La Plaça Catalunya de Barcelona, cor neuràlgic de la ciutat i punt de trobada de milers de persones cada dia, és també coneguda per una altra característica: la seva nombrosa població de coloms, que s’han convertit en un element icònic d’aquest espai. Però, des de quan hi són aquests ocells i com hi van arribar? Van ser introduïts deliberadament o es tracta d’un fenomen natural?
📜 Els orígens: una introducció deliberada
Tot i que els coloms són aus habituals en entorns urbans, la seva presència massiva a la plaça de Catalunya no és del tot un fet natural. Segons diverses fonts històriques, els coloms van començar a poblar la plaça de manera significativa a partir de l’Exposició Internacional de 1929, quan la ciutat de Barcelona va decidir potenciar la presència d’aquests ocells per donar una imatge acollidora i emblemàtica al centre de la ciutat. Aquesta iniciativa estava en sintonia amb la importància creixent de la plaça com a espai de trobada i representació de la identitat barcelonina.
Abans de 1929, els coloms no eren tan abundants a la plaça de Catalunya. Segons l’escriptor Joan de Déu de Prats, al final del segle XIX, els coloms eren més comuns a Ciutat Vella, on era moda mantenir colomers. Aquests ocells, sovint coloms missatgers, eren alliberats i tornaven als seus nius gràcies al seu sentit de l’orientació. No obstant això, fora de Ciutat Vella, la seva presència era limitada.
L’arribada dels coloms a la plaça de Catalunya es va veure afavorida per una acció concreta de l’Ajuntament de Barcelona. Segons explica De Prats, Manel Ribé, mestre cerimonial de l’Ajuntament i cap de la Guàrdia Urbana, va tenir la idea de traslladar coloms des del Parc de la Ciutadella, on un sergent de la Guàrdia Urbana, Félix Torrubia, alimentava regularment aquests ocells mentre cuidava els cavalls de la policia. Ribé va proposar que Torrubia caminés des del parc fins a la plaça, vestit amb el seu uniforme, donant menjar als coloms pel camí. Els coloms, atrets pel menjar i associant l’uniforme amb l’aliment, el van seguir. Va repetir l’operació uns quants dies seguits i així van aconseguir que els coloms ocupessin el seu nou habitatge. Un cop a la plaça, altres persones van continuar alimentant-los, i els coloms s’hi van quedar, establint-s’hi definitivament i estenent-se posteriorment per altres zones de la ciutat.
🕊️ Un fenomen consolidat per la tradició
Des de la seva introducció, la presència de coloms a la plaça de Catalunya es va consolidar gràcies a la tradició d’alimentar-los, especialment per part de turistes i ciutadans. Aquesta pràctica es va convertir en una activitat icònica, especialment al voltant del mosaic central de la plaça, conegut com la rosa dels vents, instal·lat l’any 1959. Aquest espai es va transformar en un punt clàssic per donar menjar als coloms, una activitat que va atreure tant visitants com locals fins que, el 2018, es va prohibir la venda de llavors (veça) a les parades de la plaça per raons de salut pública i control de la població de coloms.
Malgrat la prohibició, la tradició d’alimentar els coloms ha continuat, sovint amb aliments inadequats com pa, arròs o fins i tot fregits, aportats per persones grans o turistes. Aquestes pràctiques han contribuït a mantenir una població elevada de coloms, que actualment s’estima en més de 100.000 a tota la ciutat, amb uns 2.000 concentrats a la plaça de Catalunya, sostinguts per més de 60 kg de menjar al dia.
💊 Un problema de salut pública
L’abundància de coloms a la plaça de Catalunya ha generat problemes de salut pública i ha obligat l’Ajuntament a implementar mesures per controlar-ne la població. Des de fa anys, s’utilitzen dispensadors de pinso amb nicarbazina, un anticonceptiu que ha reduït la població de coloms en un 60% en algunes zones de la ciutat entre 2017 i 2021. Tot i això, a la plaça de Catalunya, la tradició d’alimentar els coloms dificulta aquestes mesures, ja que l’accés a menjar abundant afavoreix la seva reproducció.
A més, s’han instal·lat xarxes per evitar la nidificació en edificis i s’han implementat campanyes per dissuadir els ciutadans d’alimentar els coloms amb aliments no autoritzats, perquè aquests poden ser sancionats per embrutar l’espai públic. També s’han utilitzat falcons i àligues per espantar els coloms, amb l’objectiu de crear una “memòria de perill” sense eliminar-los.
🏙️ Un símbol controvertit de la ciutat
Tot i els intents de reduir la seva presència, els coloms continuen sent una imatge associada a la plaça Catalunya. Per a alguns, són part del paisatge urbà i una atracció turística. Per a d’altres, són una molèstia i un problema de salut pública. En definitiva, els coloms de la plaça Catalunya no van ser introduïts de manera intencionada, però la seva presència ha estat afavorida per l’activitat humana durant dècades, fins a convertir-se en una icona urbana tant estimada com qüestionada.
