Barcelona s’ha convertit en el destí turístic més massificat del món, segons un estudi recent publicat per Nomad eSIM, una empresa especialitzada en serveis de connectivitat per a viatgers internacionals. Aquest informe, que analitza les 40 ciutats més concorregudes del planeta, posiciona la capital catalana al capdavant amb una densitat turística impressionant de 201.722 turistes per quilòmetre quadrat, superant altres destinacions icòniques com Cancún, Porto o Nova York. Aquest rànquing evidencia l’atractiu global de Barcelona, però també posa de manifest els reptes de l’oberturisme (turisme massiu) i les tensions creixents entre residents i visitants.
Per què Barcelona lidera el rànquing?
L’estudi de Nomad eSIM, publicat el maig de 2025, ha analitzat 40 ciutats turístiques populars utilitzant tres mètriques clau: aglomeració física, pressió sobre les comunitats locals i una mesura global que combina ambdós factors. La densitat turística es calcula dividint el nombre total de visitants internacionals anuals per la superfície urbana de la ciutat. En el cas de Barcelona, els seus 20,37 milions de visitants anuals en una àrea urbana relativament petita donen com a resultat una densitat aclaparadora, molt per sobre de Cancún (147.887 turistes/km²) i Porto (143.902 turistes/km²).
L’atractiu de Barcelona no és cap misteri. La ciutat combina una arquitectura única, amb obres mestres de Gaudí com la Sagrada Família o el Parc Güell, amb platges mediterrànies, una escena gastronòmica vibrant, una cultura futbolística de renom mundial i una vida nocturna animada. Aquestes qualitats, juntament amb un clima assolellat i una oferta comercial diversa, atrauen milions de turistes cada any. No obstant això, aquesta popularitat té un preu: l’erosió de la identitat cultural, l’augment dels preus de l’habitatge i la saturació dels espais públics com el Barri Gòtic, la Rambla o la Plaça Catalunya.
Turisme fòbia: la reacció dels locals
L’estudi de Nomad eSIM també destaca un fenomen creixent a Barcelona: el turisme fòbia, un sentiment de rebuig cap al turisme massiu que afecta la qualitat de vida dels residents. Molts barcelonins eviten zones turístiques com el passeig de Gràcia o la platja de la Barceloneta, i alguns fins i tot opten per rutes alternatives per esquivar les multituds. Aquest malestar s’ha traduït en accions com protestes massives –com les del 2024, quan es van ruixar turistes amb pistoles d’aigua a la Rambla– i demandes de regulacions més estrictes per part de les autoritats locals.
Un dels problemes més greus és l’impacte al mercat de l’habitatge. L’informe assenyala que les plataformes de lloguer turístic com Airbnb han contribuït a l’augment dels preus i al desplaçament de residents, especialment al centre històric. Un estudi d’Evaneos indica que el 40% dels residents de ciutats turístiques com Barcelona creuen que els apartaments turístics expulsen els locals, reduint l’oferta d’habitatge assequible. A més, la comercialització de barris tradicionals, amb l’arribada de cadenes internacionals i bars orientats a turistes, amenaça l’autenticitat cultural de la ciutat.
Altres ciutats al rànquing
L’estudi de Nomad eSIM situa altres ciutats com Cancún (Mèxic) i Porto (Portugal), entre les més massificades, amb densitats turístiques de 147.887 i 143.902 turistes per quilòmetre quadrat, respectivament. Cancún destaca per les seves platges i complexos turístics, mentre que Porto atrau per la seva història, el vi de Porto i el districte de Ribeira. Altres destinacions europees, com Dubrovnik (Croàcia), Amsterdam (Països Baixos) i Florència (Itàlia), també pateixen problemes similars d’oberturisme, segons informes anteriors, com el de Holidu del 2023. No obstant això, Barcelona es manté al capdavant, superant fins i tot llocs icònics com el Coliseu de Roma o la Gran Muralla Xinesa. Això reflecteix no només la seva popularitat, sinó també la pressió sobre una ciutat relativament petita en comparació amb altres metròpolis globals.
Alternatives per evitar la massificació
Per combatre l’impacte del turisme massiu, l’estudi de Nomad eSIM proposa destinacions alternatives que ofereixen experiències similars amb menys aglomeracions. Per a Barcelona, la ciutat de Tarragona, a només una hora de distància, és una opció destacada. Amb una densitat turística molt inferior (17.241 turistes/km²), Tarragona ofereix ruïnes romanes impressionants, com un amfiteatre amb vista al Mediterrani, platges tranquil·les i un nucli antic ple d’encant català. A més, compta amb activitats familiars com PortAventura World, un parc temàtic únic a Europa. Aquesta alternativa permet gaudir de la cultura catalana i la costa mediterrània sense les multituds de Barcelona.
Cap a un turisme sostenible
L’estudi de Nomad eSIM no només evidencia els reptes del turisme massiu, sinó que també subratlla la necessitat d’un model més sostenible. A Barcelona, les autoritats locals han començat a implementar mesures com la regulació dels lloguers turístics i la promoció de barris menys coneguts, com Sant Antoni, per descongestionar el centre. Iniciatives com els “superblocs” sense cotxes o projectes innovadors com el celler submarí d’ElixSea, que combina turisme amb conservació marina, mostren camins cap a un turisme més respectuós amb la ciutat i els seus habitants.
Barcelona és, sens dubte, una joia global, però el seu lideratge com a destinació més massificada del món és una crida d’atenció. L’estudi de Nomad eSIM posa en relleu la necessitat d’equilibrar els beneficis econòmics del turisme –que a Espanya genera més de 2,9 milions de llocs de treball– amb la preservació de la identitat cultural i la qualitat de vida dels residents.
Per als viatgers, l’informe ofereix una oportunitat per explorar destinacions alternatives com Tarragona, que mantenen l’essència catalana sense l’impacte del turisme massiu. Per als barcelonins, és un recordatori de la importància de protegir la seva ciutat, defensant la seva llengua, cultura i barris davant la pressió turística. Com podem trobar l’equilibri entre obrir les portes al món i preservar l’ànima de Barcelona? Aquesta és la pregunta que la ciutat, i tots nosaltres, hem de respondre.
