Ahir es va celebrar el tradicional Concert de Sant Esteve al Palau de la Música, concert que té 110 anys d’història i que només s’ha vist suspès en quatre ocasions, amb motiu de la Guerra Civil (1936-1939) o la gran nevada que va caure el dia de Nadal sobre Barcelona l’any 1962. Per commemorar aquest aniversari, l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau i els cors de l’Escola Coral, van fer un recorregut per les nadales, un gènere musical molt arrelat a la cultura catalana.
El Cant de la Senyera i el Noi de la Mare han posat fi al Concert en un Palau envoltat d’Estelades i crits d’Independència, com ja és tradicional en els darrers anys. Escoltem els dos temes 👇
LLETRA DE JOAN MARAGALL – EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
LLETRA D’AUTOR ANÒNIM – EL NOI DE LA MARE
Què li darem en el noi de la mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató
Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem a l’hermós Jesuset?
Jo li voldria donar una cota
que l’abrigués ara que fa tant fred.
Una cançó jo també cantaria,
una cançó ben bonica d’amor
i que n’és treta d’una donzelleta
que n’és la Verge Mare del Senyor.
A l’eixint de ses virginals entranyes
apar que tot se rebenti de plors,
i la mareta, per a consolar-lo,
ella li canta la dolça cançó.
No ploris, no, manyaguet de la mare;
no ploris no, ai alè del meu cor.
Cançó és aquesta que al noi de la mare,
cançó és aquesta que l’alegra molt.
Àngels del cel són els que l’embressolen,
àngels del cel que li fan venir són,
mentre li canten cançons d’alegria,
cants de la glòria que no són del món.
Què li darem en el noi de la mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneret.
Tam patantam, que les figues són verdes,
tam patantam, que ja maduraran;
si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia de Rams.
