📆 125 Anys d’Orgull Perico! ⚪​🔵 La Història Centenària i Indestructible del RCD Espanyol

​

📆 125 Anys d’Història Blanc-i-Blava: L’Ànima del RCD Espanyol

Avui, 28 d’octubre de 2025, el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona celebra una efemèride colossal: el seu 125è aniversari. Fundat per un grup d’estudiants universitaris amb una visió, el club perico ha esdevingut un símbol d’identitat, resistència i un “amor indestructible” que el defineix.

​📜​ Orígens i fundació

El 28 d’octubre de 1900, a les aules de la Universitat de Barcelona, naixia la Societat Espanyola de Football, fundada per tres estudiants de la UB: Àngel Rodríguez, Octavi Aballí i Lluís Roca.. El primer president, Àngel Rodríguez Ruiz, va encapçalar una iniciativa que es diferenciava dels altres clubs barcelonins de l’època (majoritàriament formats per estrangers) pel fet d’estar compost exclusivament per jugadors nascuts a l’Estat espanyol, d’aquí el seu nom original.

  • El color original: Curiosament, la primera samarreta no era blanc-i-blava, sinó groga, perquè va ser el color d’una peça de roba donada per un dels primers socis. Per celebrar el 125è aniversari, en el darrer partit de lliga d’aquesta temporada van tornar a lluir la samarreta groga.
  • Els colors definitius: El 1909 el club va adoptar els colors blanc-i-blaus actuals, inspirats en l’escut de l’almirall Roger de Llúria, amb qui el club es volia identificar per la seva forta identitat.
  • El títol de Reial: El 1912, el Rei Alfons XIII va concedir a l’entitat el títol de “Real”, incorporant la corona a l’escut.

🏟️​​​ L’Estadi i la Identitat: De Sarrià a Cornellà-El Prat.

La història de l’Espanyol està íntimament lligada als seus estadis:

  1. Sarrià (1923-1997): Conegut popularment com a “Can Ràbia” o “el temple blanc-i-blau”, va ser la seva llar durant 74 anys i va ser testimoni de grans nits de futbol i de l’arrelament del sentiment perico. La seva demolició, tot i ser un moment trist, va marcar la fi d’una època.
  2. Estadi Olímpic de Montjuïc (1997-2009): Va ser la seu temporal durant el parèntesi entre Sarrià i el nou estadi, on es van celebrar el Centenari del club i dues Copes del Rei.
  3. RCDE Stadium de Cornellà-El Prat (2009-Actualitat): Una instal·lació moderna i funcional que es va convertir en la nova llar, oferint una llar definitiva a l’afició i consolidant la seva presència a l’àrea metropolitana.

​🏆 Palmarès i fites esportives

Tot i la fama de club “de patiment”, l’Espanyol té un palmarès honorable, amb un èmfasi especial en la Copa del Rei:

  • Primera Divisió: Ha disputat 88 de les 94 temporades de la Lliga espanyola, consolidant-se com un dels clubs històrics del país.
  • Copes del Rei: Ha guanyat quatre títols (1929, 1940, 2000 i 2006), amb finals èpiques que han marcat generacions de pericos.
  • Competicions europees: Va arribar a dues finals de la Copa de la UEFA, 1998 davant el Bayer Leverkusen i 2007 davant el Sevilla FC, perdudes amb honor, però que van elevar el prestigi internacional del club.

👥 Llegendes i figures destacades

L’Espanyol ha comptat amb jugadors mítics com:

  • Ricardo Zamora, porter llegendari.
  • Rafa Marañón, màxim golejador històric amb 144 gols oficials.
  • Altres noms il·lustres com Kubala, Di Stéfano i Tamudo, que han deixat empremta.

📚 Curiositats i Llegendes Blanc-i-Blaves

  • El sobrenom “Pericos”: L’origen més estès es remunta a la inauguració de l’Estadi de Sarrià (1923), que estava envoltat d’arbres on, segons la llegenda popular, hi havia molts periquitos. Una altra versió apunta al dibuixant de premsa Ricard Solé (“El Napi”), que va començar a utilitzar el nom d’un personatge de còmic.
  • El Golejador Històric: Raúl Tamudo, el fill de la Ciutat Esportiva, no només és el jugador amb més partits, sinó que també és el màxim golejador de la història del club (129 gols a Primera Divisió), superant al gran Rafael Marañón (111).
  • La “Quinta d’Enrico”: Als anys 60, l’Espanyol va tenir una davantera llegendària, batejada popularment com “Els Cinc Dofins” (Amas, Cayetano Re, Rodilla, Marcial i José María), que van deixar una empremta de futbol espectacular.
  • L’etern Capità: La mort prematura de Dani Jarque l’agost de 2009 va commocionar tot el món del futbol. El seu record es manté viu i la Ciutat Esportiva de Sant Adrià de Besòs porta el seu nom.
  • El club va ser pioner a tenir una secció femenina i una residència per a joves talents.
  • Ha mantingut una rivalitat històrica amb el FC Barcelona, però amb una afició fidel i orgullosa de la seva identitat.
  • El seu lema “La força d’un sentiment” resumeix la passió perica.

Avui, en aquest 125è aniversari, l’afició perica, marcada per una fidelitat a prova de descensos i grans alegries, celebra més que una data: celebra la continuïtat d’una història escrita amb un Amor Indestructible. Per molts anys, Espanyol! 125 anys de futbol, emocions i resistència. 

Tags: 125 aniversari Espanyol

Notícies semblants: