Amb l’arribada de la primavera, i especialment per Pasqua, els pobles i ciutats de Catalunya es desperten amb un so ben particular: el de les caramelles, una tradició que uneix música, cant i convivència, i té un origen profundament lligat a la cultura popular catalana, que es manté viva gràcies a generacions que continuen celebrant-la amb entusiasme.
Les caramelles tenen un origen que es remunta al segle XVI, tot i que algunes fonts apunten que podrien ser encara més antigues. Les més antigues documentades són del segle XVI a Sant Julià de Vilatorta. Inicialment, eren cants religiosos que es feien per celebrar la Resurrecció de Crist durant la Pasqua. Els joves, sovint agrupats en corals o colles, recorrien les cases del poble per cantar i, de passada, recollir ous, embotits o diners, com a agraïment.
Amb el temps, la tradició es va anar popularitzant i ampliant. A més dels cants religiosos, van començar a incloure’s cançons de caràcter popular, amorós o fins i tot satíric, i les actuacions s’acompanyaven sovint d’instruments, danses i, sobretot, d’una gran dosi d’alegria col·lectiva. L’etimologia de Caramella prové del llatí “calamellus“, diminutiu de “calamus” que és una canya i que fa referència a l’instrument, que és com una mena de flauta o flabiol que feien tocar els pastors.
Tot i que les caramelles tenen una clara vinculació amb l’àmbit rural, avui dia es poden sentir també en molts barris urbans de Catalunya. Cada colla ho celebra a la seva manera: n’hi ha que porten vestits tradicionals, que decoren les barres amb cintes i flors, i d’altres que han modernitzat el repertori amb noves harmonitzacions o temes contemporanis, sense perdre l’essència original.
Cada poble o comarca té les seves pròpies variants de caramelles, tant en les lletres com en la manera de celebrar-les. Per exemple, al Vallès són típiques les caramelles del roser, que inclouen danses i la confecció d’un roser decorat amb flors. En altres llocs, com al Penedès, els cants poden anar acompanyats de balls tradicionals, com el ball de bastons.
Durant el segle XX, la tradició va patir un cert declivi a causa de l’urbanisme i els canvis socials, però des de finals del segle passat ha experimentat un renaixement gràcies a l’esforç d’entitats culturals i associacions que han treballat per preservar-la. Avui dia, les caramelles són una expressió viva del patrimoni immaterial català, i molts pobles organitzen trobades i festivals per mantenir aquesta tradició.
Són un patrimoni immaterial que parla d’alegria, de renaixement, com la primavera que les acompanya, i de les ganes de compartir. En un món cada cop més accelerat, les caramelles ens conviden a aturar-nos, a escoltar i a cantar junts. A redescobrir el goig de les tradicions senzilles que, malgrat els anys, encara tenen molt a dir.
“Veniu! Escolteu!,
els Goigs i Caramelles
us venim a cantar,
per celebrar la joia
del Crist Ressuscitat!…”
“Ja venim a caramelles,
amb l’alegria al cor,
portem cançons ben belles,
per fer-vos un bon record.
La Pasqua ja ha arribat,
el Senyor ha ressuscitat,
cantem amb goig al matí,
que el sol ja brilla al camí.
Les flors del camp s’han obert,
els ocells canten amb plaer,
venim a veure els amics,
amb versos frescos i antics.
Doneu-nos un ou o dos,
o un xic de vi, si us plau,
que els caramellaires som,
i cantem amb il·lusió!”.
