Els noms de carrer més comuns a Catalunya: Un reflex de la història i la identitat.
L’Agència Catalana de Notícies (ACN) ha publicat recentment un estudi basat en dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) que analitza els noms de carrer més comuns al nomenclàtor català. Aquest estudi revela que noms com Major, Església i Catalunya encapçalen la llista, mentre que figures com Pau Casals i Mercè Rodoreda lideren les dedicacions a personalitats. L’anàlisi no només ofereix una instantània dels noms més freqüents, sinó que també reflecteix com la història, la política i la cultura han modelat el paisatge urbà de Catalunya.
🏙️ Els tres noms de carrer més repetits a Catalunya són:
🏬 Carrer Major: Present en nombrosos municipis, aquest nom té arrels medievals i fa referència al carrer principal d’un poble o ciutat, sovint el centre comercial o social. La seva ubiqüitat reflecteix la seva funció històrica com a espai clau de la vida comunitària. Nou de cada deu municipis tenen carrer Major, en total 851 pobles.
⛪ Carrer Església: Aquest nom, que al·ludeix a la proximitat d’una església parroquial, subratlla la importància de la religió en l’estructura urbana tradicional de Catalunya. Les esglésies eren punts de referència essencials, i molts carrers es van anomenar en relació amb elles.
🎗️ Carrer Catalunya: Aquest nom simbolitza l’orgull i la identitat nacional catalana, especialment reforçada en èpoques modernes, com després de la transició democràtica i durant el procés independentista. És un exemple de com els noms de carrer poden reflectir valors col·lectius i polítics.
📍 Personalitats en el nomenclàtor: Homes i dones.
L’estudi també destaca els noms de carrers dedicats a figures històriques, on es fa evident una disparitat de gènere. Dels deu noms de personalitats més comuns, vuit estan dedicats a homes, amb les dones clarament infrarepresentades. Els resultats més destacats són:
🎻 Pau Casals (més de 400 carrers): El cèlebre violoncel·lista i compositor, conegut pel seu compromís amb la pau i la cultura catalana, és la figura més commemorada en el nomenclàtor català. La seva presència reflecteix el seu estatus com a icona cultural i política.
📃 Jacint Verdaguer (prop de 400 carrers): El poeta i sacerdot, un dels pilars de la Renaixença, és una figura clau en la literatura catalana, i el seu nom és omnipresent en carrers i places.
📚 Mercè Rodoreda (138 carrers): L’escriptora, autora de La plaça del Diamant, és la dona més commemorada, però amb una diferència significativa respecte als homes. La seva presència destaca l’esforç recent per reconèixer figures femenines en el nomenclàtor.
Els 10 homes més populars en el nomenclàtor de Catalunya:
1. Pau Casals – 404
2. Jacint Verdaguer (Mossèn Cinto) – 359
3. Pompeu Fabra – 268
4. Lluís Companys – 266
5. Antoni Gaudí – 246
6. Jaume Balmes – 225
7. Àngel Guimerà – 221
8. Anselm Clavé – 217
9. Joan Maragall – 216
10. Francesc Macià – 209
Les 10 dones més populars en el nomenclàtor de Catalunya:
1. Mercè Rodoreda – 135
2. Montserrat Roig – 107
3. Caterina Albert (Víctor Català) – 86
4. Maria Aurèlia Campmany – 81
5. Rosa Sensat – 45
6. Margarida Xirgu – 43
7. Frederica Montseny – 42
8. Lola Anglada – 32
9. Marie Curie – 31
10. Clementina Arderiu – 13
Només un 5% aproximat dels carrers porta nom de dona, amb una claríssima majoria de noms masculins. Això reflecteix una bretxa sobredimensionada de gènere en la toponímia urbana.
📜 La influència de la història i la política
Els noms de carrer són un mirall dels canvis polítics i socials. Lidera la llista de carrers dedicats a fets polítics, la Diada de l’11 de setembre, amb 295 referències. Després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017, considerat il·legal per Espanya, unes 160 localitats catalanes han batejat carrers, places o avingudes amb noms relacionats amb aquesta data, com 1 d’octubre o Primer d’Octubre. Aquest fenomen, segons Parella, és l’addició més significativa al nomenclàtor català en els últims anys, demostrant com els noms poden servir com a eines de memòria col·lectiva i reivindicació política. Altres com l’1 de maig o el 12 d’octubre tenen una presència menor al nostre país.
Durant el franquisme (1939-1975), molts noms de carrer van ser castellanitzats o substituïts per figures i esdeveniments relacionats amb el règim, com Generalíssim Franco o José Antonio Primo de Rivera. Amb la transició democràtica, es va iniciar un procés de recuperació dels noms tradicionals i catalans, com avinguda Diagonal o plaça de Catalunya, a més de l’eliminació de referències franquistes.
🌸 Flora, fauna i toponímia geogràfica
🗺️ Les quatre províncies catalanes —Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona— hi són com els quatre punts cardinals d’un mapa emocional.
🌲 La natura també hi deixa empremta: el Pi s’enfila amb majestat en 351 vies, la Rosa floreix en 249 racons, el Roure estén les seves arrels en 185 camins.
🕊️ Finalment, els animals més presents en el nomenclàtor urbà són, majoritàriament, ocells: oreneta, perdiu, pardal, gavina, cadernera… Però n’hi ha un que destaca per damunt de tots amb el seu cant inconfusible: el rossinyol. Amb 60 mencions repartides entre els carrers, aquest ocell amb una veu privilegiada s’erigeix en el rei dels ocells.
