El Monestir de Montserrat, situat en una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, celebra els seus mil anys d’història. Aquest indret, a mig camí entre el celestial i el terrenal, no només és un centre religiós, sinó que també és un símbol cultural, espiritual i identitari del poble català. La seva història reflecteix segles d’espiritualitat, cultura i resistència.
Els orígens: fundació i primeres etapes
Els orígens del monestir es remunten a l’any 1025, quan Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll, va fundar el monestir benedictí on ja era un lloc de culte cristià. Amb l’objectiu d’aplegar una comunitat de monjos per venerar la Mare de Déu, Oliba va impulsar la construcció d’una abadia a la muntanya de Montserrat. No obstant això, la devoció a la muntanya ja existia des de feia segles, com ho testifiquen restes arqueològiques de poblats ibèrics i temples romans.
Per poder fundar el monestir, Oliba hagué de lluitar per tal d’aconseguir recuperar la titularitat de la muntanya que era propietat del monestir de Ripoll. Oliba aconsegueix fundar l’abadia de Montserrat, però fins a l’any 1409 el monestir de Montserrat depengué de Ripoll.
Al llarg de l’edat mitjana, Montserrat es va convertir en un important punt de pelegrinatge a la península Ibèrica, especialment a partir de la difusió de la llegenda de la troballa de la imatge de la Mare de Déu, popularment coneguda com “La Moreneta” per la seva tonalitat fosca, a conseqüència de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps.
Segons la llegenda l’any 880 un dissabte a la tarda quan ja es feia fosc, uns pastorets van veure una gran llum al cel, acompanyada d’una bella melodia. Dissabte següent van anar acompanyats amb els seus pares i es va repetir. Van continuar anant quatre dissabtes seguits a la mateixa hora acompanyats del rector d’Olesa i la visió es repeteix. Un dia va anar el bisbe i van veure que hi havia una cova, van entrar i allà van trobar la imatge de Santa Maria. El bisbe se la volia portar cap a Manresa, però en sortir de la cova la imatge pesava tant que no la van poder transportar. El bisbe va interpretar això com la voluntat de la Mare de Déu de romandre en aquell lloc, i decideix manar construir una capella per a Maria, que havia de ser venerada a la muntanya de Montserrat. Aquest mite va donar un fort impuls al monestir i va fer créixer la seva importància.
Renaixement i esplendor
Durant els segles XV i XVI, el monestir va experimentar un període de gran esplendor, tant en termes religiosos com culturals. Es va convertir en un centre de devoció marià i també de cultura. La impremta de Montserrat, va ser una de les primeres d’Espanya i va permetre la publicació d’obres litúrgiques i acadèmiques, els primers volums es van imprimir l’any 1499. L’Abadia de Montserrat pot exhibir amb orgull el títol de ser el segell editorial en actiu més antic del món.
A més, la creació de l’Escolania de Montserrat, un dels cors cantaires de nois més antics d’Europa, va situar el monestir com un referent cultural i musical de primer ordre. Hi ha documents del segle XIV que ja testimonien l’existència d’una escolania a Montserrat, una institució de caràcter religiós i musical.
Destrucció i renaixement
El segle XIX va ser un període de dificultats per al monestir. Les guerres napoleòniques van portar la destrucció del monestir el 1811, amb els monjos expulsats i els edificis saquejats. Tot i això, l’abadia va ser reconstruïda poc després, gràcies a l’esforç dels monjos i del poble català, i va recuperar la seva funció com a centre religiós. El 1835 a conseqüència de les lleis desamortitzadores, el monestir perd totes les seves propietats i queda reduït a un sol monjo. El 1844 els monjos tornen a Montserrat i l’any 1858 sota la direcció de l’Abat Muntadas s’inicia la reconstrucció definitiva de Montserrat.
El 1881, el papa Lleó XIII va proclamar oficialment la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya, reafirmant el vincle indissoluble entre Montserrat i el poble català. Des d’aleshores, Montserrat ha estat un lloc de pelegrinatge i devoció no només per la seva importància religiosa, sinó també pel seu valor identitari.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), Montserrat va viure moments difícils, però va resistir. Els monjos es veuen obligats a marxar del monestir, durant aquest període vint-i-tres d’ells són tràgicament assassinats. El govern autònom de Catalunya salva Montserrat i l’allibera de la destrucció i del saqueig. Al final de la guerra, els monjos recuperen Montserrat.
Montserrat en l’època contemporània
Amb el pas del temps, el Monestir de Montserrat ha mantingut el seu paper com a centre espiritual, però també ha evolucionat cap a un centre cultural i turístic de referència. Al segle XX, va esdevenir un símbol de resistència contra el franquisme i de defensa de la identitat catalana. L’abadia es va implicar en moviments culturals i polítics, i va ser un dels pocs llocs on es podia parlar obertament en català durant la dictadura. L’any 1970 tres-cents intel·lectuals que reclamen a la dictadura de Franco el respecte pels drets humans, es tanquen al monestir que és assetjat per la policia i la guàrdia civil durant dos dies.
El llegat de mil anys
Amb mil anys d’història, el Monestir de Montserrat ha esdevingut molt més que un centre de devoció. És un símbol de la cultura catalana i de la seva voluntat de preservar la seva identitat. La seva imponent basílica, el santuari de la Moreneta, l’Escolania i el seu ric patrimoni artístic i natural el converteixen en un destí espiritual, cultural i turístic per a milers de persones cada any.
A més, la comunitat de monjos continua mantenint viu el caràcter benedictí de pregària, treball i acollida. El monestir ha sabut adaptar-se als temps moderns sense perdre la seva essència, oferint un espai de pau i reflexió enmig de la natura. Aquest monestir mil·lenari ha estat testimoni de la història de Catalunya, tant en els seus moments de glòria com en els més foscos, i continua sent un lloc de pelegrinatge, inspiració i preservació del llegat cultural i espiritual del país.
El passat 27 d’abril coincidint amb l’onomàstica de la Mare de Déu de Montserrat, El Pare Abat Manel Gasch va presentar els objectius, avançant que hi haurà més de 1.000 activitats en els quinze mesos de celebracions, que s’iniciaran demà 8 de setembre.
👉 Aquí podeu trobar tota la informació dels objectius i actes.
