Bagà és un lloc ple d’encant i història, ben amagat entre les muntanyes dels Prepirineus, a uns 786 metres d’altitud, amb detalls i curiositats que el fan especial. És un poble medieval situat al cor de l’Alt Berguedà, amb una població petita d’uns 2.200 habitants, amb un patrimoni ric i una connexió profunda amb la natura i les tradicions. Hi ha una dita que diu que els de Bagà “són els més rics del Berguedà”, sabeu per què? Perquè tenen el Cadí al darrere i el Pedraforca al davant.
Bagà va ser fundat oficialment el 1234 per Galceran IV de Pinós, qui va atorgar una carta de població per fomentar l’assentament a la zona. Els barons de Pinós van construir-hi un castell, del qual avui només queden algunes restes al turó del castell, però que en el seu moment vigilava la vall i el camí cap al Cadí. Aquesta influència noble explica per què el centre del poble té un aire senyorial, amb la plaça Galceran de Pinós com a cor històric.
L’església de Sant Esteve: Aquesta església, construïda entre els segles XIV i XIV, és una joia arquitectònica. Tot i que conserva elements romànics, com l’estructura massissa, el seu estil gòtic predomina amb arcs ogivals i una portalada elegant. Dins hi ha un retaule barroc impressionant i, curiosament, es diu que guarda relíquies relacionades amb Sant Esteve, cosa que reforça la seva connexió amb la llegenda de Galceran.
El Pont Vell és un altre punt emblemàtic és el pont gòtic sobre el riu Bastareny, construït al segle XIII. Era clau per connectar Bagà amb els camins cap a la Cerdanya i el nord. Encara es pot creuar a peu i té un encant especial quan el riu baixa ple després de la pluja o el desglaç.
La Fia-Faia: Una de les tradicions més úniques del Berguedà és aquesta festa pagana que se celebra cada 24 de desembre. Els vilatans pugen al turó de Sant Marc o al Puigllançada amb feixos d’una planta local que a l’hivern és seca, els encenen i baixen amb les torxes enceses fins a la plaça del poble, on la gent canta “Fia-faia, fia-faia, el nostro senyor ha nascut a la paia”. És una celebració del solstici d’hivern que es remunta a temps precristians i que comparteixen amb el poble veí de Sant Julià de Cerdanyola. És tan especial que ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial per la Generalitat.
Bagà és una porta d’entrada al Parc Natural del Cadí-Moixeró, un espai espectacular amb cims com el Pedraforca i el Moixeró. El riu Bastareny, que travessa el poble, crea gorgs i petites cascades que són ideals per fer rutes a peu o simplement relaxar-se. A l’hivern, la neu cobreix les muntanyes i, encara que no hi ha pistes d’esquí al mateix Bagà, la seva proximitat a llocs com La Molina o Masella el fa un punt estratègic per als amants dels esports d’hivern.
Avui dia, Bagà viu del turisme rural i de muntanya, amb moltes cases convertides en allotjaments i un ambient tranquil que atrau qui busca desconnectar. També té un petit museu a l’antic Palau de Pinós, el Centre Medieval i dels Càtars, que explica la influència dels càtars a la zona al segle XIII, ja que Bagà era a prop de rutes on aquest moviment religiós es va refugiar.
La llegenda de Galceran de Pinós
La llegenda de Galceran de Pinós, és una història fascinant que barreja història i mite, molt arrelada a Bagà. Es diu que l’any 1147, Galceran de Pinós, un noble català i fill dels barons de vila de Bagà va liderar una expedició catalana al costat de Ramon Berenguer IV per conquerir Almeria, que estava en mans dels sarraïns. L’objectiu era posar fi a la pirateria musulmana a la Mediterrània. La conquesta va ser un èxit, però Galceran i el seu company Santcerní, senyor del castell de Sull, van ser capturats i empresonats durant cinc anys, alguns diuen que a Granada, altres a Almeria.
Els sarraïns, per alliberar-los, van demanar un rescat descomunal: cent mil dobles d’or, cent cavalls blancs, cent vaques prenyades, cent peces de brocat i, el més impactant de tot, cent donzelles verges de la baronia de Pinós. A Bagà, el poble es va mobilitzar amb dolor per reunir tot això; les famílies van haver de donar filles segons el nombre que tinguessin (una si en tenien dues, dues si en tenien tres). Quan ja ho tenien tot preparat i la comitiva estava a punt d’embarcar-se, probablement des de Salou o Vila-seca, Sant Esteve, patró de Bagà, i Sant Genís, patró de Santcerní, haurien intervingut per alliberar-los.
Segons la llegenda, els dos nobles van aparèixer màgicament davant del seguici al camí del Racó, a Vila-seca, just abans que les donzelles fossin lliurades. Galceran, agraït, va regalar vestits verds i vermells (els colors dels Pinós) a les donzelles i va eximir les seves famílies del tribut feudal de remença.
Aquesta història, que combina fets reals amb elements fantàstics, es va transmetre oralment fins que es va posar per escrit al segle XIV, possiblement al monestir de Santes Creus, on Galceran està enterrat. Encara avui, a Bagà es rememora amb orgull, i fins i tot es representa en festes com les de la Baronia de Pinós al juliol. És una d’aquelles llegendes que fan que el poble tingui una màgia especial.
