Quan pensem en Leo Messi, és inevitable vincular-lo a l’Argentina, el seu país natal, o a la seva llegenda al FC Barcelona. Però el que molts no saben és que la connexió de Messi amb Catalunya va més enllà del futbol. Considerat per molts el millor futbolista de tots els temps, és una icona global nascuda a Rosario, Argentina. Però més enllà dels seus èxits al camp de futbol, Messi té un vincle profund amb Catalunya. Dos dels seus besavis paterns eren originaris de la comarca de la Noguera, a Lleida, un fet que connecta l’estrella mundial amb la terra catalana i reforça la seva identitat com a figura estimada a Catalunya.
Els Besavis de Lleida: Rosa Mateu i Josep Pérez.
Les arrels catalanes de Messi es troben en dos dels seus besavis paterns, que van emigrar de Lleida a l’Argentina a finals dels anys 1920, en un context d’emigració massiva cap a Amèrica del Sud. El cas de Messi és un exemple clar de la diàspora catalana: famílies que van marxar cap a l’Amèrica del Sud en segles passats i que, generacions més tard, els seus descendents han tornat a la terra d’origen. Messi no només va tornar a Catalunya, sinó que va triomfar i es va convertir en símbol d’una terra a la qual ja estava vinculat per la seva pròpia història familiar.
Rosa Mateu Gesé: Nascuda l’any 1910 a Blancafort de Noguera, un petit poble de la comarca de la Noguera, Rosa va créixer en un entorn rural abans de decidir buscar una nova vida a l’Argentina. Blancafort, avui pràcticament desaparegut i parcialment submergit pels embassaments de Canelles i Santa Anna des dels anys 60, ha ressorgit en part a causa de la sequera recent, posant en relleu aquesta connexió amb Messi. Rosa va ser la besàvia paterna del futbolista, i la seva història d’emigració és un reflex de la valentia de molts catalans de l’època.
Josep Pérez Solé: L’altre besavi patern de Messi, nascut a Bellcaire d’Urgell, també a la Noguera. Segons recerques genealògiques, Josep i Rosa es van conèixer durant el viatge transatlàntic cap a l’Argentina, a bord del vaixell El Català. A Rosario, van establir-se i van formar una família, amb la seva filla, Rosa María Pérez Mateu, que es va casar amb Eusebio Messi Baró, l’avi patern de Lionel.
Aquestes arrels lleidatanes, documentades per mitjans com Mundo Deportivo, La Vanguardia i el llibre ‘Inhòspits. Llocs abandonats amb històries increïbles’ de Joan Valls, mostren com el destí de Messi estava lligat a Catalunya molt abans que ell hi posés els peus.
L’Emigració Catalana a l’Argentina
El context històric de l’emigració de Rosa i Josep no és aïllat. A finals del segle XIX i principis del XX, milers de catalans van deixar les seves llars a causa de les dificultats econòmiques, les crisis agràries i la manca d’oportunitats a Europa. L’Argentina, amb la seva economia en creixement i la promesa d’una nova vida, va ser una destinació clau per a molts. Els besavis de Messi formaven part d’aquesta onada migratòria, i la seva història és semblant a la de moltes famílies catalanes que van contribuir a la forta presència cultural catalana a l’Argentina.
A Rosario, els descendents de Rosa i Josep van mantenir un fort sentit d’identitat, i aquest lligam cultural es va transmetre, encara que de manera indirecta, a Lionel. Quan la família Messi va decidir traslladar-se a Barcelona l’any 2000 perquè el jove Leo, de només 13 anys, pogués incorporar-se a La Masia, aquestes arrels familiars van facilitar l’adaptació i van donar un significat més profund a la seva nova vida a Catalunya.
L’Arribada a Catalunya i el Vincle amb Lleida
Quan Lionel i el seu pare, Jorge Messi, van aterrar a Catalunya el setembre del 2000, van fer una primera parada a Lleida abans de dirigir-se a Barcelona. Segons diverses fonts, van contactar amb familiars llunyans a la comarca de la Noguera, on van passar uns dies mentre organitzaven la prova amb el FC Barcelona. Aquest breu contacte amb Lleida va ser un pont entre el passat dels seus avantpassats i el futur brillant que l’esperava al club blaugrana.
La connexió amb Lleida també va tenir un paper administratiu important. Les arrels catalanes de Messi van ser clau perquè pogués obtenir la nacionalitat espanyola l’any 2005, un requisit necessari per jugar com a jugador comunitari a la Lliga espanyola. Aquest procés va consolidar el seu lligam legal i emocional amb Catalunya, on ja s’havia convertit en una estrella emergent.
Durant els més de vint anys que Messi ha viscut a Catalunya, la seva connexió amb la cultura catalana es va fer cada cop més forta. Al FC Barcelona, on va debutar amb el primer equip el 2004, Messi no només va guanyar títols (incloent-hi 10 Lligues, 4 Lligues de Campions i 7 Pilotes d’Or), sinó que també va adoptar Catalunya com a segona llar. En diverses entrevistes, ha expressat el seu afecte per Barcelona i ha destacat que els seus tres fills, Thiago, Mateo i Ciro, “són catalans”.
La seva participació en actes benèfics i la seva discreta però sincera admiració per la cultura catalana han fet que Messi sigui una figura molt estimada a Catalunya. Tot i que mai no ha fet declaracions polítiques explícites, ni mai ha parlat el català, el seu respecte per la terra que el va acollir és evident en les seves paraules i accions.
Les arrels lleidatanes de Messi amaguen algunes sorpreses fascinants, com el parentiu amb Bojan Krkic. Una recerca del Diari Segre va revelar que Messi i l’exjugador del FC Barcelona Bojan Krkic són cosins llunyans (concretament, cosins de quarta generació). Ambdós comparteixen avantpassats amb el cognom Pérez, originaris d’El Poal, un altre poble de Lleida. Aquest lligam, que es remunta a diverses generacions enrere, afegeix un toc especial a la història de dos talents del Barça amb arrels comunes, Messi i Bojan van créixer junts, a la Masia, com a grans promeses del futbol, potser sense saber que, a més de companys d’equip, eren també família llunyana.
Les arrels catalanes de Lionel Messi són un recordatori que les històries de migració i esforç poden donar lloc a llegats extraordinaris. Des dels camps de la Noguera fins als estadis més grans del món, el camí de Messi està marcat per un lligam profund amb Catalunya. Les seves gestes al FC Barcelona, la seva vida a Barcelona i la seva ascendència lleidatana fan que sigui molt més que un heroi esportiu: és un pont entre cultures, un exemple d’integració i un orgull per a tots els catalans.
