🎸 Pau Donés: Sis anys sense el cantant que ens va ensenyar a estimar la vida.
Demà, 9 de juny, es compleixen exactament sis anys de la mort de Pau Donés, el carismàtic líder i vocalista de Jarabe de Palo. L’any 2020, el músic català ens deixava a l’edat de 53 anys a causa d’un càncer de còlon contra el qual va lluitar amb una dignitat, un optimisme i una transparència que van commoure milers de persones. Més enllà de la seva pèrdua, el seu llegat continua ben viu com un cant d’amor a l’existència. Les seves cançons continuen emocionant milions de persones i el seu missatge vitalista continua inspirant noves generacions.
🎵 Del món de la publicitat a l’èxit musical.
Nascut a Barcelona l’11 d’octubre de 1966, tot i que amb fortes arrels familiars a la Ribagorça aragonesa, Pau Donés va créixer en un entorn on la música aviat es va convertir en el seu refugi. Malgrat que va patir una infància i joventut marcades per la tristesa de la pèrdua de la seva mare quan només tenia 16 anys, el jove Pau va tirar endavant compaginant els estudis amb la seva gran passió.
En primer lloc, es va llicenciar en Economia a la Universitat de Barcelona i va arribar a treballar en una important agència de publicitat com a executiu de comptes. No obstant això, la passió per la música era massa forta. Després de liderar grups locals com J. & Co. Band o Dentaduras Postizas, l’any 1995 va fundar el projecte de la seva vida: Jarabe de Palo.
L’èxit no es va fer esperar de cap de les maneres. L’estiu de 1996, una cançó fresca, encomanadissa i plena de ritme llatí va capgirar el panorama musical espanyol i internacional: “La Flaca”. A partir d’aquell moment, la banda va encadenar gairebé tres dècades d’èxits ininterromputs amb temes memorables com “Depende”, “Grita” o “Bonito”, col·laborant amb gegants de la música com Celia Cruz, Chrissie Hynde, Joaquín Sabina o Alejandro Sanz.
🌟 Curiositats que potser no sabies sobre Pau Donés
- L’origen real de “La Flaca”: La cançó que el va portar a la fama va néixer durant un viatge de recerca d’inspiració a Cuba l’any 1995. Allà va conèixer l’Alsoris Guzmán, una model cubana que el va enlluernar a la discoteca La Tasca de l’Havana. La lletra de la cançó descriu gairebé lletra per lletra el poema que en Pau li va escriure abans de tornar a Barcelona.
- L’anunci de tabac que ho va canviar tot: Malgrat que “La Flaca” va sortir el 1996, el disc va passar força desapercebut durant els primers mesos. De sobte, a la primavera de 1997, una marca de tabac (Ducados) va triar la cançó per a un anunci de televisió massiu. En qüestió de setmanes, el tema va esdevenir el número u absolut a les ràdios de mig món.
- Amant de la vida senzilla a la Vall d’Aran: Tot i l’èxit internacional i les gresques de la indústria, a en Pau li agradava la tranquil·litat. Durant molts anys va tenir la seva residència i refugi creatiu a la Vall d’Aran, concretament a Bagergue, un poblet prop de Viella, on desconnectava esquiant i muntant a cavall.
- Va batejar la seva malaltia com “El Cangrejo”: L’any 2015 li van diagnosticar el càncer. En lloc d’amagar-se o utilitzar termes foscos, ell en parlava obertament a les xarxes socials i li deia de broma “el cranc”. Va fer concerts de recaptació de fons per a la investigació oncològica de l’Hospital de la Vall d’Hebron fins a l’últim moment.
- Sempre va defensar la idea de “Vivir es urgente”, frase que s’ha convertit en símbol del seu llegat.
💪 Una lluita exemplar contra el càncer
L’any 2015 li van diagnosticar un càncer de còlon. Malgrat la duresa de la malaltia, Pau Donés va decidir explicar públicament el seu procés amb una naturalitat i una sinceritat poc habituals.
A més, va compartir reflexions sobre la vida, la mort i la importància d’aprofitar cada instant. Lluny d’amagar-se, va continuar component, actuant i enviant missatges d’optimisme als seus seguidors.
La seva actitud va convertir-se en un exemple de coratge per a moltes persones que travessaven situacions similars. L’any 2017 va publicar 50 palos… y sigo soñando, on explicava la seva experiència vital i la convivència amb la malaltia.
🕊️ Els últims dies i una lliçó de vida inoblidable
Finalment, conscient que el temps se li acabava, a les portes de la seva mort la primavera del 2020, en Pau va voler fer dos últims regals al món. D’una banda, va enregistrar el disc Tragas o escupes, que incloïa l’emotiu i lluminós senzill “Eso que tú me das”, dedicat a la seva filla Sara i a tots els fans com a mostra d’agraïment infinit.
D’altra banda, va trucar al periodista Jordi Évole per gravar una entrevista íntima a la seva casa de la Vall d’Aran, només dues setmanes abans de morir. D’aquella trobada en va sortir el colpidor i vitalista documental “Eso que tú me das”, on un Pau Donés molt desmillorat físicament, però amb una claredat mental aclaparadora deixava el seu testament vital:
“No vull marxar, perquè viure és collonut. Però el càncer m’ha donat moments de felicitat extrema on he après a valorar les coses més petites. No odieu, no tingueu por. El temps que estigueu aquí, gaudiu-ne.”
Sis anys després de la seva marxa, quan mirem enrere per recordar aquesta trista efemèride, ens adonem que en Pau Donés no va perdre la batalla contra la malaltia. Al contrari, la va guanyar per sempre més, transformant el seu adeu en una lliçó eterna de com s’ha de viure la vida: sense por, amb un somriure i dient, senzillament, gràcies per tot.
