Les persones no binàries són aquelles que no s’identifiquen amb cap sexe, ni masculí ni femení i volen viure al marge de la lògica binària que afirma que només existeixen dos gèneres, el masculí i el femení, que el sexe biològic i la identitat de gènere coincideixen. Fins ara per a referir-nos a aquestes persones, utilitzem les mateixes paraules que fem servir generalment.
A partir d’ara ja tenen disponible la primera Guia en català de llenguatge no binari, impulsada per Jun Moyano i elaborada per una quinzena de persones no binàries. Proposen un gènere neutre per identificar el gènere neutre, deixant de costat la identificació com a home o dona. També han col·laborat una trentena de persones més, encarregades de contestar un formulari on els preguntaven com se sentien més còmodes a l’hora de referir-se a elles mateixes.
En la societat actual, el binarisme està prou acceptat i aquest es reflecteix també en el llenguatge que emprem. Algunes paraules són masculines (llibre) o femenines (taula), altres tenen els dos gèneres (professor/professora). Com que les persones binàries no s’identifiquen amb cap dels dos sexes, quan construeixen una frase acostumen a evitar el gènere, per exemple en lloc de dir: “Estàs empadronat/da a Barcelona?”, poden dir: “T’has empadronat a Barcelona?”
Ara la primera Guia de llenguatge no binari en català, va més enllà i suggereix fer servir la lletra “i” per a crear una flexió neutra i “is” pel plural. Per exemple 👇
🔹 Masculí: Ell, Ells – Client, Clients – Treballador, Treballadors.
🔹 Femení: Ella, Elles – Clienta, Clientes -Treballadora, Treballadores.
🔹 Neutre: Elli, Ellis – Clienti, Clientis – Treballadori, Treballadoris.
Si construïm una frase amb treballador/a en gènere neutre, hauríem de dir: “Lis treballadoris estan disposadis a treballar més hores”.
De moment aquest llenguatge no està reconegut per l’Institut d’Estudis Catalans i el seu ús no està normalitzat. Vosaltres que opineu sobre aquest nou llenguatge no binari?
