El Papa Francesc ha mort avui a les 7:35 del matí, als 88 anys a causa d’una pneumònia que va patir fa unes setmanes i de la qual, malauradament no s’ha pogut recuperar. Nascut com Jorge Mario Bergoglio, va venir al món el 17 de desembre de 1936 al barri de Flores, a Buenos Aires, Argentina. És el 266è papa de l’Església catòlica, el primer provinent de l’Amèrica Llatina, el primer del continent americà, el primer jesuïta i el primer no europeu des del papa sirià Gregori III al segle VIII. La seva elecció el 13 de març de 2013, després de la renúncia de Benet XVI, va marcar un punt d’inflexió per a l’Església catòlica, amb un pontificat caracteritzat per la humilitat, la misericòrdia i un enfocament renovat cap als pobres i els marginats.
Jorge Bergoglio va néixer en una família catòlica d’immigrants italians. El seu pare, Mario Giuseppe Bergoglio, era un comptable ferroviari originari del Piemont, i la seva mare, Regina Maria Sivori, es dedicava a la llar i a criar els seus cinc fills, dels quals Jorge era el gran. De jove, Bergoglio va estudiar tècnic químic i va treballar breument en un laboratori alimentari. Als 21 anys, una greu pneumònia el va portar a perdre part del pulmó dret, una experiència que el va marcar profundament.
El 21 de setembre de 1953, durant una confessió abans d’una festa, va viure una trobada espiritual que el va impulsar a seguir la seva vocació religiosa. El 1958, als 22 anys, va ingressar al noviciat de la Companyia de Jesús (jesuïtes), iniciant un camí que el portaria a ordenar-se com a prevere el 13 de desembre de 1969, amb 32 anys, de mans de l’arquebisbe de Còrdova, Monsenyor Ramón José Castellano.
Com a jesuïta, Bergoglio va estudiar humanitats a Xile i filosofia i teologia a Buenos Aires, on es va llicenciar al Col·legi de Sant Josep de San Miguel. Va ensenyar literatura i psicologia en col·legis jesuïtes de Santa Fe i Buenos Aires entre 1964 i 1966. El 1973, amb només 36 anys, va ser nomenat provincial dels jesuïtes a l’Argentina, un càrrec que va ocupar fins al 1979, durant els anys difícils de la dictadura militar (1976-1983).
Durant aquest període, conegut com la Guerra Bruta, Bergoglio va treballar discretament per protegir persones perseguides pel règim. Segons el seu biògraf autoritzat, Sergio Rubin, va intercedir davant el dictador Jorge Rafael Videla per salvar dos sacerdots jesuïtes detinguts, i va amagar diverses persones a propietats eclesiàstiques, fins i tot cedint els seus propis documents a un home semblant a ell perquè pogués fugir del país. Tot i algunes controvèrsies sobre el seu paper durant la dictadura, testimonis com la jutgessa Alicia Oliveira i els sacerdots Gonzalo Mosca i José Caravias han confirmat el seu suport als perseguits.
El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de Buenos Aires, i el 1998 es va convertir en arquebisbe de la ciutat, succeint al cardenal Antonio Quarracino. El 2001 va ser creat cardenal, i entre 2005 i 2011 va presidir la Conferència Episcopal Argentina. Com a arquebisbe, va destacar per la seva senzillesa, vivint en un pis modest en lloc del palau episcopal i desplaçant-se en transport públic i per la seva defensa dels pobres durant la crisi econòmica argentina de finals dels 90 i principis dels 2000.
El 28 de febrer de 2013, Benet XVI va renunciar al papat per motius de salut, un fet excepcional. En el conclave següent, Jorge Bergoglio va ser elegit el 13 de març de 2013, als 76 anys, i va triar el nom de Francesc en honor a Sant Francesc d’Assís, un sant associat amb la pobresa i la pau. Va ser nomenat Papa oficialment el 19 de març de 2013, dia de Sant Josep.
Des del principi, Francesc ha trencat amb la tradició papal més formal. Va rebutjar viure als luxosos apartaments papals del Palau Apostòlic i es va instal·lar a la residència Domus Sanctae Marthae, un lloc més senzill. El seu lema episcopal i papal, “Mirant amb misericòrdia i escollint”, extret d’una homilia de Sant Beda sobre la crida de Mateu, reflecteix el seu enfocament en la misericòrdia divina.
El seu pontificat ha estat marcat per reformes i gestos simbòlics:
🔸 Atenció als marginats: Ha defensat els pobres, els refugiats i els presos, visitant llocs com Lampedusa (2013) i presons com Rebibbia (2015).
🔸 Medi ambient: El 2015 va publicar l’encíclica Laudato si’, un crit contra la crisi climàtica i la cultura del “descart”.
🔸Diàleg interreligiós: El 2019 va signar un document sobre la fraternitat humana amb el Gran Imam d’Al-Azhar a Abu Dhabi, i el 2021 va visitar l’Iraq, reunint-se amb el Gran Aiatol·là Ali al-Sistani.
🔸 Sexualitat i inclusió: Tot i mantenir la doctrina tradicional sobre el matrimoni, ha fet crides a respectar i acompanyar les persones LGTB, amb frases com “Qui soc jo per jutjar?” (2013).
🔸 Abusos a l’Església: Ha afrontat la crisi dels abusos sexuals convocant un cim el 2019 i demanant perdó públicament, com a Xile el 2018.
Francesc, que que ha mort amb 88 anys, ha tingut problemes de salut recurrents, com una operació d’hèrnia el 2023 i episodis de bronquitis. Fa poques setmanes, fonts vaticanes van informar que estava en estat crític per pneumònia i insuficiència renal lleu, tot i que es mantenia conscient i treballant des de l’hospital Gemelli de Roma.
El Papa Francesc ha portat una Església més oberta i propera, però també ha generat tensions amb els sectors més conservadors per les seves reformes i el seu estil menys protocol·lari. El seu compromís amb la justícia social, la pau i el diàleg ha fet d’ell una figura global, reconeguda com a Persona de l’Any per Time el 2013 i nominada al Premi Nobel de la Pau el 2014. Les seves paraules, com “Somiem com una sola família humana” (Fratelli Tutti, 2020), ressonen com un crit d’esperança en un món dividit.
Des d’aquí volem mostrar el nostre més sincer condol a la família i amics del Papa Francesc. Descansi en pau.
#PapaFrancisco pic.twitter.com/9edO8mlgPC
— Vatican News (@vaticannews_pt) April 21, 2025
