José Alberto “Pepe” Mújica, figura icònica de la política llatinoamericana i expresident de l’Uruguai, va morir ahir dimarts 13 de maig de 2025 a l’edat de 89 anys a la seva llar als afores de Montevideo. La seva mort, anunciada pel president uruguaià Yamandú Orsi, va ser conseqüència d’un càncer d’esòfag que li havia estat diagnosticat l’abril de 2024 i que s’havia estès al fetge, segons va comunicar ell mateix el gener de 2025. Mújica, conegut per la seva vida austera i les seves idees progressistes, deixa un llegat que traspassa les fronteres de l’Uruguai i ressona a tot el món.
Nascut el 20 de maig de 1935 a Montevideo, Mújica va créixer en una família humil de pagesos. La seva trajectòria vital és digna d’una novel·la: als anys seixanta, es va unir al Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros, una guerrilla d’esquerres inspirada en la Revolució Cubana. La seva militància el va portar a passar 14 anys a la presó, gran part d’aquest temps sota la dictadura militar uruguaiana (1973-1985), on va patir tortures i aïllament extrem. Aquestes experiències van forjar el seu caràcter i la seva visió del món, que combinava una profunda humanitat amb un compromís indestructible amb la justícia social.
Després de l’amnistia de 1985, Mújica va abandonar la lluita armada i es va integrar a la política democràtica a través del Frente Amplio, una coalició d’esquerres. Va ser diputat, senador i ministre d’Agricultura, abans de convertir-se en president de l’Uruguai el 2010, càrrec que va ocupar fins al 2015. El seu mandat es va caracteritzar per reformes pioneres, com la legalització del matrimoni homosexual, la despenalització de l’avortament i la regulació del mercat del cànnabis, una mesura sense precedents a escala mundial.
Mújica es va guanyar el sobrenom de “president més pobre del món” per la seva manera de viure. Va rebutjar viure al palau presidencial i va romandre a la seva modesta granja a Rincón del Cerro, conduint una vella Volkswagen Escarabat i donant el 90% del seu sou presidencial a organitzacions benèfiques. Aquest estil de vida senzill, juntament amb els seus discursos apassionats contra el consumisme i a favor de la sobrietat, el va convertir en un símbol global de coherència i autenticitat.
El seu discurs a la conferència Rio+20 de 2012, on va criticar el model econòmic global i va advocar per un estil de vida més sostenible, va ressonar internacionalment. “No vivim per treballar, sinó que treballem per viure”, deia, defensant una existència lliure de l’obsessió pel consum.
Malgrat el seu delicat estat de salut, Mújica va romandre actiu fins als últims mesos, donant suport a la campanya de Yamandú Orsi, el seu protegit, que va guanyar les eleccions presidencials de 2024. En una de les seves últimes aparicions públiques, durant els comicis d’octubre de 2024, va comentar: “Bé podria ser que aquest sigui l’últim cop que voto”. El gener de 2025, va anunciar que no continuaria amb el tractament contra el càncer, afirmant: “El guerrer té dret al seu descans”. Va demanar ser enterrat a la seva granja, al costat de la seva estimada gossa Manuela, sota un arbre que ell mateix havia plantat.
La mort de Mújica ha generat una onada d’homenatges dins i fora de l’Uruguai. Líders com Luiz Inácio Lula da Silva, Gabriel Boric i Gustavo Petro han destacat el seu compromís amb la democràcia i la igualtat. A l’Uruguai, se’l recorda com un líder que va consolidar el país com un far de progrés social a Amèrica Llatina, amb reformes que van marcar una fita en drets humans i sostenibilitat.
Pepe Mújica no només va ser un polític, sinó un filòsof de la vida, un home que va viure segons els seus principis i va inspirar milions de persones amb el seu exemple. El seu missatge de simplicitat, solidaritat i resistència continuarà viu, recordant-nos que, com ell deia, “els pobres no són els que tenen poc, sinó els que volen molt”.
Hasta siempre Pepe Mujica. Un minuto de sabiduría. pic.twitter.com/W7vVPsBdHW
— Fernando Cuevas (@FerCuevasMur) May 13, 2025
