
BagĂ ĂŠs un lloc ple d’encant i història, ben amagat entre les muntanyes dels Prepirineus, a uns 786 metres d’altitud, amb detalls i curiositats que el fan especial. Ăs un poble medieval situat al cor de l’Alt BerguedĂ , amb una poblaciĂł petita d’uns 2.200 habitants, amb un patrimoni ric i una connexiĂł profunda amb la natura i les tradicions. Hi ha una dita que diu que els de BagĂ “sĂłn els mĂŠs rics del BerguedĂ ”, sabeu per què? Perquè tenen el CadĂ al darrere i el Pedraforca al davant.
BagĂ va ser fundat oficialment el 1234 per Galceran IV de PinĂłs, qui va atorgar una carta de poblaciĂł per fomentar l’assentament a la zona. Els barons de PinĂłs van construir-hi un castell, del qual avui nomĂŠs queden algunes restes al turĂł del castell, però que en el seu moment vigilava la vall i el camĂ cap al CadĂ. Aquesta influència noble explica per què el centre del poble tĂŠ un aire senyorial, amb la plaça Galceran de PinĂłs com a cor històric.
L’esglĂŠsia de Sant Esteve: Aquesta esglĂŠsia, construĂŻda entre els segles XIV i XIV, ĂŠs una joia arquitectònica. Tot i que conserva elements romĂ nics, com l’estructura massissa, el seu estil gòtic predomina amb arcs ogivals i una portalada elegant. Dins hi ha un retaule barroc impressionant i, curiosament, es diu que guarda relĂquies relacionades amb Sant Esteve, cosa que reforça la seva connexiĂł amb la llegenda de Galceran.
El Pont Vell Ês un altre punt emblemà tic Ês el pont gòtic sobre el riu Bastareny, construït al segle XIII. Era clau per connectar Bagà amb els camins cap a la Cerdanya i el nord. Encara es pot creuar a peu i tÊ un encant especial quan el riu baixa ple desprÊs de la pluja o el desglaç.

La Fia-Faia: Una de les tradicions mĂŠs Ăşniques del BerguedĂ ĂŠs aquesta festa pagana que se celebra cada 24 de desembre. Els vilatans pugen al turĂł de Sant Marc o al Puigllançada amb feixos d’una planta local que a l’hivern ĂŠs seca, els encenen i baixen amb les torxes enceses fins a la plaça del poble, on la gent canta “Fia-faia, fia-faia, el nostro senyor ha nascut a la paia”. Ăs una celebraciĂł del solstici d’hivern que es remunta a temps precristians i que comparteixen amb el poble veĂ de Sant JuliĂ de Cerdanyola. Ăs tan especial que ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial per la Generalitat.
BagĂ ĂŠs una porta d’entrada al Parc Natural del CadĂ-MoixerĂł, un espai espectacular amb cims com el Pedraforca i el MoixerĂł. El riu Bastareny, que travessa el poble, crea gorgs i petites cascades que sĂłn ideals per fer rutes a peu o simplement relaxar-se. A l’hivern, la neu cobreix les muntanyes i, encara que no hi ha pistes d’esquĂ al mateix BagĂ , la seva proximitat a llocs com La Molina o Masella el fa un punt estratègic per als amants dels esports d’hivern.
Avui dia, BagĂ viu del turisme rural i de muntanya, amb moltes cases convertides en allotjaments i un ambient tranquil que atrau qui busca desconnectar. TambĂŠ tĂŠ un petit museu a l’antic Palau de PinĂłs, el Centre Medieval i dels CĂ tars, que explica la influència dels cĂ tars a la zona al segle XIII, ja que BagĂ era a prop de rutes on aquest moviment religiĂłs es va refugiar.

âđâ La llegenda de Galceran de PinĂłsÂ
La llegenda de Galceran de PinĂłs, ĂŠs una història fascinant que barreja història i mite, molt arrelada a BagĂ . Es diu que l’any 1147, Galceran de PinĂłs, un noble catalĂ i fill dels barons de vila de BagĂ va liderar una expediciĂł catalana al costat de Ramon Berenguer IV per conquerir Almeria, que estava en mans dels sarraĂŻns. L’objectiu era posar fi a la pirateria musulmana a la MediterrĂ nia. La conquesta va ser un èxit, però Galceran i el seu company SantcernĂ, senyor del castell de Sull, van ser capturats i empresonats durant cinc anys, alguns diuen que a Granada, altres a Almeria.
Els sarraĂŻns, per alliberar-los, van demanar un rescat descomunal: cent mil dobles d’or, cent cavalls blancs, cent vaques prenyades, cent peces de brocat i, el mĂŠs impactant de tot, cent donzelles verges de la baronia de PinĂłs. A BagĂ , el poble es va mobilitzar amb dolor per reunir tot això; les famĂlies van haver de donar filles segons el nombre que tinguessin (una si en tenien dues, dues si en tenien tres). Quan ja ho tenien tot preparat i la comitiva estava a punt d’embarcar-se, probablement des de Salou o Vila-seca, Sant Esteve, patrĂł de BagĂ , i Sant GenĂs, patrĂł de SantcernĂ, haurien intervingut per alliberar-los.
Segons la llegenda, els dos nobles van aparèixer mĂ gicament davant del seguici al camĂ del RacĂł, a Vila-seca, just abans que les donzelles fossin lliurades. Galceran, agraĂŻt, va regalar vestits verds i vermells (els colors dels PinĂłs) a les donzelles i va eximir les seves famĂlies del tribut feudal de remença.
Aquesta història, que combina fets reals amb elements fantĂ stics, es va transmetre oralment fins que es va posar per escrit al segle XIV, possiblement al monestir de Santes Creus, on Galceran estĂ enterrat. Encara avui, a BagĂ es rememora amb orgull, i fins i tot es representa en festes com les de la Baronia de PinĂłs al juliol. Ăs una d’aquelles llegendes que fan que el poble tingui una mĂ gia especial.








