Segons ha publicat National Geographic, el poble més embruixat de Catalunya és Altafulla. La prestigiosa revista escriu: “Hi ha localitats a Catalunya que podien definir-se com a ‘mar i muntanya’ per tenir dos focus d’atenció ben distingits. I una d’elles, és Altafulla, un enclavament poblat per romans, marquesos i, inclòs, tres bruixes”.
Altafulla, un petit municipi de la comarca del Tarragonès, a la subcomarca del Baix Gaià, és una joia costanera de la Costa Daurada que combina un ric passat històric, llegendes fascinants i una població que ha sabut preservar la seva essència malgrat el pas del temps. Aquest poble, situat a només 12 quilòmetres de Tarragona, on la història romana, l’herència medieval i les tradicions locals es troben amb la tranquil·litat d’un entorn natural privilegiat.
Els orígens d’Altafulla es remunten a l’època medieval, concretament al segle XI, quan es va fundar al voltant del castell d’Altafulla, una fortalesa que dominava el territori i formava part de la línia defensiva del Comtat de Barcelona al llarg del riu Gaià. Tanmateix, el territori ja estava habitat molt abans. La zona coneguda com la Vil·la dels Munts, a 1,5 km al sud-est del nucli urbà, es troben les restes de la vil·la romana dels Munts, un dels assentaments residencials més importants de l’antiga Hispània i , un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. Construïda a mitjan segle I dC, aquesta vil·la va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’any 2000, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.
L’etimologia del nom “Altafulla” podria tenir arrels àrabs, derivant d”al–taf–ullah‘(la misericòrdia d’Al·là), segons algunes teories, o d”al–taḥwila‘ (el camp), reflectint les bondats agrícoles de la zona durant el període d’ocupació musulmana. Durant la Guerra del Francès, Altafulla va ser escenari del combat d’Altafulla el 24 de gener de 1812, on el Primer Exèrcit, liderat pel baró d’Eroles, va ser derrotat per les tropes franceses.
La Vila Closa, el nucli medieval emmurallat, és un dels punts més emblemàtics d’Altafulla. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 1998, conserva restes de muralles, torres i portals, remodelats després de la Guerra dels Segadors i al segle XVIII. Aquest nucli antic de la població està format per carrers empedrats i cases pairals al voltant del castell.
Com moltes poblacions amb un ric passat històric, Altafulla té les seves pròpies llegendes i tradicions. Una de les històries més conegudes és la de la “Dama del Castell”, un esperit que, segons la llegenda, ronda per les sales del castell durant les nits de lluna plena. Es diu que era una jove noble que va ser condemnada a viure tancada per un amor prohibit.
Una altra llegenda és la de les “Tres dones, Tres bruixes”, que ha donat lloc a la popular Fira de les Bruixes, que cada any se celebra a finals de juny. Una teoria, proposada per l’historiador Antoni Gelabert, suggereix que aquestes històries podrien haver estat fomentades pels contrabandistes del segle XVIII per mantenir la gent allunyada de la costa durant les seves activitats nocturnes.
Curiosament, el Camí de les Bruixes no porta a les muntanyes, on tradicionalment es farien aquelarres, sinó cap al mar, reforçant aquesta hipòtesi. Aquestes llegendes han arrelat profundament en la cultura local, i avui són un atractiu turístic que combina misteri i tradició. Segons aquesta llegenda, a la Vil·la Closa, hi vivien tres bruixes que cada nit sortien de casa i anaven cap a la platja per fer els seus rituals de bruixeria. També es parla d’un bon tresor ple de monedes d’or que encara continua amagat en alguna d’aquestes cases.
Altafulla és un exemple de com un poble petit pot mantenir viva la seva identitat. La seva història, des de la vil·la romana fins a la Vila Closa, les seves llegendes de bruixes i el seu esperit acollidor fan d’aquest municipi un lloc únic.
