Ahir a la nit Joan Manuel Serrat es va acomiadar dels escenaris al Palau Sant Jordi ple de gom a gom. Va oferir el seu últim concert en directe, davant 15.100 persones, però com ell mateix diu: “Em retiro només de pujar als escenaris, dels concerts. No em retiro de viure, ni de cantar, ni de fer música, ni d’escriure. No em retiro d’estar viu”.
Després de quasi seixanta anys oferint concerts per tot el món, el noi del Poble Sec va posar fi a la gira de comiat ‘El vici de cantar 1965-2022’, que va començar el 27 d’abril al Beacon Theatre de Nova York. Vam poder escoltar les seves cançons més representatives tant en català com en castellà. El noi que no va voler anar a Eurovisió perquè no el deixaven cantar en català, anys després va fer gran part de la seva discografia en castellà.
Serrat, que la setmana vinent farà 79 anys, va iniciar el concert amb aquestes paraules: “Bona nit, senyores i senyors i gen imparcial en la matèria. De veritat que semblava llunyà el dia d’avui quan a l’abril vaig començar una gira amb aquest espectacle”, per després començar el concert amb ‘Temps era temps’.
Moltes personalitats han volgut anar a un dels tres concerts que Serrat ha ofert a Barcelona aquesta setmana, el dijous passat va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès i ahir va ser el president del Govern central Pedro Sánchez que va arribar a bord del Falcon, acompanyat de la seva esposa. També hi eren el ministre Miquel Iceta i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau.
LLETRA DE PLANY AL MAR – JOAN MANUEL SERRAT
Bressol de vida, camins de somnis
Pont de cultures ai, qui ho diria
Ha estat el mar.
Mireu-lo fet una claveguera
Mireu-lo anar I venir sense parar.
Sembla mentida
Que en el seu ventre.
Es fes la vida
Ai, qui ho diria
Sense rubor.
Mireu-lo fet una claveguera
Ferit de mort.
De la manera
Que el desvalisen
I l’enverinen
Ai, qui ho diria
Que ens dona el pa.
Mireu-lo fet una claveguera
Mireu-lo anar I venir sense parar.
On són els savis
I els poderosos
Que s’anomenen
Ai, qui ho diria
Conservadors?
Mireu-lo fet una claveguera
Ferit de mort.
Quanta abundància
Quanta bellesa
Quanta energia
Ai, qui ho diria
Feta malbé.
Per ignorància, per imprudència
Per inconsciència I per mala llet.
Jo que volia
Que m’enterressin
Entre la platja
Ai, qui ho diria
I el firmament.
I serem nosaltres
Ai, qui ho diria
Els qui t’enterrem.
