A la tardor els castanyers així com els bolets són els grans protagonistes de les visites al Parc Natural del Montseny i allà trobem el castanyer més gros de tota Catalunya (pel gruix de la soca). Un arbre amb una edat estimada d’entre 500 i 600 anys, amb una alçada total de 15 metres, una volta de canó de 13 metres i una capçada mitjana de 17,5 metres.
El Castanyer Gros de la Casa del Bosc o de Can Cuc està a la Baga d’en Cuc, al terme municipal de Cànoves i Samalús, al Vallès Oriental i com la majoria dels arbres del Montseny, té un propietari, en Miquel Cuch. Va ser declarat per la Generalitat de Catalunya arbre monumental l’any 1988.
Al llarg d’aquest mig segle de vida que té el Castanyer Gros de Can Cuc, ha passat per tota mena de vicissituds. Segons algunes dades, l’any 1930 va patir un important incendi que va estar cremant l’arbre durant tres dies i tres nits seguides. A causa de l’incendi el tronc va quedar buit.
Diuen que cap als anys 60 del segle passat un carboner de la zona, aprofitant el forat que va deixar l’incendi es va instal·lar a viure dins el tronc, fins i tot afirmen que tenia una taula, cadires i una llarg de foc, ja que el tronc té dos furats, un més gran que serveix d’entrada i altre més petit que fa de finestra o xemeneia. Hi ha qui diu que s’han arribat a ballar sardanes dins el tronc, una sardana formada per sis persones.
Es pot arribar des de l’aparcament de l’embassament de Vallforners, seguint les pistes obertes per treure la fusta. La fama que ha obtingut en els darrers anys ha fet que rebi molts visitants cada any. Encara que el tronc principal és mort, gràcies a les tasques de cura que han fet els propietaris de la finca, el castanyer ha rebrotat i fins i tot produeix castanyes, malgrat que darrerament no en fa gaires.
El poeta Francesc Bardera li va voler dedicar un poema:
El Castanyer Gros
És un arbre de ma terra
per poca gent conegut,
clavat en mig de la serra
en un racó espès i brut,
té al davant, a la carena.
Palestrins, dret i sorrut,
l’Àliga sobre l’esquena,
per llit, la Baga d’en Cuc
on el torrent li fa ofrena
de l’aigua que allí recull,
a dalt, la Calma serena.
