🎭 Montserrat Carulla: La Gran Dama de l’Escena Catalana (1930-2020)
Avui, 24 de novembre, es commemora la pèrdua de Montserrat Carulla i Ventura, una de les figures més estimades i respectades de l’escena catalana, que va morir en aquesta mateixa data l’any 2020 a Barcelona als 90 anys. La seva mort va deixar un gran buit, no només en el món cultural, sinó també en la societat catalana, de la qual es va erigir com a veu de la dignitat i el compromís. La seva desaparició va marcar el comiat d’una de les actrius més estimades i prolífiques del teatre, el cinema i la televisió a Catalunya.
🎬 Una Vida Dedicada a l’Art i el Teatre
Nascuda a Barcelona el 1930, la trajectòria de Montserrat Carulla va ser un mirall de la història del teatre català de la postguerra fins als nostres dies.
- Inicis i Consagració Teatral: Després d’iniciar-se en el teatre amateur, es va formar a l’Institut del Teatre. Va debutar professionalment el 1960 amb l’obra Soparem a casa, de Josep Maria de Sagarra, al Teatre Romea, el mateix escenari on es va acomiadar anys més tard. El seu poder escènic la va portar a protagonitzar desenes d’obres, esdevenint una intèrpret essencial en clàssics com Mort de Dama (Llorenç Villalonga), Pigmalió (G. B. Shaw) o La filla del Mar (Àngel Guimerà).
- La Matriarca de la Pantalla: A partir dels anys 90, va guanyar una enorme popularitat en l’àmbit audiovisual gràcies a les seves inoblidables interpretacions en sèries de TV3 com Secrets de família, Dones d’aigua, Laberint d’Ombres, La Riera, o, especialment, El cor de la ciutat. Al cinema, va participar en títols destacats com El vicari d’Olot (1981), Carreteras secundarias (1997) i el reconegut èxit internacional El orfanato (2007).
🎗️ Compromís, Art i Família
Més enllà de la seva faceta professional, Carulla va ser reconeguda pel seu compromís cívic i cultural amb el país i la llengua catalana. Va ser una actriu de referència, una de les poques que va mantenir el català en els escenaris durant l’època franquista.
L’any 2008 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 2013, en rebre el Premi Gaudí d’Honor per la seva trajectòria, va resumir la seva vida i els seus valors amb una frase que va quedar gravada en la memòria col·lectiva:
💬 “Soc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista.”
La seva vocació va ser transmesa a una saga d’artistes que l’acompanyaven en la seva vida: va ser la mare de l’actriu Vicky Peña i de l’actor i director Roger Peña, amb qui va coprotagonitzar la seva obra de comiat, Iaia!, el 2016.
El 2013 va publicar les seves memòries, “El record és un pont al passat”, on relatava vivències personals i la duresa de la postguerra i la repressió franquista.
👵 L’Adeu a la ‘Iaia’ del Teatre
El dia de la seva mort, Catalunya va acomiadar una de les seves ‘grans dames’ de la cultura. La seva figura roman com un testimoni de la força, el talent i la dignitat d’una generació d’artistes que van fer de la seva professió un instrument de resistència i de cohesió cultural. Recordar-la cada any és reconèixer el valor de les arts escèniques com a columna vertebral de la identitat del país.
