Avui, 22 de juny de 2025, Catalunya commemora el Dia Universal de la Sardana, una jornada dedicada a enaltir la dansa nacional catalana, símbol d’unitat, germanor i tradició. Aquest esdeveniment, que se celebra cada any el diumenge previ a Sant Joan, reuneix sardanistes d’arreu del país i més enllà, per ballar i gaudir d’aquesta expressió cultural única. Enguany, la sardana escollida per unificar les ballades és Juny, del compositor Juli Garreta i Arboix, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement.
La sardana, documentada des del segle XVI, és molt més que una dansa: és música, coreografia i un reflex de la identitat catalana. Acompanyada per la cobla, un conjunt instrumental propi, la sardana combina moviments precisos i harmoniosos que creen un cercle d’unió entre els balladors. El Dia Universal de la Sardana, instaurat l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular, busca difondre aquesta tradició i fer visible el seu esperit festiu i col·lectiu, tant als Països Catalans com a les comunitats catalanes a l’estranger.
Des del 2012, la Confederació Sardanista de Catalunya, a través de la plataforma SomSardana, organitza aquesta diada, que combina ballades, aplecs, concerts i activitats educatives. Cada any, una sardana comuna és interpretada simultàniament en totes les ballades, simbolitzant la cohesió del moviment sardanista. A més, un manifest escrit per figures destacades de la cultura catalana acompanya la celebració, reforçant el valor de la sardana com a patrimoni viu.
Aquest any, el Dia Universal de la Sardana es desplega amb una gran varietat d’esdeveniments arreu de Catalunya. L’acte central, organitzat per SomSardana, va tenir lloc el dissabte 21 de juny al Parc d’Atraccions del Tibidabo, a Barcelona, amb una ballada a càrrec de la Cobla Mediterrània i la lectura del manifest. El manifest d’aquest any, escrit per la companyia Dagoll Dagom, destaca la sardana com a “pàtria sonora” i expressió viva de la cultura catalana. Aquest text, que es llegirà en diversos actes, subratlla la importància de preservar i renovar aquesta tradició per connectar amb noves generacions.
Manifest:
Els planetes ballen una gran sardana, infinita, misteriosa i exacta, al voltant del Sol. Tracen àmplies rotllanes i les executen amb rigorosa i bellíssima exactitud. Els catalans també som astres al voltant d’allò que ens escalfa el cor, que no és altra que la nostra pàtria, la nostra ànima. Dansem donant l’esquena a la buidor i el fred del no-res exterior. La flama crema al bell mig i nosaltres ens donem les mans i l’encerclem. Perquè no es perdi, perquè ens escalfi a tots per igual. No busqueu en la nostra dansa un cap de colla o de filera que l’encapçali i en dirigeixi els moviments que els altres han d’anar obeint. No ballem en línia, ni en parella; no ballem la conga agafats de la cintura, ni giravoltem com es fa en el vals. No ens escampem individualment per una pista i deixem que el nostre cos alliberi els dimonis que li bullen dins. No. Més aviat ens arrenglerem circularment cercant l’ordre i la perfecció de l’univers. La igualtat entre tots els dansaires, la mesura perfecta del batec musical que ens permet començar i acabar en el moment precís, bellament sincronitzat en la nota final Que visqui, doncs, per sempre aquest esperit ordenador, pacífic, solidari, que dansa sense distinció de gèneres ni d’alçades, d’edats ni de comptes corrents. Ballem la dansa del compàs, de la serenor, de l’empenta mesurada, de l’elegància del conjunt, del classicisme dels seus moviments. I seguim dansant amb més força que mai quan una veu ens demana anar Amunt! I aleshores els pits s’inflen i els alens s’acceleren i la rotllana salta embriagada per l’efecte de la música i perfectament coordinada en tots i cada un dels seus dansaires. I els vells i les velles que no tenen les cames fortes per saltar, sense trencar el cercle, segueixen l’empenta amb els braços, com poden, humilment i tranquil·lament. Amunt, dansaires, amunt! Sempre amunt! I, al final, no ens oblidem de cridar amb tota la força del cor: Visca!
DAGOLL DAGOLL Joan Lluís Bozzo
El 2025, Olot assumeix el rol de Capital de la Sardana, un honor que impulsa la promoció d’aquesta dansa amb més de 80 activitats programades, incloent-hi ballades, xerrades, exposicions i espectacles. La ciutat, amb un ric llegat sardanista i custòdia del document més antic que esmenta la paraula “sardana”, es converteix en epicentre d’aquesta celebració cultural.
Avui, les places de Catalunya s’ompliran de cercles de balladors, al so de les cobles, recordant-nos que la sardana és molt més que una dansa: és un lligam amb la història, un espai de convivència i un orgull col·lectiu. Com diu SomSardana: “Cobla o barbàrie!”.
Per celebrar-ho escoltem The Tyets amb el seu èxit Coti Coti, per donar un toc modern i festiu a la diada:
I si sou més tradicionals, escoltem la sardana més popular: La Santa Espina, amb lletra d’Àngel Guimera i música d’Enric Morera.
