🗳️ El 9-N: el dia que més de dos milions de catalans van anar a votar
El 9 de novembre de 2014, Catalunya va viure una de les jornades polítiques i socials més singulars de la seva història recent. Aquell diumenge, milers de persones van acudir als punts de participació habilitats arreu del país per respondre a una pregunta sobre el futur polític de Catalunya.
Però, més enllà del resultat, el 9-N va quedar com una jornada marcada per les cues davant dels col·legis, la mobilització ciutadana i el fort debat polític i jurídic que l’havia precedit. Un esdeveniment que va generar una gran mobilització social i una enorme repercussió mediàtica tant a escala estatal com internacional. Coneguda, aquesta data, oficialment com el Procés de participació ciutadana sobre el futur polític de Catalunya, la jornada del 9-N va representar un punt de gir en el moviment sobiranista i el preludi dels esdeveniments polítics que marcarien la dècada següent.
🔎 Com es va arribar al 9-N?
Per entendre aquell dia cal retrocedir fins al 2013. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït el juny d’aquell any, va reclamar que la ciutadania catalana pogués expressar-se sobre el futur polític del país.
El camí cap al 9-N no va ser senzill. Inicialment, el govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per Artur Mas, havia convocat un referèndum formal acollint-se a la Llei de consultes populars no referendàries aprovada pel Parlament. Tanmateix, la suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucional va obligar a reformular la convocatòria.
Per esquivar el bloqueig jurídic i mantenir el compromís polític, l’executiu català va transformar la consulta oficial en un procés participatiu basat en el voluntariat. Malgrat no tenir caràcter vinclant ni reconeixement per part de l’Estat espanyol, la logística i l’organització es van mantenir dempeus gràcies a l’enorme mobilització social. Així, el 12 de desembre de 2013, el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar la data i les preguntes que es plantejarien.
Eren dues preguntes encadenades:
🙋♀️🙋♂️ Més de 40.000 voluntaris
I aquí apareix una de les particularitats més destacades d’aquella jornada. Davant les dificultats per organitzar la votació amb els mecanismes electorals habituals, més de 40.000 voluntaris van participar en l’organització del procés. Es van habilitar 1.317 locals de participació i 6.695 punts de votació. També es podia participar a l’estranger. A més, podien participar-hi les persones majors de 16 anys residents a Catalunya.
La consulta no tenia caràcter vinculant, però va ser considerada per molts participants com una demostració de la voluntat d’una part important de la societat catalana de pronunciar-se sobre el seu futur polític.
👫 Un diumenge amb llargues cues
I, finalment, va arribar el 9 de novembre. Des de primera hora del matí, nombrosos punts de participació van registrar llargues cues. Les imatges de la jornada van mostrar famílies senceres, persones grans i joves esperant el seu torn per dipositar la papereta.
La jornada es va desenvolupar en un ambient marcadament festiu i reivindicatiu. Sense cens electoral previ a causa de les restriccions legals, el registre es feia al mateix punt de votació segons la llista del padró.
A Catalunya es van viure escenes que, amb el temps, han quedat associades al 9-N: urnes, cues, escoles convertides en punts de votació i una enorme expectació mediàtica. També va comptar amb observadors internacionals, que van destacar el desenvolupament pacífic i cívic de la votació.
📊 I quin va ser el resultat?
Finalment, la participació va superar àmpliament els dos milions de persones. Segons els resultats publicats amb totes les meses comptabilitzades, van participar 2.305.290 persones.
El resultat va ser:
- Sí-Sí: 1.861.753 vots — 80,76%
- Sí-No: 232.182 — 10,07%
- Sí-Blanc: 22.466 — 0,97%
- No: 104.772 — 4,54%
- Blanc: 12.986 — 0,56%
- Altres: 71.131 — 3,09%
Per tant, l’opció majoritària entre els participants va ser el «Sí-Sí», és a dir, a favor que Catalunya esdevingués un Estat independent.
⚖️ Què va passar després?
Però el 9-N no va acabar quan es van tancar les urnes. La jornada va obrir una nova etapa política i judicial. El procés va ser objecte de recursos i posteriorment el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals les actuacions de la Generalitat relacionades amb la convocatòria i la celebració del procés participatiu.
Mesos després de la votació, la Fiscalia va presentar querelles contra els màxims responsables del govern català. El president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, el conseller Francesc Homs i la consellera Irene Rigau van ser posteriorment jutjats i condemnats a penes d’inhabilitació per desobediència.
🕰️ El precedent de l’1 d’Octubre
Finalment, el 9-N es considera un dels precedents directes del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Tot i les importants diferències entre les dues jornades, el 9-N va demostrar la capacitat de mobilització de l’independentisme i va mantenir el debat sobre el futur polític de Catalunya al centre de l’agenda.
Avui, 9 de novembre, dotze anys després, el 9-N continua sent una data especialment significativa de la història recent de Catalunya. Per a uns, va representar una gran mobilització ciutadana; per a d’altres, un procés sense validesa jurídica. Però, sens dubte, aquell diumenge de novembre de 2014 va deixar una empremta profunda en la història política catalana.
