Mor Mario Vargas Llosa, un gegant literari i una veu controvertida contra l’independentisme català.


Ahir, el món de la literatura va perdre un dels seus titans, Mario Vargas Llosa, que va morir als 89 anys a la seva casa de Lima. Premi Nobel de Literatura el 2010, l’escriptor peruà deixa un llegat monumental amb obres com ‘La ciudad y los perros‘, ‘Conversación en La Catedral’ o ‘La fiesta del chivo‘, que el van consagrar com una figura clau del Boom llatinoamericà i un dels grans escriptors contemporanis. Més enllà de la seva genialitat literària, Vargas Llosa va ser també una personalitat controvertida, especialment per la seva ferma oposició a l’independentisme català, una postura que va generar intensos debats i crítiques.

Nascut a Arequipa, Perú, el 1936, Vargas Llosa va viure a Barcelona durant els anys setanta, un període que ell mateix va descriure com fonamental per a la seva carrera. Va ser en aquesta ciutat on va establir vincles amb figures com Carmen Balcells i Gabriel García Márquez, i on va consolidar el seu prestigi com a novel·lista. Però la seva relació amb Catalunya es va tensar amb el temps, especialment quan va començar a expressar públicament el seu rebuig al nacionalisme català. Per a Vargas Llosa, el nacionalisme, en general, era una força retrògrada, un “anacronisme” que fomentava la divisió i, en els pitjors casos, la violència. Va qualificar l’independentisme català de “malaltia”, “ideologia tòxica” i fins i tot “racista i supremacista”, afirmacions que van aixecar una forta polèmica.

La seva crítica es va intensificar durant el procés independentista, especialment entre el 2012 i el 2017. En actes com la manifestació unionista organitzada per Societat Civil Catalana el 2017, Vargas Llosa va advertir que l’independentisme era una “conjura” que amenaçava de convertir Catalunya en un “païset marginal governat per fanàtics”. Va defensar la unitat d’Espanya com una garantia de llibertat i modernitat, i va acusar els governs autonòmics catalans d’haver “fabricat” el sentiment independentista a través de l’educació i la “mentida històrica”. Aquestes declaracions li van valer el suport de sectors unionistes, però també el rebuig de molts catalans, que el van acusar de catalanofòbia i de menysprear la seva identitat cultural.

Un dels episodis més recordats va ser la seva sortida del PEN Club el 2019, quan va renunciar a l’entitat per un comunicat que demanava la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Vargas Llosa va considerar el text “ple de mentides” i va acusar el PEN Català de ser un “òrgan militant” de l’independentisme. Aquesta decisió va reforçar la seva imatge com a adversari implacable del moviment sobiranista, però també va alimentar les crítiques que el titllaven d’intolerant.

Malgrat les controvèrsies, és innegable que Vargas Llosa va ser un intel·lectual compromès, amb una trajectòria política complexa. Després d’abandonar el comunisme en la seva joventut, va abraçar el liberalisme i va ser candidat a la presidència del Perú el 1990, una experiència que el va marcar profundament. La seva crítica al nacionalisme no es limitava a Catalunya; també va denunciar moviments similars a Europa i Amèrica Llatina, defensant sempre la idea d’una ciutadania global per sobre de les identitats particulars.

La seva mort ha generat reaccions diverses. Mentre uns lamenten la pèrdua d’un geni literari, altres recorden les seves paraules dures contra l’independentisme català, un aspecte que continuarà sent objecte de debat. El que és segur és que Vargas Llosa deixa un buit immens en les lletres hispàniques, però també una herència de polèmica que no s’esvairà fàcilment. El seu compromís amb les idees, encara que divisiu, va ser una constant fins al final. Per a bé o per a mal, serà recordat com un intel·lectual que no es va limitar a escriure novel·les, sinó que va intervenir activament en la vida política i social del seu temps. Des d’aquí volem mostrar el nostre més sincer condol a la família.

Tags: Morts, Vargas Llosa

Notícies semblants: