La Cerdanya vol limitar la construcció desmesurada de segones residències.


Vista d’Alp

Diverses entitats socials i mediambientals de la Cerdanya impulsen una petició popular per a limitar-hi la construcció de segones residències. Ja el passat mes de maig el Grup de Recerca de la Cerdanya, l’Associació Ceretània i Cerdanya en Acció pel Clima, van fer un manifest conjunt en el qual demanaven limitar el creixement descontrolat de segones residències a la comarca. Sota el lema ‘Confluència per una Cerdanya sostenible’ volen obrir debat per arribar a un consens sobre el model de futur que volen per a la seva comarca.

Segons declaracions d’un dels membres del Col·lectiu per l’Habitatge de la Cerdanya, Marcel Sangenís al programa ‘Planta baixa’ de TV3:

“Si es fan noves promocions, es fan noves promocions per a residents. El que no pot ser és que continuem fent noves promocions esperant que algun dia s’ajustin als preus del mercat.”

Els residents de Cerdanya tenen veritables problemes per trobar un habitatge a un preu adient al seu salari, ja que amb la proliferació de les segones residencies durant els darrers vint anys, el preu tant de venda com de lloguer ha experimentat un augment desmesurat. La Cerdanya està de moda i això ha encarit els preus.

Arran de la pandèmia la situació s’ha agreujat, amb el teletreball, moltes són les persones que han canviat la ciutat pel món rural, malgrat que a la Cerdanya ja no li queda molt de món rural. Aquells terrenys que ocupaven ovelles, vaques o cavalls, ara són habitatges a preus de luxe, la majoria de segones residències. Amb l’agreujant que moltes d’elles tan sols estan habitades en temporada d’esquí i la resta de l’any estan tancades. Segons un estudi de fa deu anys, 14.000 residències de la comarca només estaven habitades cinquanta-un dies a l’any, menys de dos mesos.

Les dades sobre la taxa d’intensitat de construcció és prou eloqüent. La mitjana d’habitatges iniciats el 2021 per cada mil habitants és:

🔹 Catalunya 1,9
🔸 Cerdanya 11,6

La més alta del nostre país i força superior a la dels darrers anys.

Això fa que els residents hagin vist encarit el parc d’habitatges de lloguer, és el cas d’una veïna d’Alp que explica a ‘Planta baixa’ com va haver de deixar el seu pis de lloguer perquè als propietaris els hi surt més rendible llogar-lo per temporades d’esquí o estiueig, que els 400 euros que ella pagava. Li demanaven 700 euros si volia renovar el contracte. Un altre veí de Bor també detalla al programa que malgrat fa trenta anys que viu a la comarca, no pot accedir a un habitatge i es veu obligat a compartir pis amb altres persones en la mateixa situació.

L’auge del turisme i la proliferació de les segones residències ha fet abandonar molts camps de conreu i ha provocat la desaparició dels ramats, tan necessaris per netejar els boscos i lluitar contra els incendis forestals. Els incendis s’apaguen durant tot l’any mantenint el sotabosc net.

Potser ja és tard per una comarca com la Cerdanya i si anem a buscar culpables, en primer lloc, posarem a les administracions que han permès aquesta desmesurada construcció, però també podríem fer una petita reflexió. Molts habitants de Cerdanya s’han enriquit considerablement amb la venda dels seus terrenys per a la construcció. Els pares i avis van vendre les seves cases de pagès, camps de cultiu i ramats a uns preus molt atractius i ara que els seus fills i nets han de viure del turisme de caps de setmana, tenen molt difícil l’accés a l’habitatge.