Carlos Crespo, és un madrileny que ha estudiat i aprovat el C2 de català a Madrid. A través de ‘X’ ha obert fil explicant com ha estat la seva experiència en aquest aspecte i les seves reflexions sobre l’estat de les dues llengües oficials de Catalunya.
Comença anunciant que ha aprovat el C2 de català després de quatre anys estudiant a Madrid:
1. “Soc madrileny, igual que els meus pares i avis materns. Així que no soc gat, però quasi. Malgrat això i en contra de la pressió popular pallussa d’alguns cercles de Madrid per odiar Catalunya -menys del que sembla-, el poble català m’ha caigut sempre de puta mare”.
2. “Em cridava l’atenció la cultura catalana (literatura, cinema, teatre) i la llengua, que és preciosa. Una de les meves principals motivacions per aprendre-la va ser per poder llegir literatura catalana en versió original. Així que, el setembre del 2019 vaig decidir començar a estudiar català”.
3. “Per sort, a Madrid tenim una Delegació de la Generalitat de Catalunya que ofereix cursos de català a uns preus increïbles i amb un equip docent impressionant. Gràcies @CCLBlanquerna i a Sandra, Maite i Xavi”.
4. “Si la teva llengua nativa és l’espanyol, el català és fàcil i, de veritat que requereix molt poc esforç per part teva: frases fetes, una mica de vocabulari, normes de conjugació de verbs i canviar el xip per a no traduir literal del castellà. Ah, i els nostres amics, els pronoms febles”.
5. “Per això em resulta difícil entendre com gent que fa anys que viu a Catalunya, no estima la llengua i, en lloc d’estudiar-la amb il·lusió i afecte, la menysprea i fa esforços actius per no emprar-la. Vivint allà, el més difícil és no acabar entenent-la, encara que no vulguis!”.
6. “Ara que parlo català, cada cop que vaig a Catalunya aprofito per a practicar-la tot el que puc i em frustra veure que en establiments públics molta gent t’atén en castellà i no t’entén quan parles en català”.
7. “No t’entenen? O fa que no t’entén per a intentar obligar-te a canviar al castellà? Em nego a creure que una persona que treballa en una cafeteria no entengui ‘un cafè amb llet’, a menys que acabi d’aterrar a Catalunya i aquell sigui el seu primer torn de treball”.
8. “Quan veig vídeos com el de la infermera taujana del C1 o llegeixo casos de gent que no s’ha pogut comunicar en català amb el seu metge, per exemple; o reunions de pares a l’escola que són en castellà, perquè una de les famílies assistents no entén el català; o quan mares/pares exigeixen que l’ensenyament del seu fill/a, a qui estan criant a Catalunya, sigui només en castellà; o quan es presenta una reclamació a una treballadora de cara al públic per parlar català, és que al·lucino. Què fa aquesta gent a Catalunya?”
9. “Si tot el relatiu a la llengua catalana et sembla tan malament, què collons fas vivint a Catalunya?, per què patir?, per què triar un entorn tan enemic als teus principis unidimensionals, tenint qualsevol ciutat d’Espanya on rebolcar-te en les teves tristes conviccions?”
10. “D’altra banda, quan publico alguna cosa en català en alguna de les meves xarxes socials, quasi sempre algú m’increpa que per què faig això si soc de Madrid. Curiosament, a vegades també publico en anglès i ningú m’ha dit mai res per això. Catalanofòbia? No, que va!, és casualitat”.
11. “Mantenir la llengua és complicat i et pot fer sentir violent, però s’ha d’insistir, almenys amb els que visquin allà. Jo ho he aconseguit i crec que em costa menys precisament per no ser català. Malgrat que encara em costa i a vegades acabo canviant al castellà”.
12. “Hi ha iniciatives per a fer del ‘mantenir la llengua’ una pràctica comuna i espero que tinguin èxit i sigui cada cop més comú. Evidentment, amb gent de fora, la gent catalana sol esforçar-se per parlar amb el seu idioma, ja sigui francès, anglès, castellà… Abans que surti el cunyat il·luminat a dir-me que ell va estar en un poble de Girona i encara veient que no parlava català, van seguir sense canviar al castellà”.
13. “La meva experiència és que la gent catalana canvia al castellà quan veu que ets de fora. A vegades, és fins i tot difícil aconseguir practicar català perquè volen estalviar-te l’esforç si veuen que et costa i passen al castellà, els hi has de demanar que millor en català”.
14. “Altres cops poden assumir que vius allà, i per això et continuen parlant en català encara que tu parlis en castellà, perquè les converses bilingües són normals i no passa res. No t’estan atacant, es diu riquesa lingüística”.
15. “En resum: la gent de Catalunya és maquíssima. Hi ha gent ximple com a tot arreu, però crec que el percentatge és més baix que en altres llocs. Són gent hospitalària, divertida, treballadora, responsable, amb bon seny i bilingüe, això si els hi parles en castellà, perquè, si fas l’esforç de parlar-los en català, es fonen. Agraeixen immensament que ho intentis, t’ajuden a millorar el teu nivell, fluixegen quan s’adonen que ets de Madrid i parles la seva llengua i se’ls il·lumina la cara quan veuen aquest afecte cap a la seva llengua des de fora”.
16. “Afortunadament, i en contra del que pugui semblar, a Madrid cada vegada hi ha més gent interessada a aprendre català i conèixer millor la cultura catalana. La qual cosa m’alegra molt perquè el poble català s’ho mereix”.
17. “Trieu bé les vostres fonts d’informació, no us creieu el que us diguin els ‘fatxites’ sobre Catalunya, no aneu d’adoctrinats per la vida, coneixeu-los de primera mà i se us obrirà un món apassionant. De la gastronomia catalana no dic res perquè això dona per a un altre fil”.
I s’acomiada dient: “Això és tot, Visca Catalunya!”.
Bueno, pues ahora que ha pasado ya una semana desde que supe que había aprobado del C2 de catalán, me he decidido a abrir el hilo que llevo mucho tiempo rumiando, con reflexiones personales sobre estos cuatro años estudiando catalán en Madrid.
— Carlos Crespo 🏳️🌈🔻🎗 (@CarlosCrespoMNL) October 7, 2023
