La Minipimer, la icònica batedora de mà que ha esdevingut sinònim de practicitat a les cuines, és un dels invents més influents del segle XX. Dissenyada pel barceloní Gabriel Lluelles Rabadà el 1959, aquesta eina compacta va transformar la manera com es preparen els aliments, oferint una alternativa lleugera i eficient als electrodomèstics voluminosos de l’època.
La història de la Minipimer comença a Barcelona, en el context de l’Espanya de postguerra, quan la innovació en electrodomèstics estava en alça. Gabriel Lluelles (1923-2012), un dissenyador industrial format a l’Escola Industrial de Barcelona, treballava per a Pimer (Pequeñas Industrias Mecánico Eléctricas Reunidas), una empresa catalana, d’Esplugues de Llobregat, dedicada a la fabricació de petits electrodomèstics. Inspirat per la necessitat de crear una eina pràctica per a les cuines domèstiques, Lluelles va idear la Minipimer MR1, la primera batedora de mà elèctrica fabricada a Espanya.
El concepte d’una batedora de mà no era del tot nou. El 1950, l’enginyer suís Roger Perrinjaquet havia patentat una batedora de mà anomenada Bamix (de “bat et mixe”), que es va comercialitzar a partir de 1955. Tanmateix, la Bamix era més pesada i menys accessible per al mercat massiu. Lluelles, en col·laboració amb l’enginyer alemany Rudibert Götzenberger, va redissenyar el concepte per crear un dispositiu més lleuger, de menys d’un quilo, assequible i fàcil d’usar. La Minipimer MR1, llançada el 1959, pesava només 900 grams, tenia 14.000 revolucions per minut i es podia submergir directament en recipients, eliminant la necessitat de transferir els aliments a un bol específic.
El nom “Minipimer” prové de la combinació de “mini”, pel seu disseny compacte, i “Pimer” per l’empresa fabricant. Amb un preu inicial de 979 pessetes el 1960, la Minipimer es va convertir ràpidament en un èxit comercial, venent milions d’unitats a Espanya i a l’estranger.
La Minipimer va arribar en un moment en què les cuines modernes començaven a adoptar electrodomèstics per simplificar les tasques domèstiques. A diferència de les batedores tradicionals, que eren voluminoses i difícils de netejar, la Minipimer era portàtil, fàcil de manejar i versàtil. Podia triturar, batre i barrejar ingredients directament en olles, bols o gots, estalviant temps i esforç. Aquesta innovació va ser especialment rellevant per a les dones, que en aquella època eren les principals responsables de les tasques culinàries, i va contribuir a una major eficiència a la cuina.
A Espanya, la Minipimer es va convertir en un fenomen cultural. El seu nom es va popularitzar tant que es va transformar en un terme genèric per a qualsevol batedora de mà, un cas semblant al de “Kleenex” o “Tupperware”. Aquesta popularitat va transcendir fronteres, especialment a Itàlia i Amèrica Llatina, on el terme “Minipimer” encara s’utilitza avui dia.
Als anys setanta, Pimer va ser adquirida per l’empresa alemanya Braun GmbH, que va continuar produint la Minipimer sota la seva marca. Braun va mantenir el nom “Minipimer” a Espanya i Itàlia, mentre comercialitzava el producte com a “Multiquick” en altres mercats. Aquesta adquisició va permetre que la Minipimer arribés a un públic global, consolidant-se com un estàndard en les cuines modernes.
Gabriel Lluelles no només va inventar la Minipimer, sinó que va dissenyar més de 30 electrodomèstics, incloent-hi molinets de cafè, espremedores i ventiladors. La seva filosofia de disseny es basava en la funcionalitat, l’ergonomia i l’accessibilitat, principis que van definir la Minipimer. Lluelles va ser un pioner del disseny industrial a Catalunya, i el seu treball va ser reconegut amb exposicions com la de l’ADI-FAD el 2008 i la del MNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) el 2025, que va destacar la Minipimer com a peça clau de la història del disseny català.
Gabriel Lluelles Rabadà, dissenyador català que al 1959 va inventar l’indispensable batedor de braç, “minipimer i altres aparells que fem servir a totes les cases. pic.twitter.com/amLAc5HULR
— Pre/V\sa història (@premsahistoria) May 28, 2021
La Minipimer forma part de la col·lecció permanent del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, i el seu impacte perdura com a exemple de com un disseny senzill pot transformar la vida quotidiana. Lluelles, que va morir el 2012, va deixar un llegat que combina innovació tècnica amb sensibilitat cultural, reflectint l’esperit emprenedor de la Barcelona de mitjan segle XX.
La Minipimer és molt més que un electrodomèstic, és un símbol de la innovació catalana i un testimoni del talent de Gabriel Lluelles. Des del seu llançament el 1959, ha simplificat la vida de milions de persones, redefinint la manera com es preparen els aliments. El seu disseny compacte, funcional i assequible va establir un estàndard que continua influint els electrodomèstics moderns. Avui, la Minipimer no només és una eina essencial a les cuines, sinó també un recordatori del poder del disseny per transformar la vida quotidiana.
