🎶 La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell: una tradició que ha desafiat el pas del temps
Cada primer dissabte de juliol, la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell es converteix en l’epicentre d’una de les cites culturals més emblemàtiques de Catalunya. La Cantada d’Havaneres no és només un concert: és una celebració de la memòria marinera, de la música popular i d’una manera d’entendre la cultura que ha passat de generació en generació.
Enguany, però, la cantada arriba marcada per una novetat que ha generat un intens debat: el retorn d’“El meu avi” al programa oficial després de la polèmica exclusió de l’any passat.
📜 Els orígens d’una llegenda
Per trobar l’origen de les havaneres ens hem de desplaçar a la Cuba del segle XIX, més concretament a la seva capital, l’Havana, d’on agafa el seu nom. Cuba es va independitzar d’Espanya l’any 1898, després d’una guerra que va durar tres anys. L’imperi on mai es ponia el sol, acabava perdent una de les seves colònies més preuades.
Durant el segle XIX molts catalans, bascos i valencians van emigrar a Cuba a fer fortuna i altres van haver d’anar a lluitar a la guerra, el cas és que a finals de segle molts van deixar família en aquella illa. En acabar la guerra i perdre la colònia, molts es van veure obligats a tornar al seu país. A Catalunya aquests retornats es van començar a anomenar indians, eren aquells aventurers que se n’havien anat a fer fortuna a les colònies americanes.
Venien amb part dels costums d’aquells països, com vestir amb gran elegància, amb un aire senyorial que destacava entre la resta de la població, amb un mocador de seda al coll i un barret model Panamà. Naturalment, també van dur les cançons que es cantaven a Cuba, que eren simples cançons de l’altre costat de l’Atlàntic. Va ser quan van arribar aquí que es van començar a dir havaneres per ser les que es cantaven a l’Havana.
Amb el temps es van anar popularitzant les cantades d’havaneres, sobretot en els bars o tavernes dels pobles mariners, tant de Catalunya com del País Basc, Cantàbria o al País Valencià. Es van fer molt populars les cantades de Calella de Palafrugell, de San Vicente de la Barquera o de Torrevella.

🛶 Amb el pas dels anys…
A Calella de Palafrugell la primera cantada tal com la coneixem avui en dia, es va fer l’any 1966, quan un grup de cantautors es van trobar a la Taverna de Can Batlle, lloc que freqüentaven els pescadors de la zona i van començar a cantar. Els impulsors van ser Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot. L’èxit d’aquella trobada va ser tan gran que l’any següent es va organitzar la primera cantada pública. L’any 1969 l’Associació d’Amics de Calella va decidir traslladar la cantada a la plaça de Port Bo, convertint-se en una de les grans referències de la cultura popular catalana. El que va començar com una reunió gairebé improvisada de pescadors i aficionats ha acabat esdevenint un fenomen multitudinari.
Actualment, desenes de milers de persones segueixen la cantada en directe, mentre centenars d’embarcacions fondegen davant l’escenari per gaudir del concert des del mar. A més, la retransmissió televisiva ha contribuït a internacionalitzar la imatge de Calella de Palafrugell i de les havaneres arreu del país.
Durant gairebé sis dècades, grups històrics com Port-Bo, Peix Fregit o Terra Endins han contribuït a mantenir viva una tradició que combina música, paisatge i identitat cultural.
🤫 Curiositats que potser no coneixies
La Cantada d’Havaneres està plena de petites tradicions que formen part del seu encant:
- El tradicional cremat, una beguda elaborada amb rom, cafè, sucre i espècies, continua sent un dels grans protagonistes de la nit.
- Molts espectadors segueixen el concert des de barques i llaguts davant de Port Bo.
- La cantada va ser suspesa per primera vegada en la seva història moderna durant la pandèmia de la Covid-19.
- Amb els anys s’ha convertit en una de les principals cartes de presentació turística de la Costa Brava.

🌊 La rebel·lió a la platja i el retorn d'”El meu avi”
La gran notícia d’aquesta edició és que Calella de Palafrugell torna a programar oficialment “El meu avi” per al cant conjunt final. La decisió, presa sota la nova direcció de Meritxell Pastor, tanca una de les crisis més sonades de la història recent del festival.
⚓ Què va passar l’any passat?
L’estiu passat, l’Ajuntament de Palafrugell va decidir retirar el cèlebre clàssic creat per Josep Lluís Ortega Monasterio. Els motius oficials apuntaven a una voluntat de “renovar el repertori i homenatjar autors locals”, però la decisió venia estretament lligada a la polèmica generada pel documental Murs de silenci, que vinculava el difunt compositor amb un fosc cas d’explotació sexual, uns fets que la família sempre ha negat i que han acabat als tribunals. Per a molts, aquella exclusió va ser titllada directament de censura institucional.
🗣️ El públic dicta sentència
Però el que l’Ajuntament va planificar als despatxos no va sobreviure a l’esperit de la platja. En els compassos finals de la vetllada de l’any passat, quan s’havia de tancar l’acte sense la mítica cançó, el públic va esclatar en una sonora xiulada i mocadorada de protesta.
Davant la pressió popular, els grups sobre l’escenari van recollir el sentiment de la sorra i van començar a tocar els primers acords. El resultat? L’havanera es va cantar i corejar amb més força que mai per milers de veus rebels, desobeint la prohibició municipal i demostrant que hi ha cançons que ja pertanyen exclusivament al poble.
Aquest any, evitant noves protestes i acceptant la realitat, l’organització ha decidit estalviar-se la polèmica i retornar “El meu avi” al lloc d’on mai hauria d’haver marxat.

👧👦 Cantadeta infantil d’havaneres: la gran novetat de la Cantada de Calella 2026
La Cantada d’Havaneres de Calella, que aquest any celebra la seva 59a edició el 4 de juliol, incorpora una novetat que vol sembrar futur: una cantadeta infantil que se celebrarà el 3 de juliol a les vuit del vespre al passeig de Canadell, i que neix amb l’objectiu d’acostar el gènere a les noves generacions.
Hi participaran 33 alumnes de 5è i 6è de primària de diverses escoles de Palafrugell i Esclanyà, integrats en un projecte educatiu que, en conjunt, implica centenars d’infants. Seran ells els encarregats d’interpretar una selecció de temes que volen fer viatjar el públic per algunes de les havaneres més emblemàtiques del repertori català.
A l’escenari hi pujaran alumnes de les escoles Barceló i Matas, Pi Verd i Vedruna de Palafrugell, i de l’escola L’Olivar Vell d’Esclanyà (Begur). L’acompanyament musical anirà a càrrec del guitarrista Jan Frigola, mentre que la direcció serà de la mestra i impulsora del projecte, Bet Mestre.









