La Nit de Sant Joan és una de les més esperades a Catalunya. Fogueres, revetlles, coca, banys de mitjanit… i, per descomptat, petards. Els trons, coets i fonts lluminoses omplen carrers i places, en una explosió de soroll i llum que ens acompanya des de petits. Però… d’on ve aquesta tradició? Per què llencem petards la nit del 23 de juny?
🔥 Foc ancestral per celebrar el solstici
Tot comença molt abans de l’arribada del cristianisme. Fa milers d’anys, les cultures europees ja celebraven el solstici d’estiu, el moment de màxima llum solar. Era una nit carregada de simbolisme: es feien fogueres per purificar, protegir la comunitat i invocar la fertilitat i la bona sort. La llum i el foc eren vistos com a aliats contra les forces fosques. Amb l’arribada del cristianisme, aquestes celebracions es van cristianitzar i van passar a honorar Sant Joan Baptista, però el foc i el soroll van continuar com a elements essencials.
🧨 L’arribada dels petards
Els petards, tal com els coneixem avui, no existien en l’antiguitat. El seu origen es troba en la introducció de la pólvora a Europa al segle XIII, provinent de la Xina i difosa pels àrabs. A partir del segle XVI, es comença a utilitzar la pólvora per a celebracions festives i religioses, especialment al sud d’Europa.
A Catalunya, trobem referències a l’ús de coets i petards per Sant Joan, ja al segle XVIII. Aquest costum es va anar estenent amb el temps, i amb la industrialització i l’aparició de pirotècnies artesanals al llarg del segle XIX i XX, el llançament de petards es va popularitzar en tots els racons del país.
✨ Més que soroll: una forma de celebrar i protegir
Tirar petards no és només una manera de fer festa. Forma part d’un ritual antic que combina diversió i simbolisme. El soroll fort s’associa a l’expulsió dels mals esperits, una manera de “netejar” l’ambient abans del nou cicle que comença després del solstici. A més, llum i soroll tenen un paper protector: espanten el mal i criden la prosperitat. A moltes poblacions, els petards són inseparables de la revetlla, i hi ha fins i tot tradicions locals, com l’arribada de la Flama del Canigó, que encén fogueres arreu del país mentre esclaten els primers trons de la nit.
🧒 Una tradició viscuda des de petits
A Catalunya, molts infants s’inicien en l’art de tirar petards amb bengales, cebetes o volcans. És gairebé un ritual d’iniciació que es viu amb emoció i respecte. Això és perquè el petard és més que una joguina: és part d’una herència cultural compartida que forma part de l’ADN festiu català. Una tradició arrelada als avis i nets, fins i tot, avui dia, algunes botigues de pirotècnia fan descomptes si el que compra els petards és l’avi/a acompanyat dels seus nets/netes.
🎆 I avui?
Tot i les campanyes per fer un ús responsable dels petards, sobretot pel seu impacte sobre persones amb sensibilitat al soroll, animals domèstics i el medi ambient, la tradició es manté viva. Algunes localitats han introduït petards silenciosos o espectacles de llums com a alternativa, tot i que la tradició clàssica encara és molt popular. Cada 23 de juny, milers de persones omplen els carrers amb colors, soroll i alegria. Els petards per Sant Joan són música, història i identitat. Una manera de celebrar que la llum triomfa, una vegada més, sobre la foscor.
