El canvi climàtic és una amenaça creixent per a la salut pública, amb conseqüències potencialment catastròfiques si no es prenen mesures dràstiques. Segons un estudi publicat a Nature Medicine per la London School of Hygiene & Tropical Medicine, sense accions significatives per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, les morts relacionades amb el clima a Europa podrien augmentar un 49,9% de cara al 2099. En aquest escenari, Barcelona es converteix en la ciutat europea amb més morts prematures per calor extrema, amb una projecció de 246.082 defuncions addicionals entre 2095 i 2099.
L’estudi estima que, en el pitjor escenari climàtic (amb un escalfament global d’entre 3 i 4 °C respecte als nivells preindustrials), les morts per calor extrema a 854 ciutats europees podrien arribar a 2,3 milions addicionals cap a finals de segle. Tot i que les morts per fred, actualment vuit vegades més freqüents, disminuiran lleugerament, aquesta reducció no compensarà l’augment de la mortalitat per altes temperatures. Les regions mediterrànies, com Espanya, Itàlia, Grècia i Malta, seran especialment afectades a causa de l’escalfament accelerat, els estius més intensos i l’envelliment de la població.
A Espanya, les morts anuals per calor podrien passar de 4.414 a 20.194 en un escenari de 3 °C d’escalfament, i fins a 35.928 en un escenari de 4 °C per al 2100. Aquest increment reflecteix la vulnerabilitat de les ciutats del sud d’Europa, on les onades de calor són cada vegada més freqüents i extremes.
Barcelona encapçala la llista de ciutats europees amb més morts projectades per calor extrema, amb 246.082 defuncions addicionals, seguida de Roma (147.738), Nàpols (147.248) i Madrid (129.716). Diversos factors expliquen aquesta posició:
🔥 Escalfament accelerat al Mediterrani: La regió mediterrània s’escalfa més ràpidament que la mitjana global, amb estius més llargs i onades de calor més intenses. A Barcelona, les nits tòrrides (temperatures superiors a 25 °C) impedeixen el descans nocturn, augmentant el risc de cops de calor i complicacions cardiovasculars o respiratòries.
🔥 Població envellida: Barcelona té una proporció significativa de persones grans, un grup especialment vulnerable a la calor extrema. Segons l’Idescat, aquesta tendència s’intensificarà en les pròximes dècades. Les persones majors de 65 anys, especialment les de més de 80, són més susceptibles a deshidratació, cops de calor i agreujament de malalties cròniques.
🔥 Illa de calor urbana: La densitat poblacional i la urbanització de Barcelona creen un efecte d’illa de calor, amb temperatures més altes a zones amb asfalt i poca vegetació. Barris com el sector Besòs, Horta o Sants-Montjuïc són especialment afectats. La humitat del mar augmenta la sensació tèrmica, fent que el cos tingui més dificultats per regular la temperatura.
🔥 Desigualtats socioeconòmiques: Les persones en situació de precarietat, amb habitatges mal ventilats o sense accés a aire condicionat, són més vulnerables. Aquestes condicions es concentren en determinades zones de la ciutat, amplificant les disparitats en l’impacte de la calor.
En els últims 34 anys, Barcelona ha patit vuit onades de calor significatives, amb un impacte creixent a mesura que les temperatures s’intensifiquen. L’any 2024, la ciutat va registrar 258 dies amb temperatures per sobre de la mitjana, un signe clar de l’escalfament continu. A més, la contaminació de l’aire, principalment pel trànsit, contribueix a unes 1.000 morts prematures anuals, agreujant els efectes del canvi climàtic.
Els experts asseguren que fins a un 70% de les morts per calor es podrien evitar amb mesures de mitigació i adaptació. Algunes propostes inclouen:
🌡️ Reducció d’emissions: Complir l’Acord de París i limitar l’escalfament global a 2 °C podria reduir significativament la mortalitat. Això implica una transició cap a energies renovables, reduir l’ús de combustibles fòssils i promoure la mobilitat sostenible.
🌡️ Sistemes d’alerta primerenca: Alertes per a onades de calor poden advertir la població i els serveis sanitaris amb antelació, protegint grups vulnerables com infants, gent gran i persones amb malalties cròniques.
🌡️ Adaptació urbana: Augmentar les zones verdes, crear refugis climàtics (espais públics amb ombra i refrigeració) i utilitzar materials de construcció que absorbeixin menys calor són mesures clau per combatre l’illa de calor urbana. A Barcelona, l’Ajuntament ja ha ampliat la xarxa de refugis climàtics, però es necessiten més accions.
🌡️ Enfortiment de la salut pública: Formar professionals sanitaris per detectar i tractar malalties relacionades amb la calor, així com garantir l’accés a refrigeració per a col·lectius vulnerables, és essencial.
🌡️ Conscienciació ciutadana: Campanyes per promoure hàbits com mantenir-se hidratat, evitar l’exposició al sol a migdia i utilitzar sistemes de refrigeració sostenibles poden salvar vides.
L’estudi de Nature Medicine és un crit d’alerta per a ciutats com Barcelona, que s’enfronten a un futur de riscos creixents si no es prenen mesures urgents. La combinació de factors climàtics, demogràfics i urbanístics la converteix en la ciutat més vulnerable d’Europa, però també li ofereix l’oportunitat de liderar la lluita contra el canvi climàtic. Com destaca Pierre Masselot, autor principal de l’estudi, “un camí més sostenible podria evitar milions de morts abans de final de segle”.
Ciutats d’Europa amb més morts per calor extrema a finals de segle.
1. Barcelona – 246.082
2. Roma – 147.738
3. Nàpols – 147.248
4. Madrid – 129.716
5. Milà – 110.131
6. Atenes – 87.523
7. Valencià – 67.519
8. Marsella – 51.306
9. Bucarest – 47.468
10. Gènova – 36.338
