L’Estany de Puigcerdà, situat al cor de la capital de la Cerdanya, és molt més que un simple llac artificial: és un testimoni viu de la història, la cultura i les transformacions d’aquesta contrada pirinenca. Amb les seves aigües alimentades pel riu Querol a través d’una séquia, aquest estany ha estat un element clau en la vida de la vila des dels seus orígens medievals fins a convertir-se avui en un emblema turístic i social.
Les primeres referències documentades de l’Estany daten del segle XIII, concretament del 2 de desembre de 1260, quan el paborde de les propietats de Sant Miquel de Cuixà a la Cerdanya va cedir un terreny adjacent a l’estany a Arnald de Prat, segons recull el Dietari de Puigcerdà de mossèn Jaume Martí i Sanjaume. Les prospeccions arqueològiques realitzades el 1991 per Oriol Mercadal i Jordi Campillo van revelar restes d’un assentament humà del segle XI, com murs de pedra, paviments rústecs i ceràmica, que podrien haver perdurat fins al segle XIII. Això suggereix que l’estany es va construir probablement entre el 1200 i el 1260, aprofitant una depressió natural per emmagatzemar aigua destinada a usos domèstics i agrícoles.
En els seus inicis, l’Estany tenia una funció pràctica: subministrar aigua per al reg, la neteja de recs i la lluita contra incendis. La seva construcció, protegida per un tractat internacional que regula l’ús de les aigües del riu Querol, reflecteix la importància estratègica de la Cerdanya com a zona fronterera.
Al llarg dels segles, l’Estany de Puigcerdà ha anat adaptant-se als canvis socials i econòmics. Ja al segle XV, es tenen notícies de la regulació de la pesca, amb ordenances que establien períodes, arts permeses i sancions per als infractors. Documents com les Ordinacions Mostassà de 1485 i una ordenança de 1781 mostren com la pesca era una activitat clau, amb espècies com truites, barbs i anguiles poblant les seves aigües. Més tard, al segle XIX, s’hi van introduir carpes per iniciativa de Josep Clausolles, un dels primers estiuejants de Puigcerdà, amb l’objectiu de depurar l’aigua i fomentar la piscicultura.
Un altre ús destacat va ser l’extracció de gel. Durant els mesos d’hivern, quan l’estany es glaçava, es tallaven blocs rectangulars que s’emmagatzemaven en un pou de glaç construït cap al 1642, prop de la font del Cúcuru, per conservar aliments fins a l’estiu. Aquest pou, malauradament, va ser destruït a finals del segle XX per la construcció d’un vial.
A finals del segle XIX, l’Estany va començar a adquirir un caràcter recreatiu amb l’arribada dels estiuejants de la burgesia barcelonina que buscava en Puigcerdà un lloc de repòs i oci. El 1885, aprofitant un buidatge de l’estany, es va construir una illa artificial amb un quiosc al centre, que avui és un dels seus trets més característics. Aquest canvi va coincidir amb l’inici de la Festa de l’Estany, una celebració nascuda el 1886 que combinava rues de carrosses i focs artificials, i que encara avui marca el final de l’estiu cerdà.
El segle XX va portar noves fites: el 1956, l’Estany va acollir el primer partit d’hoquei sobre gel a Puigcerdà, aprofitant el seu glaç natural. Aquesta activitat esportiva va reforçar la seva identitat com a espai polivalent. Entre 1991 i 1992, una reforma impulsada per la Generalitat de Catalunya, amb projecte de l’arquitecte David Ferrer, va transformar el seu perímetre, suavitzant-ne les formes i integrant-hi una passarel·la i elements naturals, donant-li l’aspecte actual.
La Llegenda de la Vella de l’Estany
Cap història de l’Estany estaria completa sense esmentar la seva dimensió llegendària. La figura de la Vella de l’Estany, una dona corbada amb caputxó i gipó, és el cor d’una tradició que la vincula a la festa anual. Segons la llegenda, aquesta velleta, que vivia en una casa submergida per la construcció de l’estany, emergeix cada agost per visitar la vila i tornar després a les aigües. Aquesta narració, enriquida per adaptacions teatrals, simbolitza l’estima dels puigcerdanencs pel seu llac.
Actualment, l’Estany de Puigcerdà és un punt neuràlgic per a vilatans i visitants. Envoltat pel Parc Schierbeck, inaugurat el 1925, ofereix passejos tranquils, barques a l’estiu i una rica fauna avícola, amb cignes introduïts el 1928 i altres espècies com ànecs i bernats pescaires. Malgrat la introducció passada d’espècies invasores com la carpa, avui es treballa per preservar-ne l’ecosistema autòcton.
Cada any, l’últim cap de setmana d’agost, Puigcerdà celebra la Festa de l’Estany, amb la Vella de l’Estany com a protagonista principal, la desfilada de carrosses i els Focs artificials dins l’aigua, que tanquen la festa.
