🌸 L’art efímer que encisa el carrer: La tradició de les catifes de flors per Corpus a Catalunya.
Amb l’arribada de la primavera tardana i les primeres calors de juny, els carrers de moltes poblacions catalanes es transformen, per unes hores, en autèntics museus a l’aire lliure. La festa de Corpus Christi adquireix a Catalunya una dimensió marcadament cultural i artística gràcies a les catifes de flors.
Aquesta tradició centenària, que combina devoció, veïnatge i una creativitat desbordant, consisteix a confeccionar tapissos florals gegants sobre l’asfalt o les llambordes dels carrers, destinats a ser trepitjats posteriorment per la processó. És la màxima expressió de l’art efímer: mesos de disseny i hores de feina comunitària que desapareixen en qüestió de minuts.
📜 L’origen d’una tradició: Des de l’Europa medieval fins als carrers de Catalunya.
Per entendre com va néixer el costum d’omplir la terra de pètals i colors, ens hem de remuntar a l’edat mitjana. La festa del Corpus Christi va ser instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264 amb l’objectiu de venerar l’eucaristia. Tanmateix, va ser el caràcter popular i de carrer d’aquesta festivitat el que va acabar gestant l’art floral que avui dia coneixem.
🪷 El naixement de l’art efímer: De Roma a Catalunya.
Tot i que la festa religiosa va néixer a l’actual Bèlgica, la tradició específica de confeccionar catifes de flors té les seves arrels a Itàlia.
- El primer precedent (1625): El responsable de floristeria del Vaticà, Benedetto Drei, va idear un gran mosaic de flors davant de la basílica de Sant Pere de Roma per la festa de Sant Pere i Sant Pau.
- La difusió (1644): L’arquitecte i pintor Gian Lorenzo Bernini va popularitzar aquesta tècnica barroca a les festes de la ciutat de Genzano di Roma, convertint-la en el bressol oficial de les infiorate (festivals que es fan a Itàlia per Corpus).
Aquesta espectacular forma de celebració es va estendre ràpidament per l’Europa mediterrània a través de les rutes comercials i d’influència cultural. A Catalunya, la tradició va arrelar amb força a causa de la coincidència del Corpus amb l’arribada de la primavera i el solstici d’estiu, unint la litúrgia catòlica amb els antics ritus pagans de culte a la natura i a les collites.
🌱 L’evolució catalana: De les “enramades” als tapissos artístics.
En un inici, la tradició catalana no consistia en dibuixos elaborats, sinó en les anomenades enramades.
Els veïns llançaven branques de ginebre, murta, ginesta i pètals de rosa directament al carrer per on havia de passar el pas processional. L’objectiu original era purament aromàtic i pràctic: tapar la mala olor de les ciutats medievals i oferir un terra tou i digne per al pas de la custòdia de l’hòstia sagrada.
Amb el pas dels segles, especialment a finals del segle XIX i principis del XX, aquesta acció espontània es va començar a organitzar. Els veïns van començar a acotar espais, a separar les flors per colors i a dibuixar motius geomètrics inspirats en els dissenys dels teixits de l’època. Va ser en aquest moment quan la competició sana entre carrers va fer evolucionar les enramades cap a veritables concursos d’art floral, com els de Sitges (que van començar a agafar forma de concurs l’any 1952) o els d’Arbúcies.
📍 Els punts clau del mapa floral català
Tot i que són desenes els pobles que engalanen els seus carrers, algunes localitats han convertit aquesta tradició en un reclam turístic internacional d’alt nivell.
🏖️ Sitges: El gran aparador de la Costa de Garraf.
Sitges celebra el Corpus de manera espectacular. El Concurs de Catifes de Flors de la vila és un dels més antics i famosos de Catalunya. Els veïns utilitzen milers de clavells de tots els colors, així com escorça i herba, per dissenyar composicions que van des de motius religiosos clàssics fins a dissenys geomètrics d’avantguarda. Passejar pels carrers de la vila de bon matí, amb l’olor de mar barrejada amb el perfum de les flors, és una experiència sensorial única.
⛰️ La Garriga: Catifes amb olor de bosc.
A la comarca del Vallès Oriental, la Garriga destaca per la seva personalitat pròpia. Aquí, les catifes utilitzen una gran quantitat de ginesta, clavells i elements vegetals del bosc proper. El diumenge de Corpus, més de vint carrers i places es lleven convertits en un tapís multicolor. El teixit associatiu i la implicació dels escolars fan que tota la població participi activament en la pelada de la flor i la confecció dels dissenys des de la matinada.
🌲 Arbúcies: Les catifes del Montseny.
Declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional, les catifes de flors d’Arbúcies tenen un origen documentat que es remunta al segle XIX. En un inici nascuda com “les enramades”, la festa ha evolucionat cap a un concurs de catifes d’una finor artística impressionant. Els dissenys aprofiten al màxim la riquesa de la flora de la zona del Montseny, utilitzant fulles, pètals i llavors per crear veritables obres d’art pictòric sobre el terra.
🎨 El procés artesanal: Com es crea una catifa?
L’elaboració d’una catifa de flors és el resultat d’un esforç col·lectiu que comença mesos abans del dia de Corpus:
- El disseny: Els artistes i veïns dibuixen el croquis a escala sobre paper o directament a terra amb guix o plantilla.
- La recollida i “pelada”: Els dies previs es recullen tones de flors i herbes. Es fa la “pelada de l’anhel” i la separació de pètals per colors.
- La confecció: Es comença de matinada (o fins i tot la nit abans). Es perfilen els contorns amb terra, cafè o escorça, i després s’omplen els buits amb els pètals frescos.
- El manteniment: Es reguen de tant en tant amb aigua perquè el sol no marceixi les flors abans del pas de la processó o dels visitants.
🌼 Una tradició avui viva i universal
El que va començar com un acte de reverència religiosa ha esdevingut avui un patrimoni cultural immaterial de primer ordre. Actualment, les catifes de flors han transcendit les creences religioses per esdevenir una festa de la col·lectivitat.
De fet, les diferents poblacions catalanes estan federades a escala internacional, viatjant sovint arreu del món per exportar aquest art efímer i demostrar com aquelles branques que es llançaven a l’edat mitjana s’han convertit en un dels espectacles visuals més estimats del nostre país.
