La Patum de Berga, celebrada anualment durant la setmana del Corpus Christi a la ciutat de Berga (Berguedà), és una de les festes més emblemàtiques de Catalunya. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2005, aquesta festa combina elements religiosos, pagans i populars en un espectacle únic de foc, música i danses. Amb més de sis segles d’història, La Patum ha evolucionat des dels seus orígens medievals fins a convertir-se en un símbol identitari del Berguedà.
Orígens i evolució històrica
Inicis medievals i la Bulla del Corpus
La Patum té els seus orígens en les celebracions del Corpus Christi, una festa religiosa instituïda al segle XIII i universalitzada el 1316 pel papa Joan XXII. A Berga, la primera referència documental d’una processó de Corpus data del 20 de maig de 1454. Aquesta processó incorporava entremesos, representacions teatrals amb figures místiques i simbòliques destinades a educar i moralitzar la població sobre les Sagrades Escriptures. Amb el temps, aquests entremesos van perdre el seu caràcter estrictament religiós i van guanyar un component lúdic, donant lloc a la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, el precedent directe de La Patum.
Cap a la segona meitat del segle XIV, la festa ja presentava trets similars als actuals, amb balls i figures que es desmarcaven de la solemnitat religiosa. Aquesta transformació va convertir la Bulla en una celebració civil i festiva, destinada a honorar les autoritats locals, mentre la processó del Corpus mantenia el seu caràcter religiós. Tot i que altres poblacions catalanes també van desenvolupar bullícies similars, només Berga ha aconseguit mantenir viva aquesta tradició al llarg dels segles, fet que la fa única.
Evolució de les comparses
Les comparses actuals de La Patum, com els Turcs i Cavallets, les Maces, els Plens, l’Àliga, els Gegants, les Guites i els Nans, no han estat sempre les mateixes. Algunes, com el ball de bastons o el ball de faixes, es van perdre amb el temps. Altres, com els Nans Vells (introduïts el 1853) i els Nans Nous (estrenats el 1890), van ser incorporacions més modernes per renovar elements deteriorats. La Guita, inicialment coneguda com a Mulassa, era una sola figura, però posteriorment es va incorporar la Guita Xica el 1890.
Un moment clau en la història de La Patum va ser la seva reestructuració entre 1888 i 1892, quan es va potenciar l’espectacle amb l’addició de nova música composta per Joaquim Serra i l’organització més estructurada de les comparses. L’any 1756 es va incorporar l’Àliga, construïda pel fuster Ramon Roca, que encara avui és un dels elements més majestuosos de la festa.
Curiositats de La Patum
El nom “Patum”: El terme “Patum” és una onomatopeia que imita el so del Tabal, el tambor que marca el ritme incessant de la festa. Aquest instrument, considerat l’herald de la celebració, recorre els carrers de Berga el Diumenge de l’Ascensió per anunciar l’arribada de la festa.
Elements pagans i cristians: Malgrat el seu origen religiós, La Patum conserva reminiscències de rituals precristians relacionats amb el cicle de maig, com els ritus de vegetació i regeneració. L’Església catòlica va adaptar aquests elements pagans per convertir la festa en un vehicle de cristianització.
Sortides fora de Berga: Tot i que avui La Patum es considera una festa exclusiva de Berga, al llarg de la història ha sortit de la ciutat en algunes ocasions. El 1902, per exemple, algunes comparses van participar en el Concurs de Gegants, Nans i Monstres Típics de les Festes de la Mercè a Barcelona. També va visitar la ciutat comtal els anys 1932, 1936, 1942 i 1951, però des del 1979 els berguedans van decidir que la festa no tornaria a sortir de Berga, convidant els interessats a viure-la a la plaça de Sant Pere.
Patum infantil: Des del 1956, els nens i nenes de Berga tenen la seva pròpia Patum infantil, celebrada el divendres de Corpus. Aquesta iniciativa va sorgir de la voluntat dels infants de participar i imitar els adults, i avui és considerada una “escola de patumaires” que assegura la continuïtat de la tradició.
