El Call Jueu de Girona, situat al cor del Barri Vell, és un dels barris jueus millor conservats d’Europa, a diferència d’altres calls europeus, que van ser destruïts o molt modificats, el de Girona manté l’estructura urbana medieval gairebé intacta. Aquest laberint de carrers estrets i empedrats, amb edificis que semblen suspesos en el temps, explica la història d’una comunitat jueva vibrant que va prosperar a la ciutat entre els segles IX i XV. Avui dia, el Call és un punt d’atracció turística i cultural, així com un espai de memòria històrica que recorda la contribució dels jueus a la societat catalana. Passejar pels carrerons del Call Jueu de Girona és com fer un viatge en el temps, cap a una època en què la ciutat era un punt clau del pensament i la cultura jueva a la península Ibèrica.
El terme “call” prové de l’hebreu qahal, que significa comunitat. A Girona, el Call va començar a formar-se al segle IX, quan es té constància dels primers assentaments jueus a la ciutat. Situat al voltant dels actuals carrers de la Força, Cúndaro i Sant Llorenç, aquest barri va créixer fins a convertir-se en un centre cultural, religiós i econòmic clau. Els jueus de Girona es dedicaven a activitats com el comerç, la medicina, l’artesania i el préstec, contribuint significativament al desenvolupament de la ciutat.
Durant els segles XII i XIII, el Call va viure el seu moment àlgid. Una figura destacada d’aquesta època és Moisès Nahmanides (conegut com a Bonastruc ça Porta), un dels grans rabins, filòsofs i cabalistes de l’edat mitjana. Nahmanides va néixer a Girona el 1194 i va ser un líder espiritual i intel·lectual, autor d’importants textos de la Càbala i defensor de la comunitat jueva en debats teològics, com el cèlebre disputat de Barcelona de 1263.
Malauradament, la comunitat jueva va patir un declivi a partir del segle XIV a causa de les creixents tensions religioses i socials. Els atacs als calls de Catalunya el 1391 van afectar Girona, i finalment, l’edicte d’expulsió dels Reis Catòlics de 1492 va posar fi a la presència jueva al Call. Molts jueus es van convertir al cristianisme (conversos) o van abandonar la ciutat, deixant enrere un llegat que avui es conserva amb orgull.
El Call de Girona és un exemple excepcional de l’urbanisme medieval. Els seus carrers estrets, com el carrer de la Força, estan flanquejats per cases de pedra amb arcs, patis interiors i detalls arquitectònics que reflecteixen l’estil de vida de l’època. Algunes característiques destacades inclouen:
✡️ La sinagoga: Tot i que l’edifici original de la sinagoga no es conserva com a tal, es creu que estava situat a l’actual Centre Bonastruc ça Porta, que avui acull el Museu d’Història dels Jueus. Aquest espai recrea l’ambient de la sinagoga i ofereix exposicions sobre la vida jueva a Girona.
✡️ Els banys rituals (mikvé): S’han trobat evidències arqueològiques de mikvés al Call, utilitzats per a ritus de purificació. Aquests espais són testimonis de les pràctiques religioses de la comunitat.
✡️ L’arxiu històric: L’Arxiu Històric de Girona conserva documents que detallen la vida al Call, com contractes comercials, testaments i registres notarials, que mostren la importància econòmica dels jueus a la ciutat.
El Call de Girona és avui un dels principals atractius turístics de la ciutat, especialment per a aquells interessats en la història i la cultura medieval. El barri ha estat escenari de produccions audiovisuals, com la sèrie Joc de Trons, que va utilitzar els seus carrers per representar Braavos i altres llocs ficticis. A més, durant el festival Temps de Flors, el Call es transforma amb decoracions florals que realcen la seva bellesa.
Les visites guiades al Call són molt populars i sovint inclouen parades a llocs com la Catedral, que comparteix espai històric amb el barri jueu, i els Banys Àrabs, situats a prop. Aquestes rutes permeten als visitants endinsar-se en la història de Girona i entendre el paper clau dels jueus en el seu desenvolupament.
