🌿 Dia Mundial dels Manglars: els boscos que protegeixen el planeta…
Cada 26 de juliol se celebra el Dia Internacional de la Defensa de l’Ecosistema Manglar (o Dia Mundial dels Manglars), una data oficialitzada per la UNESCO l’any 2015 amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància vital d’aquests boscos amfibis i promoure’n la conservació, d’un dels ecosistemes més valuosos i, alhora, més amenaçats del planeta. Aquests ecosistemes es troben principalment en regions tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania, on conviuen amb una enorme diversitat d’espècies.
🌱 Què són exactament i quina és la seva importància?
Els manglars són boscos formats per arbres i arbustos capaços de viure en aigües salades o salabroses, allà on els rius desemboquen al mar. Les seves arrels, sovint visibles sobre el fang, creen un entramat natural que protegeix la costa. A més a més, tot i ocupar un percentatge molt reduït de la superfície terrestre, tenen un paper monumental en l’equilibri del planeta:
- Emmagatzematge de “carboni blau”: Són dels ecosistemes més eficients del món capturant diòxid de carboni. Poden emmagatzemar fins a cinc vegades més carboni per hectàrea que els boscos tropicals terrestres.
- Escuts naturals contra tempestes: Les seves xarxes d’arrels entrecreuades dissipen l’energia de les onades, reduint l’impacte de tsunamis, huracans i l’erosió costanera.
- Hàbitat i guarderia de biodiversitat: Serveixen de refugi i zona de criança per a milers d’espècies de peixos, mol·luscs, aus migratòries i mamífers.
A escala global, els manglars cobreixen uns 15 milions d’hectàrees, tot i que han patit una forta regressió per culpa de l’aqüicultura intensiva, la urbanització del litoral i la contaminació.
🗺️ I a Catalunya? Quins manglars tenim?
A Catalunya (i a tot Europa) no tenim manglars. En efecte, els manglars són ecosistemes exclusivament tropicals i subtropicals. Necessiten aigües marítimes càlides i climes sense gelades per prosperar. El clima mediterrani, amb els seus hiverns temperats o freds, impedeix que aquests arbres adaptats a la salinitat puguin créixer.
No obstant això, a la costa catalana tenim ecosistemes equivalents que compleixen exactament les mateixes funcions ecològiques de protecció i biodiversitat:
- Els salobrars i merismes del Delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà: En comptes d’arbres, tenim plantes halòfiles (com la salicòrnia o els joncs) capaces de tolerar la sal, que formen un hàbitat clau per a les aus i la fauna marina.
- Els prats de Posidònia oceànica: Tot i ser una planta submarina i no un bosc d’arbres, la posidònia és el veritable “manglar mediterrani”. Filtra l’aigua, frena l’embat de les onades a les nostres platges i emmagatzema milers de tones de CO₂.
⚠️ Amenaces i reptes de futur
Malauradament, els manglars d’arreu del món estan desapareixent a un ritme tres o quatre vegades superior al dels boscos terrestres. D’una banda, la construcció d’infraestructures turístiques i l’expansió de l’aqüicultura intensiva de gambes n’han destruït grans superfícies. D’altra banda, el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar posen en risc la seva capacitat de regeneració.
📣 Conclusió
En resum, tot i que no tinguem boscos de manglars a les nostres platges, el Dia Mundial dels Manglars ens recorda que la salut del planeta depèn de la conservació de les nostres zones humides. Cuidar el Delta de l’Ebre o les praderies de posidònia a la Mediterrània és la nostra manera local de contribuir a la mateixa causa global.
