Entre els dies 4 i 6 de setembre de 1714, la ciutat de Manresa es convertí en escenari d’un dels últims episodis de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya. En plena Guerra dels Catalans (1713–1714), les forces catalanes van protagonitzar un assalt decidit contra la guarnició borbònica que ocupava la ciutat, en un intent desesperat de frenar l’asfíxia militar sobre Barcelona, assetjada per les tropes de Felip V.
🛡️ Context històric
Després de la batalla de Talamanca, les tropes catalanes, liderades pel marquès del Poal, van continuar la seva ofensiva cap a Olesa de Montserrat. Davant la greu situació de fam a Barcelona, es va decidir que un cos de 1.000 homes, comandat pel coronel Francesc Busquets i Mitjans, intentaria una incursió a Manresa per desestabilitzar la rereguarda borbònica.
🔥 L’assalt
Durant tres dies, els regiments catalans van atacar la guarnició borbònica amb una combinació de valentia i estratègia. Tot i que el resultat militar fou indecís, l’acció va tenir un impacte significatiu: va obligar les forces borbòniques a replegar-se i dispersar efectius que pressionaven Barcelona.
Segons les cròniques, els catalans van aconseguir capturar més de 300 soldats enemics i van provocar la mort del comandant borbònic. Aquesta victòria parcial va donar un respir a la capital catalana, que resistiria fins a l’11 de setembre.
🏛️ Manresa, símbol de resistència
L’assalt a Manresa no només va ser una acció militar: va ser un gest de dignitat col·lectiva. La ciutat, que havia patit represàlies borbòniques l’any anterior, es convertí en símbol de la voluntat popular de defensar les llibertats catalanes davant l’absolutisme borbònic.
