El cantautor català Pau Pinós i Bergés, més conegut com a Lo Pau de Ponts, ha publicat a través de les xarxes socials una entrevista on explica que és per a ell una llengua i més concretament la nostra llengua, el català.
Què és una llengua? 👇
“Coi, trobo que aneu forts, no us hi poseu pas per poca cosa. Bé, una llengua, a dreta llei, és un codi de comunicació, és una eina per fer-nos entendre, però també, a més a més una llengua representa una manera particular de veure i entendre el món, de percebre la realitat i de relacionar-nos-hi amb aquesta realitat i amb aquest món.
Ja ho deia la malaurada, Carme Junyent, que cada vegada que es mor una llengua al món, també se’n va una manera d’entendre la realitat i una manera de ser. Una llengua ens singularitza, ens fa ser únics. Els catalans per exemple, en la mesura que enraonem català, som diferents dels castellans, dels francesos, dels eslaus, dels urdús i dels maoris, per dir-te alguna cosa, la llengua ens fa ser qui som, la llengua ens identifica i a més a més, també com més genuïna és una llengua també ens fa ser més nosaltres mateixos, ens identifica encara més i ens singularitza encarà més. És un dels elements més potents d’identificació nacional, és la columna vertebral de la nació”.
Com veus l’estat actual del català? 👇
“Home, fa patir, no et negaré que fa patir, perquè de tant en tant sents enraonar segons qui i es tracta d’una llengua molt interferida, una llengua molt diluïda. Segons com hi ha gent que la sents a parlar i sembla que parlin castellà amb paraules catalanes, es nota molt que pensen en castellà i tradueixen literalment amb paraules catalanes i això, sap greu perquè en la mesura que es va diluint la llengua, també se’ns va desdibuixant una mica la fesomia”.
Quina és la llengua pròpia de Catalunya? 👇
“Fot riure i tot que em demanis això. És evident que la llengua pròpia d’aquest país és la catalana, és el català. Entenem com a llengua pròpia la llengua que s’ha format aquí, la llengua dels camins. Això no treu que pugui haver-hi gent, com de fet hi és, que visquin aquí i tinguin com a llengua materna qualsevol altra llengua, però la llengua pròpia del país és el català. Per dir-t’ho d’una manera una mica més poètica, però molt entenedora, si les muntanyes i els valls i les carenes i els pujols poguessin enraonar, ho farien en català. Tu per saber la llengua pròpia d’un determinat territori, t’has de fixar en els topònims, amb el nom dels llocs, de les muntanyes, dels pobles, llavors sabràs quina és la llengua pròpia del territori en qüestió”.
Què penses de la diversitat? 👇
“Totalment, a favor, jo soc un ferm defensor de la diversitat i et diré més, la millor manera que tenim els catalans de contribuir en la diversitat del món és mantenir-nos-hi com a catalans. Jo crec en la diversitat al món, perquè moltes vegades s’entén la diversitat com una barreja de no se sap què. No, no, la manera de preservar la diversitat del món, és a dir la diversitat cultural del món, que hi hagi diferents cultures al món, és mantenir-nos al món, però, com a catalans que som, és a dir, mantenir la nostra pròpia identitat. I això passa sobretot per mantenir la llengua, perquè com t’he dit abans la llengua és un dels elements d’identificació nacional més potents que tenim. D’alguna manera podríem dir, amb alguns matisos potser, que som catalans en la mesura que enraonem català, la llengua ens fa ser”.
Escoltem-lo! 👇
