📜 Els Bunyols de Quaresma: El dolç que “salva” l’abstinència.
Si hi ha una olor que defineix el paisatge urbà de Catalunya entre el Dimecres de Cendra i la Pasqua, és la de la farina fregida, el sucre i la matafaluga. Els bunyols de Quaresma no són només unes postres; són una de les menges més emblemàtiques de la gastronomia catalana; són el testimoni d’una tradició que ha sabut sobreviure al pas dels segles a base de dolçor i enginy. Però d’on surt aquesta tradició tan arrelada? Per què es mengen especialment els dimecres i divendres? I què tenen aquests bunyols que ens connecten amb la nostra història?
Antigament, la Quaresma era un període de dejuni i abstinència rigorosa. La normativa eclesiàstica prohibia el consum de carn i de vegades limitava molt les quantitats de menjar diàries, això va fer que les famílies busquessin alternatives senzilles, econòmiques i energètiques per alimentar-se.
La tradició de menjar-los específicament els dimecres i divendres no és casual:
- Els dies “magres”: Aquests eren els dies de penitència més estricta de la setmana.
- L’engany al buit: Com que la gent passava fam a causa de les restriccions, les pastisseries i les llars van començar a elaborar un aliment que fos altament calòric, però que, tècnicament, no trenqués el dejuni (ja que no contenia carn).
- L’estructura de la setmana: Els dimecres recordava la traïció de Judes i el divendres la mort de Jesús. Els bunyols servien per fer més passables aquests dies de reflexió i estómac buit.
🍩 Tipus de bunyols: no tots són iguals.
Encara que cada casa té el seu secret, a Catalunya dominem dues grans famílies:
- Bunyols de vent: Són boles lleugeres i buides per dins (d’aquí el nom). La seva gràcia és la textura esponjosa que es fon a la boca. Sovint s’omplen de crema, nata o trufa, tot i que els autèntics de Quaresma solen anar sols.
- Bunyols de l’Empordà (o de l’estirada): Són més densos, amb un toc de matafaluga i llimona, i tenen un forat al mig. No són tan “aeris” com els de vent, però tenen un gust més intens i tradicional.
Antigament, també s’elaboraven Bunyols de cigrons, una recepta més antiga i humil, que s’elaboraven amb cigrons bullits aixafats. Avui són menys habituals, però formen part del receptari històric.
🔎 Curiositats que potser no sabies
- El paper de la religió: Es diu que els frares van ser els grans impulsors de la recepta, buscant un aliment que donés energia per aguantar les llargues hores de pregària sense desmaiar-se.
- L’art de l’ensucrat: El secret d’un bon bunyol de Quaresma és que el sucre s’hi adhereixi quan encara són calents, però no massa, perquè no es torni almívar.
- El “Brunyol”: A les comarques gironines, especialment a l’Empordà, no es diuen bunyols, sinó brunyols. Defensen que la seva recepta (amb farina, ous, llet, llevat, matafaluga i de vegades un raig de cassalla) és la versió original i superior.
- Les dones del poble es reunien per fer-ne grans quantitats i els venien al carrer, acabats de fer, embolicats en paper de diari per absorbir l’oli sobrant, per recaptar diners per a l’església o causes benèfiques.
🌸 Una tradició que perdura
Tot i que avui la Quaresma ja no es viu amb la mateixa intensitat religiosa, els Bunyols de Quaresma continuen sent un símbol de cultura, memòria i dolçor compartida. Les pastisseries artesanes mantenen viva la flama d’aquest dolç que ens recorda que, fins i tot en època de privacions, sempre hi ha lloc per a un caprici. Cada mossegada és un record d’allò que som: un poble que transforma la senzillesa en tradició i la tradició en plaer.
👩🍳 Recepta tradicional de Bunyols de Quaresma
📝 Ingredients per 1/2 Kg.
- 25 grams de llevat de forner. (es poden trobar pastilles als supermercats)
- Tres cullerades soperes de llet tèbia
- Tres cullerades soperes d’oli d’oliva
- Tres cullerades soperes de licor d’anís
- Llavors d’anís o matafaluga
- 100 grams de sucre
- Tres ous
- La raspadura d’una llimona
- 1/2 cullerada de cafè de canyella
- 300 grams de farina
- Un polsim de sal
- Oli de gira-sol per fregir-los.
🍳 Elaboració pas a pas
- Separem la clara dels rovells dels ous i les reservem
- Dissolem el llevat amb la llet i a continuació afegim l’oli, l’anís, les llavors, el sucre, els rovells, la farina i la raspadura de llimona, la canyella i un polsim de sal. Ho barregem tot bé a mà o amb una batedora o termomix, fins que quedi una massa ben fina.
- Muntem les clares a punt de neu (en got de batedora, poseu les clares i comenceu a batre a poc a poc fins que es tornin blanques, llavors augmentar la velocitat i continuar batent fins que quedi una pasta blanca).
- Afegir les clares muntades a la massa que teníem preparada, amb cura de què no s’abaixin, per això hem de fer moviments envolvents de baix a dalt, a poc a poc, fins que quedi una massa fina i esponjosa.Deixar reposar almenys una hora en un lloc sense corrents d’aire i tapat amb un drap.
- Preparem una paella amb abundant oli de gira-sol i quan estigui ben calent, amb l’ajuda de dues culleres soperes untades amb oli, anem formant boletes amb la massa i les fregim.
- Reservar-les amb un paper de cuina absorbent i afegir sucre abundant pel damunt.
