🕵️​ Pepe Carvalho es queda sense taula: 🍽️ El tancament definitiu de Casa Leopoldo.

🍽️ Casa Leopoldo abaixa la persiana: Adeu al temple de la cuina canalla del Raval.

Barcelona ha perdut un dels seus grans tòtems gastronòmics i culturals. El mític restaurant Casa Leopoldo, fundat l’any 1929 al carrer de Sant Rafael, tancarà definitivament les portes el pròxim 28 de juny. D’aquesta manera, la ciutat diu adeu no només a un lloc on es menjaven unes de les millors cues de bou i bunyols de bacallà de la capital, sinó a un autèntic refugi intel·lectual que va sobreviure a una guerra, a una dictadura i a les constants transformacions del barri del Raval.

🕰️ Gairebé un segle d’història entre fogons i lletres

Per començar, cal entendre que Casa Leopoldo mai va ser un restaurant qualsevol. Nascut en ple cor del llavors anomenat “Barri Xinès”, el local va créixer sota la direcció de la família Gil, amb el recordat Rosa Gil com a l’última gran matriarca de la nissaga. Ben aviat, l’establiment es va convertir en el punt de trobada de toreros, artistes, de la bohèmia barcelonina i, sobretot, de grans figures de la literatura.

De fet, el restaurant serà sempre recordat com el menjador de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán i el despatx improvisat del seu cèlebre detectiu de ficció, Pepe Carvalho. Entre aquelles parets decorades amb rajoles taurines, es debatia de política, de cultura i de la vida, mentre es feia homenatge a la cuina tradicional catalana i de mercat.

🔄 Una agonia de canvis i reinventades

Malauradament, els últims anys de Casa Leopoldo van estar plens de sotracs. El declivi va començar a dibuixar-se quan la Rosa Gil es va vendre el negoci l’any 2015. A partir d’aquell moment, el restaurant va passar per diverses mans i conceptes: des d’un intent de modernització per part de coneguts restauradors locals, fins a convertir-se temporalment en un restaurant de cuina xinesa, un canvi que va descol·locar els clients més fidels.

Tot i que l’últim projecte de la mà del grup de restauració barcelonès Banco de Boquerones, va intentar recuperar l’esperit original dels guisats tradicionals i l’essència de la casa, la realitat del teixit comercial del Raval actual i les conseqüències de les recents crisis econòmiques han acabat sent una llosa massa feixuga. En conseqüència, els gestors han hagut de prendre la dolorosa decisió de tancar la persiana de manera permanent.

💔 El dol d’una Barcelona que perd la seva identitat

Com a conclusió, la desaparició de Casa Leopoldo obre un buit enorme en el mapa de la restauració històrica de Barcelona. Més enllà de la pèrdua d’un negoci, el tancament representa la pèrdua d’un fragment de la memòria romàntica i literària de la ciutat. Amb tot, i tot i que els seus emblemàtics salons ja no tornaran a omplir-se de fum, riures i tertúlies, el llegat de Casa Leopoldo quedarà per sempre imprès a les pàgines de la millor literatura i en el paladar de les generacions de barcelonins que van tenir la sort de viure’l.

Notícies semblants: