El 5 de setembre de 1924, el governador civil de Barcelona, el general Carlos de Lossada, va emetre una ordre contundent: quedava prohibida la sardana La Santa Espina, estrenada el 1907 dins la sarsuela del mateix nom, amb música d’Enric Morera i lletra d’Àngel Guimerà. Tot i que neixia com a fragment teatral, la seva sardana final va adquirir vida pròpia. Amb una melodia vibrant i una lletra amb forta càrrega simbòlica, exaltava les arrels i la dignitat del poble català. La seva estrofa més coneguda —“Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol”— va ser considerada subversiva per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera, que la van titllar de representativa d’odioses idees i criminals aspiracions.
“Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana ‘La Santa Espina’ en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, previniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor.”
Aquesta mesura reflectia l’intent del règim de silenciar qualsevol expressió que pogués ser vista com a subversiva o contrària a la unitat espanyola. La prohibició es va implementar en un moment de forta repressió, que incloïa la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya i la destitució del seu president, Josep Puig i Cadafalch, el gener de 1924.
⚔️ Una melodia que incomodava el poder
La prohibició no només afectava la seva interpretació en espais públics, sinó també en sales de concerts, romeries i reunions campestres. El règim temia que la sardana es convertís en un himne nacional alternatiu, reverenciat com si fos oficial. Aquesta censura es va mantenir durant els primers anys del franquisme, reforçant la repressió cultural contra qualsevol expressió identitària catalana.
Tot i això, “La Santa Espina” va sobreviure. El 1960 va aparèixer en la pel·lícula Amor bajo cero, i el 1971, l’artista Salomé la va cantar amb la seva lletra original. El gener de 1983, ja en democràcia, va ser interpretada per la Guàrdia Reial en un concert a El Pardo, presidit pel ministre de Defensa, Narcís Serra, en un gest simbòlic de reconciliació institucional.
🕊️ Un símbol que perdura
Avui, “La Santa Espina” continua sent una de les sardanes més estimades i interpretades arreu del país. La seva melodia evoca orgull, memòria i resistència, i la seva història ens recorda que la cultura pot ser una forma poderosa de lluita.
El 5 de setembre de 2024 es va commemorar el centenari d’aquesta prohibició, un fet que ha estat recordat com un exemple de la repressió cultural soferta a Catalunya. La Santa Espina no només és una de les sardanes més emblemàtiques del repertori català, sinó també un símbol de la lluita per la llibertat d’expressió i la defensa de la identitat cultural. La seva prohibició el 1924, lluny de silenciar-la, va reforçar el seu caràcter com a himne de resistència i orgull nacional.
Tal dia com avui, el 5 de setembre de 1924, “La Santa Espina” va ser prohibida per ser massa catalana. Avui, la continuem cantant amb més força que mai. “Som i serem gent catalana”. 👇
LLETRA SARDANA LA SANTA ESPINA:
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l’ocell, lo riu, les plantes,
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
