🗣️ D’on ve l’expressió “Anar a la quinta forca”?
Qui no ha dit o sentit mai que un lloc està «a la quinta forca» per dir que un indret queda extremadament lluny, remot, perdut o inhòspit. És una de les frases fetes més populars en català, però el seu origen no té res de metafòric: respon a una geografia molt real i bastant macabra del passat de Barcelona.
☠️ L’origen: Les forques de la ciutat.
Per entendre l’expressió ens hem de remuntar als segles passats (de l’edat mitjana fins al segle XVIII o XIX), quan les execucions públiques eren habituals. Per motius de salubritat —i també per dissuadir els criminals abans d’entrar a la ciutat—, els cadafals i les forques s’instal·laven fora de les muralles, al llarg dels camins principals d’accés a Barcelona, perquè tothom veiés el càstig. Aquestes forques estaven distribuïdes i numerades segons la distància respecte al centre urbà.
Moltes viles i ciutats tenien el privilegi d’administrar justícia. Una de les penes més severes era la mort a la forca, i els patíbuls s’aixecaven als afores dels nuclis habitats, sovint al costat dels camins principals o damunt d’un turó. L’objectiu no era només executar els condemnats. També es pretenia que els seus cossos fossin vistos per tothom, com un advertiment públic per dissuadir futurs delinqüents.
📍 On era exactament la “quinta forca”?
Tot i que hi ha un cert debat entre historiadors, la versió més estesa ubica les cinc forques al llarg del camí que sortia de la ciutat. Hi havia quatre forques fixes ubicades a:
- Pla de Palau.
- La Boqueria
- Sant Antoni
- Creu Coberta
- La Quinta Forca: Era, literalment, la més allunyada de totes. La majoria d’estudis la situen a l’actual districte de Sant Andreu de Palomar pels turons de la Trinitat.
En aquella època, anar a peu des del centre de Barcelona fins a Sant Andreu era un trajecte llarg i feixuc per camins de terra. Caminar fins a la cinquena forca significava literalment anar als confins del terme municipal, allà on la ciutat s’acabava i començava el buit.
💠 Com va passar al llenguatge popular?
Amb el pas del temps, les forques van desaparèixer dels paisatges urbans, però la memòria col·lectiva va conservar la referència a la distància. És una mostra de com la llengua conserva capes de memòria històrica que, sense voler, ens connecten amb segles de vida catalana.
- El sentit literal: Anar a la cinquena forca volia dir acompanyar un reu o anar a veure una execució a un lloc remot.
- El sentit figurat: La gent va començar a fer servir la frase per exagerar qualsevol desplaçament llarg o incòmode.
Avui dia, ja no pensem en condemnats a mort ni en patíbuls, però cada vegada que hem de fer un viatge llarg i ens fa peresa, recordem indirectament aquelles velles línies d’execució de la Barcelona medieval.
