Maria Tecla Artemisia Montessori, més coneguda com a Maria Montessori va ser una pedagoga italiana que va crear un mètode d’ensenyança que va traspassar fronteres i d’aplicació avui en dia en tot el món, el Mètode Montessori. Va néixer a Chiaravalle (Itàlia) el 31 d’agost de 1870 i amb 26 anys es va convertir en una de les primeres dones metgesses d’Itàlia, psiquiatra i filòsofa a més d’humanista i activista feminista.
Montessori va començar estudiant enginyeria i biologia fins que va ingressar a la facultat de Medicina de la Universitat de Roma on es va llicenciar l’any 1896. L’any següent va començar a treballar com ajudant en la càtedra de psiquiatria de la mateixa universitat. Tenia especial predilecció per l’estudi dels infants especials, arribant a la conclusió que el seu problema més que del camp de la medicina era del camp de la pedagogia.
L’any 1898 va participar en un congrés pedagògic a Torí per explicar el resultat dels seus estudis. Arran de la seva intervenció li van encarregar que impartís un curs a les mestres de Roma sobre l’educació dels nens especials que més tard es va convertir en l’Escola Magistral d’Ortofrènia que va dirigir ella mateixa durant dos anys.
Treballant amb aquests infants especials es va donar que encara que tinguessin determinades deficiències, tenien potencialitat si disposessin dels mitjans adequats. En aquells temps, aquests nens es consideraven com a pertorbats mentalment i les famílies els acostumaven a amagar davant la societat. Llavors es va decidir a treballar amb aquests nens, va observar que sovint jugaven amb les restes de menjar que els hi quedaven al plat, però només ho feien perquè no tenien altre objecte amb què jugar.
Per a investigar sobre aquest aspecte va decidir viatjar a Londres i París i va fer cursos a Roma. L’any 1907 obria la primera “Casa dels nens” a un barri obrer de Roma i més endavant una altra. Amb el pas dels anys la seva metodologia d’educació infantil es va anar escampant per a tota Itàlia i per la resta del món.
El mètode Montessori és bassa en el foment de la iniciativa i la capacitat del nen a través de l’ús d’un material didàctic adequat i especialment dissenyat per a ells. El nen ha d’anar experimentant i aprenent pels seus propis mitjans, descobrint noves coses per ell mateix. Es tracta de fomentar l’autonomia i el desenvolupament dels sentits dels infants a través d’objectes adequats per la seva edat i proporcions físiques, proporcionant al nen l’autoestima que necessita per a prendre una decisió.
El principi del Mètode Montessori és “deixar fer”, proporcionant-li al nen els objectes adequats i naturalment estant sempre atent per a qualsevol necessitat que tingui l’infant, així aconseguirem que el nen és sentir segur i desenvolupi totes les seves aptituds.
A partir de 1913 va anar difonent el seu mètode per tot el món, des d’Amèrica de Nord, fins a la Xina i l’Índia, passant per Europa. Barcelona va ser una de les ciutats que més es va interessar per aquest sistema d’educació tant innovador, fins i tot l’any 1916 es va fundar “l’Església dels petits” i arreu del món es van anar creant les “Cases Montessori” basades en el principi de què l’educació del nen havia de ser amb ple respecte a la seva llibertat.
Maria Montessori va morir el 6 de maig de 1952 a Noordwijk (Països Baixos), però va deixar el seu mètode d’ensenyança que avui en dia apliquen moltes escoles, tant privades com públiques de tot el món i com no, els pares. No hem d’oblidar que els nens i nenes d’avui són l’esperança per un futur millor de la humanitat.