Els Plens, l’apoteosi del foc: El Salt de Plens és el moment culminant de La Patum, quan la plaça de Sant Pere es converteix en un “infern” de foc amb centenars de petards (fuets) encesos. Aquest espectacle, acompanyat del ritme del Tabal, és una experiència sensorial única que combina escalfor, fum i emoció.
Música tradicional: La música de La Patum, amb el Tabal com a protagonista, és primitiva i poderosa. Joaquim Serra, al segle XIX, va compondre melodies que encara avui acompanyen les comparses. El lloc web sonsdepatum.cat ofereix un catàleg complet dels sons de la festa, des dels crits fins als silencis.
Patum extraordinària: Cada vint-i-cinc anys, al setembre, se celebra una Patum extraordinària en honor al santuari de Queralt. Aquestes celebracions van tenir lloc els anys 1916, 1941, 1966, 1991 i 2016, coincidint amb el centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt.
Accidents i incidents destacats
La Patum, amb el seu ús intensiu de foc i pirotècnia, no està exempta de riscos, i al llarg de la seva història s’han produït alguns incidents:
Suspensions històriques: La Patum ha estat suspesa en diverses ocasions a causa de circumstàncies excepcionals. Durant la guerra de Successió (1714-1720) no es va celebrar, i tampoc durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Més recentment, els anys 2020 i 2021, es va suspendre a causa de la pandèmia de la COVID-19, marcant la primera interrupció en temps de pau en dècades. El 2022 es va viure com la “Patum de la represa”.
Incidents amb pirotècnia: El Salt de Plens i altres comparses com les Guites impliquen l’ús massiu de petards, cosa que ha provocat cremades lleus entre participants i espectadors en algunes edicions. Tot i que no hi ha registres de grans accidents mortals, el Patronat de La Patum i les autoritats locals han implementat mesures de seguretat, com recomanacions per portar roba adequada (màniga llarga i barret) i mantenir distàncies de seguretat.
Prohibicions històriques: Al llarg dels segles, La Patum ha enfrontat prohibicions per part de les autoritats civils, eclesiàstiques i reials a causa del seu caràcter bulliciós i la seva evolució cap a una festa més laica. Malgrat això, la resistència dels berguedans ha permès que la tradició pervisqui.
Incidents menors durant els Tirabols: Els Tirabols, que tanquen la festa amb balls frenètics de Gegants i Guites, poden generar empentes i caigudes a causa de la gran afluència de gent. La “Patum dels Pobres” o “dels Borratxos”, un acte improvisat que es fa la matinada del diumenge, és especialment caòtic, amb comparses improvisades i menys regulació, cosa que pot derivar en situacions desordenades, però generalment sense conseqüències greus.
La Patum avui: Un tresor viu.
Avui, La Patum continua sent el cor de Berga, amb actes que s’estenen de dimecres a diumenge durant la setmana del Corpus. Els moments més destacats inclouen la Patum de lluïment (més solemne, al migdia) i la Patum Completa (més festiva, a la nit), amb els salts de Plens com a clímax. El Patronat de la Patum, format per caps de colla, l’alcalde, un historiador i un gerent, garanteix la preservació de la festa. A més, l’aplicació mòbil de La Patum, disponible per a iOS i Android, ofereix informació detallada sobre la història, les comparses i els actes, facilitant l’experiència tant per als locals com per als visitants.
La festa també ha inspirat iniciatives com el museu virtual (museu.lapatum.cat), que recull cartells, fotografies i documents històrics, i l’espai sonsdepatum.cat, dedicat a l’ambientació sonora de la festa. La Patum infantil assegura que les noves generacions s’impliquin en la tradició, mentre que l’esperit col·lectiu dels berguedans fa que la festa sigui una experiència única, impossible d’explicar només amb paraules.
Conclusió
La Patum de Berga és molt més que una festa: és un viatge a través del temps que combina espiritualitat, història i passió. Des dels seus orígens medievals fins a la seva consagració com a patrimoni mundial, ha superat prohibicions, guerres i pandèmies per mantenir-se com un símbol viu del Berguedà. Les seves comparses, el foc dels Plens, el ritme del Tabal i l’emoció col·lectiva converteixen La Patum en una experiència sensorial que cal viure per entendre. Com diuen els berguedans, “la Patum no s’explica, se sent”.
