♻️ Una nova llei contra el malbaratament alimentari entra en vigor
A partir d’aquest mes d’abril, el paisatge de la restauració i el comerç canvia radicalment. Després d’un període de moratòria per permetre adaptar el sector, la Llei 1/2025, d’1 d’abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari ha entrat en la seva fase de plena obligatorietat. D’aquesta manera, llençar menjar ja no és només una qüestió ètica, sinó que pot comportar sancions greus per a les empreses que no compleixin els nous protocols.
En primer lloc, l’objectiu d’aquesta norma és clar: reduir a la meitat el malbaratament per a l’any 2030. Per aquest motiu, tota la cadena alimentària, des del camp fins a la taula, ha de seguir una “jerarquia de prioritats” molt estricta on el consum humà és el rei absolut.
🍽️ Restaurants: El “taper” ja no és una opció, és un dret.
Si ets dels que li fa vergonya demanar les sobres del sopar, pots estar tranquil. Arran d’aquesta llei, els bars i restaurants tenen obligacions molt concretes:
- Informació visible: L’establiment ha d’informar clarament (a la carta o en cartells) que el client té dret a emportar-se el menjar sobrant.
- Envasos gratuïts: Han d’oferir recipients adequats per al transport sense cost addicional (tot i que es fomenta l’ús de materials reciclables o que el mateix client porti el seu envàs).
- Gestió d’excedents: Hauran de millorar la gestió de les racions per evitar excedents i el que no es consumeixi al local s’ha de prioritzar per a la donació a entitats socials o bancs d’aliments mitjançant convenis previs.
En conseqüència, el gest d’emportar-se la carmanyola a casa s’ha normalitzat definitivament, eliminant qualsevol estigma social i fomentant un consum molt més responsable.
🛒 Supermercats: Adeu a descartar la “fruita lletja”.
Pel que fa als mercats, supermercats i grans superfícies, les regles del joc també s’han endurit. D’ara endavant, ja no podran desfer-se de productes pel simple fet de tenir un aspecte imperfecte.
A més a més, les noves obligacions inclouen:
- Línies de venda de productes “imperfectes”: Cal incentivar la venda de fruites i verdures que, tot i ser aptes pel consum, no compleixen els estàndards estètics tradicionals.
- Productes amb data pròxima: S’han de promocionar, activament els productes amb data de caducitat o de consum preferent propera, sovint amb descomptes significatius.
- Donar el menjar sobrant a entitats socials o bancs d’aliments.
- Transformar aliments en altres productes (per exemple, plats preparats). Només com a última opció, destinar-los a alimentació animal o compostatge.
- Plans de prevenció: Totes les empreses han de tenir un pla escrit que detalli com evitaran les pèrdues i com gestionaran els excedents.
Per tant, llençar menjar deixarà de ser la primera alternativa i no es contempla com a últim recurs.
⚖️ Per què és tan important aquesta llei?
En primer lloc, el malbaratament alimentari té un gran impacte ambiental: malgasta aigua, energia i recursos naturals. En segon lloc, també té una dimensió social, ja que moltes persones tenen dificultats per accedir a aliments mentre altres es llencen. Per això, aquesta llei no només busca reduir residus, sinó també fomentar una societat més sostenible i solidària.
🔄 La jerarquia de prioritats: què s’ha de fer amb els excedents?
La llei estableix un ordre clar que tots els operadors han de seguir:
- Prevenció: evitar que es generin excedents.
- Donació per a consum humà: prioritat absoluta.
- Alimentació animal: Destinar els excedents a la fabricació de pinsos.
- Ús com a subproducte en altres indústries. Convertir el menjar en altres productes (mels, sucs, conserves).
- Reciclatge o compostatge: Destinar-los a l’obtenció de compost o biocombustibles.
En resum, aquesta llei marca un abans i un després en la nostra cultura alimentària. Ja no es tracta només de reciclar el que sobra, sinó d’evitar, amb tota l’artilleria legal possible, que el menjar acabi al contenidor.
