Pratdip, un petit municipi de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, és un lloc d’encant especial que combina història medieval, tradicions arrelades, curiositats úniques i una llegenda fascinant sobre els dips, uns gossos vampirs que han donat al poble una identitat singular. Situat al vessant sud-oriental de la Serra de Llaberia, a uns 35 minuts de Tarragona i 1 hora i 30 minuts de Barcelona, Pratdip ofereix un entorn natural espectacular i una rica herència cultural.
📜 Orígens medievals
Pratdip, conegut localment com el Prat, té un nom d’origen preromà, segons l’etimòleg Joan Coromines. Les primeres referències documentals daten del 1154 i 1194, quan l’església del poble apareix esmentada en butlles dels papes Anastasi IV i Celestí III. Des dels seus inicis, Pratdip va formar part de la baronia d’Entença, integrada més tard al comtat de Prades, i va estar vinculat a les vicissituds senyorials d’aquest territori, mantenint una certa dependència de Tivissa i drets del bisbe de Barcelona.
Durant el segle XIII, el poble va patir un atac i saqueig per part de Pere dels Arcs. Al segle XIV, l’any 1343, l’infant Pere, comte de Prades, va adjudicar les aigües de Pratdip, que confluïen al riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant, per a reg i molins. A més, l’hospital tenia a Pratdip un molí de farina i oli, així com drets sobre el forn de pa i les rendes. El 1460, Pratdip va comprar aquestes rendes per 4.000 lliures, un pas cap a una major autonomia.
🏰 Edat moderna i conflictes
El segle XVIII va marcar un augment demogràfic i econòmic, amb la ramaderia com a activitat destacada. El 1722, els ramaders es van organitzar en el Lligallo, una societat per gestionar els camins ramaders, que es va mantenir activa fins al 1832. Durant la Guerra del Francès, el 20 de febrer de 1811, el coronel Iglésies va liderar una batalla a Pratdip contra les tropes napoleòniques, forçant-les a retrocedir. En les guerres carlines, el castell de Pratdip, d’origen medieval, va ser utilitzat com a fortí amb un destacament permanent.
Un episodi significatiu va ser el terratrèmol del 1846, que va deteriorar cases i l’ermita de Santa Marina, obligant la població a refugiar-se a les eres de la part alta del poble. El 1868, Pratdip va viure una revolta popular on es va cremar l’eina de prendre la talla per a les quintes, reflectint l’esperit rebel del poble.
📈 Segle XIX i economia
Segons Pascual Madoz, a mitjan segle XIX, Pratdip tenia una presó i una escola amb una seixantena d’alumnes. El terme, amb sis masos, era ric en boscos i prats, produint blat, vi, oli, ametlles i garrofes, a més de cera, mel, llenya i carbó. Hi havia quatre molins fariners, dos d’oli, un forn de vidre i fàbriques d’espart i palma. A finals del segle XIX, s’hi van explotar mines de ferro, consolidant l’economia local.
🔍 Curiositats de Pratdip
💠 Castell de Pratdip: Situat dalt d’un turó, les ruïnes del castell, datades del segle XII, són un testimoni del passat medieval del poble. Tot i el seu estat de conservació, les restes permeten imaginar-ne l’antiga grandesa.
💠 Església de Santa Maria: L’església parroquial, dedicada a la Nativitat de Santa Maria, combina elements romànics (absis i portalada) amb una volta gòtica. Conté una llosa sepulcral del 1328 pertanyent a Jacobus de Carcassona. Els retaules originals, incloent-hi els que representaven els dips, van ser cremats el 1936, però l’església va ser restaurada el 1959.
💠 Mas d’en Porxo i Tres Molins: La masia medieval fortificada del Mas d’en Porxo, encara dempeus però reformada, i les restes dels Tres Molins de Pratdip són elements patrimonials destacats. Una llegenda assegura que al Molí de més Amunt hi ha un tresor amagat pels francesos dins d’una pell de cabra.
💠 Plet de les Planes: Entre els segles XV i XVIII, Pratdip va mantenir un llarg litigi amb Mont-roig per la possessió de les Planes, un territori disputat. Malgrat sentències favorables a Mont-roig el 1604, 1624, 1787 i 1789, Pratdip va apel·lar fins al 1804, defensant els seus drets des de la donació de Guillem d’Entença el 1301.
💠 Itinerari dels Dips: El poble ha creat una ruta turística urbana per buscar figures dels dips col·locades en llocs emblemàtics, com façanes i carrers. Aquesta activitat, divertida i didàctica, permet descobrir el patrimoni de Pratdip mentre se segueix el rastre d’aquests éssers mitològics.
🐺 La Llegenda dels Dips: Gossos Vampirs de Pratdip.
La llegenda dels dips és el segell distintiu de Pratdip, una història que ha transcendit segles i ha donat al poble el sobrenom del Prat dels dips. Els dips són éssers mitològics catalans: gossos llop negres, d’una sola cama, i amb ulls brillants, que habitaven les muntanyes de la Serra de Llaberia. Segons la tradició, aquests éssers sortien de nit, atacaven el bestiar xuclant-ne la sang i atemorien els vilatans, especialment els borratxos que rondaven les tavernes. Alguns creuen que la llegenda es va crear per dissuadir els noctàmbuls de beure en excés, mentre que altres hi veuen una influència de la iconografia diabòlica, amb la pota aixecada com a signe de maldat.
El topònim “Pratdip” significa literalment “prat dels dips“. La presència dels dips està documentada des de temps antics i la llegenda va ser recollida en retaule de Santa Marina (1602 i 1730), i actualment a l’església de la Nativitat de Santa Maria, ja apareixen representacions d’aquests gossos vampirs. Un altre retaule del 1730 també els mostra, retallats sobre un fons d’or, evidenciant el seu arrelament en la cultura local entre els segles XVI i XVII. Aquesta incorporació en l’art religiós suggereix que els dips eren un element tan present en la imaginació col·lectiva que l’Església els va integrar, potser per apaivagar les pors dels vilatans o per reflectir una tradició impossible d’ignorar.
La llegenda va guanyar renom internacional gràcies a l’escriptor Joan Perucho, qui, a la seva novel·la Les històries naturals (1960), va crear el personatge d’Onofre de Dip, un vampir amb la capacitat de transformar-se en animals, inspirat en els dips. Ambientada a Pratdip durant la primera guerra carlina, l’obra relata com Onofre, un ambaixador del rei Jaume enviat als Carpats set segles abans, és convertit en vampir per una noble. Perucho va popularitzar la llegenda, donant-li un caire literari i connectant-la amb el mite de Dràcula. Alguns creuen que fins i tot el nom “dip” podria ser una invenció de Perucho a partir del topònim Pratdip, tot i que la iconografia dels retaules demostra que la llegenda és molt més antiga.
Avui, els dips són un símbol identitari de Pratdip. Apareixen a l’escut municipal, al logotip de Pratdip Turisme, en un monument a l’entrada del poble i en curses de muntanya com la Cursa dels Dips. La ruta turística dels dips convida els visitants a buscar figures d’aquests gossos en llocs emblemàtics, i el Festival Pratdip Llegendari recrea la història d’Onofre de Dip amb espectacles teatrals immersius. Tot i que es diu que els dips van desaparèixer al segle XIX, la tradició assegura que encara ronden les muntanyes, mantenint viva la màgia i el misteri del poble.
Pratdip és un poble amb personalitat pròpia: història medieval, tradicions vitals, arquitectura singular i una llegenda que ha marcat la seva identitat.
