saltar la tanca de Melilla


Feia dies que s’esperava un salt massiu a la tanca de Melilla, perquè en el Marroc s’havia detectat la presència de moltes persones subsaharianes als voltants de Nador i finalment es va produir ahir al matí amb un resultat de 18 morts i una setantena de ferits, alguns greus.

Unes dues mil persones van intentar saltar la tanca que separa el Marroc amb Espanya. La policia marroquina va carregar contra els assaltants de forma molt violenta, provocant una estampida que va deixar un centenar d’atrapats a terra i 18 morts. Les autoritats marroquines informen que hi ha 140 policies ferits, cinc dels quals de gravetat.

El Ministeri d’Interior del Marroc justifica la seva intervenció en “l’ús de mètodes molt violents per part dels intrusos”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez dona les gràcies per la intervenció de la policia marroquina. Aquest és el primer salt massiu a la tanca de Melilla des que els dos governs hagin reprès les seves relacions diplomàtiques, des del passat mes de març.

Unes 130 persones, la majoria joves subsaharians, haurien aconseguit entrar a Melilla i ara es troben en el Centre d’Estança Temporal d’Immigrants (CETI).

Per què fugen dels seus països i volen arribar a Europa?

Als que es pregunten per què aquesta gent fuig dels seus països, que reflexionin una mica sobre la colonització europea del continent africà durant segles. Al segle XIX, Europa convençuda de la seva superioritat es va anar apoderant de les millors terres d’Àfrica. L’explotació europea dels millors productes agraris i miners va anar desplaçant els seus habitants forans cap a terres molt més pobres i menys productives.

Fins a la meitat del segle XIX, Àfrica era un continent inexplorat pels europeus més enllà dels missioners que l’església enviava. Els seus habitants vivien tranquil·lament de la pesca l’agricultura o la ramaderia, fins que Europa els va envair. Les riqueses que oferia el continent africà va atraure les grans potències europees, que no van trigar a organitzar expedicions imperialistes per explotar els recursos que oferia Àfrica. Llavors no hi havia tanques per saltar, però gràcies a la superioritat dels regnes europeus i americans van poder colonitzar tot el continent.

Fins i tot es van repartir el continent sense comptar amb els representants dels països africans. El 15 de novembre de 1884, el canceller alemany Otto von Bismarck va organitzar la ‘Conferència de Berlín’ per a regular la conquesta i colonització del continent africà. Des del 15 de novembre de 1884 fins al 26 de febrer del 1885, els representants d’Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Regne Unit, Portugal, Itàlia, Dinamarca, Països Baixos, Estats Units, Rússia, Suècia, Noruega i els imperis otomà i imperi Austrohongarès es van reunir a Alemanya per literalment, repartir-se Àfrica.

A partir del segle XX un cop explotats, arruïnats, desplaçada la seva gent per part de les grans potències mundials, de mica en mica els països africans es van anar independitzant dels seus colonitzadors. L’any 1960 disset països africans ja havien assolit la independència, la meitat d’Àfrica ja no estava en mans d’Europa.

Per primer cop l’ONU reconeixia el “dret a l’autodeterminació” sobre la base de la “igualtat i el respecte als drets de les persones i la seva integritat territorial”. Potser va ser una mica tard, els africans ja estaven arruïnats i van passar de les mans explotadores dels europeus a grans mandataris que resten molts anys en el poder, acumulant riquesa sense repartir-la amb el poble.

Ningú fuig del seu país voluntàriament, preguntem-nos per què. Més enllà de les guerres, el canvi climàtic que fa impossible l’explotació de la terra, aquesta gent el que vol és una vida millor per a les seves famílies. Segles enrere els vàrem esclavitzar, explotar els seus recursos i actualment és el nostre abocador. No volem que vinguin, però nosaltres els hi enviem la nostra ‘merda’.

Acra, la ciutat més gran de Ghana i actual capital es troba el barri d’Agbogbloshie on s’acumulen totes les deixalles de productes electrònics que remetem des d’Europa, els Estats Units o la Xina. L’abocador electrònic més gran del món amb totes les conseqüències per a la salut dels seus habitants. Encara ens continuem preguntant per què fugen?