🔬 Investigadors catalans aconsegueixen revertir l’Alzheimer en ratolins amb nanopartícules bioactives, obrint una via prometedora cap a tractaments humans.
🧠 Un avenç científic esperançador.
En la incansable lluita contra la malaltia d’Alzheimer, un equip d’investigadors catalans ha fet un pas de gegant que ha generat una onada d’optimisme a la comunitat científica internacional. Aquesta fita, impulsada des de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), juntament amb l’Hospital West China de la Universitat de Sichuan, ha demostrat per primera vegada la reversió de la patologia d’Alzheimer en ratolins mitjançant una innovadora teràpia basada en nanopartícules. Aquest estudi, publicat a la revista Signal Transduction and Targeted Therapy, representa un pas decisiu cap a una teràpia efectiva per a una de les malalties neurodegeneratives més devastadores.
🔬 Com funciona el tractament?
Tradicionalment, la majoria de les teràpies contra l’Alzheimer s’han centrat a atacar directament la proteïna beta amiloide (A$\beta$) o les proteïnes de tau dins de les neurones. No obstant això, la nova estratègia catalana representa un canvi radical, ja que se centra en el sistema vascular cerebral i la restauració de la funció de la barrera hematoencefàlica.
Aquest nou enfocament fa servir nanopartícules que actuen com a fàrmacs per si soles. El seu objectiu no són les neurones, sinó la barrera hematoencefàlica (BBB), una estructura clau que regula l’entorn del cervell.
- La teràpia restaura la funció de la BBB, cosa que permet que les proteïnes tòxiques com la beta amiloide —responsables del deteriorament neuronal— siguin eliminades pel flux sanguini.
- En ratolins modificats genèticament per produir grans quantitats de beta amiloide, tres injeccions van reduir entre un 50% i un 60% la presència d’aquesta proteïna en només una hora.
🐭 Resultats sorprenents en ratolins.
Els investigadors van observar una millora significativa en el comportament i la memòria dels ratolins tractats:
- Un ratolí adult de 12 mesos (equivalent a un humà de 60 anys), amb Alzheimer, va ser tractat amb les nanopartícules.
- Sis mesos després, amb 18 mesos d’edat (equivalent a 90 anys humans), va mostrar un comportament similar al d’un ratolí sa, fet que suggereix una reversió significativa de la patologia.
Aquest efecte a llarg termini s’explica per la restauració del sistema vascular cerebral, que activa un mecanisme de retroalimentació capaç de mantenir l’eliminació de molècules perjudicials. Tot i que encara calen estudis en humans, els resultats marquen un canvi de paradigma en la lluita contra la demència.
🏥 Altres Grans Focus de Recerca a Catalunya.
L’avenç de l’IBEC s’afegeix a l’excel·lència de la recerca catalana en neurociència, amb centres de referència que treballen activament per combatre la malaltia en totes les seves fases:
- Fundació Pasqual Maragall (BBRC): Aquest centre està especialitzat en la prevenció de l’Alzheimer, centrant-se en la fase preclínica, quan la patologia comença sense símptomes. Realitzen assaigs clínics per provar fàrmacs que actuïn en aquesta etapa i estudis per identificar biomarcadors de risc.
- Unitat de Memòria de l’Hospital Sant Pau: És un referent en assajos clínics de teràpies avançades. El seu focus principal és frenar la progressió de la malaltia mitjançant fàrmacs que redueixen la proteïna amiloide (anti-amiloide) i altres estratègies d’immunoteràpia o teràpies simptomàtiques.
- IDIBELL / ADmit Therapeutics: Aquest centre ha desenvolupat el test sanguini MAP-AD®, el primer biomarcador en sang amb marcatge CE capaç d’anticipar la progressió a demència d’Alzheimer, una eina crucial per a la diagnosi i el seguiment dels pacients.
El descobriment de l’IBEC, tot i que encara es troba en fase preclínica (en animals), obre una via d’esperança real per al desenvolupament d’intervencions clíniques efectives en humans, consolidant Catalunya com un hub essencial en la recerca mundial sobre l’Alzheimer.
Aquests “fàrmacs supramoleculars” són nanopartícules que actuen com a teràpies per si soles.
Només 1 hora després del tractament, els investigadors van observar una reducció del 50–60% de la proteïna Aβ dins del cervell. pic.twitter.com/inMt46fdPn
— IBEC (@IBECBarcelona) October 7, 2025
