El Santuari de Santa Maria de Queralt, conegut com el “Balcó de Catalunya”, és un lloc emblemàtic situat a 1.200 metres d’altitud al municipi de Berga. Enclavat a la serra de Queralt, aquest espai combina espiritualitat, història, natura i paisatges impressionants. Enlairat sobre la ciutat de Berga, ens ofereix unes vistes espectaculars de gran part de Catalunya. El sobrenom de “Balcó de Catalunya” prové de les impressionants vistes que ofereix el santuari, des de la vall del Llobregat fins a la serra del Cadí i, en dies clars, fins a Montserrat.
Els orígens del Santuari de Santa Maria de Queralt els trobem entre la història i la llegenda, al segle XIV, quan, segons la tradició, un pastor de Vilaformiu va observar com un dels seus bous s’enfilava per la muntanya de manera inusual. En seguir-lo, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en una esquerda de la roca. Tot i intentar portar-la a casa, la imatge desapareixia i tornava a aparèixer al mateix lloc, fet que es va interpretar com un desig de la Verge de romandre-hi en aquell indret.
Una altra llegenda està associada a la Font del Bou, situada prop de la Cova de Santa Elena. Es diu que aquesta font, amb una escultura d’un bou que deixa anar aigua per la boca, commemora el bou que va guiar el pastor fins a la imatge de la Verge. El camí que porta a la font és una ruta popular per a visitants i pelegrins, oferint una experiència tranquil·la enmig de la natura.
Aquest lloc, conegut com la Cova de Santa Elena, es va convertir en el nucli espiritual del santuari. La primera capella es va construir al mateix lloc del descobriment, i amb el temps, el lloc va esdevenir un centre de peregrinació. L’indret on s’aixeca el santuari coincideix, segons algunes fonts, amb l’espai que ocupava el castell del trobador Guillem de Berguedà, una figura clau de la història medieval catalana.
L’actual edifici, d’estil barroc, es va aixecar entre 1725 i 1741, amb una nau central, dues capelles laterals i un espaiós cambril on es venera la imatge gòtica de la Mare de Déu, una talla de fusta del segle XIV que conserva trets romànics. La Verge hi apareix asseguda, amb el Nen Jesús dret sobre el seu genoll esquerre, sostenint un llibre i beneint, mentre ella subjecta una oreneta amb la mà dreta, símbol associat al santuari. L’oreneta s’ha convertit en el símbol icònic de Queralt.
Durant el segle XIX, el santuari va tenir usos diversos: el 1835 es va adaptar com a fortalesa i presó, i el 1840 l’ermita va ser destruïda, però es va reconstruir posteriorment. Durant la Guerra Civil Espanyola, el santuari va patir saquejos i destruccions, incloent-hi la imatge original de la Mare de Déu. El 1966, l’arquitecte Josep Antoni Coderch va redissenyar la façana i la teulada, donant al temple un aspecte més modern. Al costat del santuari, l’antiga hostaleria acull avui un restaurant i l’estació d’un funicular inclinat que connecta amb l’aparcament, facilitant l’accés als visitants.
Una de les tradicions més arrelades és el Vot de Sant Marc: el 1687, davant una plaga de llagostes, es va baixar la imatge de la Mare de Déu en processó fins a Berga per demanar protecció. Des d’aleshores, cada 25 d’abril es commemora aquest esdeveniment amb una pujada al santuari, on els assistents són obsequiats amb coca i xocolata desfeta. El nom Queralt s’associa amb “quer” (forma antiga de “roca” en català) i “alt”, reforçant la idea de “roca alta” o “altiplà pedregós”.
