Sant Jaume de Frontanyà, un petit poble situat a la comarca del Berguedà, ha recuperat el títol de poble més petit de Catalunya, amb només 26 habitants, segons el cens municipal de l’1 de gener de 2024 publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest canvi ha desplaçat Gisclareny, també al Berguedà, amb 30 habitants, al segon lloc del rànquing. Aquesta alternança entre els dos municipis no és nova, ja que històricament han competit per aquesta posició, amb Sant Jaume liderant el rànquing fins al 2016 i Gisclareny prenent-li el relleu des del 2017 fins al 2023.
Sant Jaume de Frontanyà: un poble amb arrels antigues
Sant Jaume de Frontanyà, situat a 1.072 metres d’altitud i amb una extensió de 21,9 km², és un municipi muntanyenc conegut per la seva tranquil·litat i els seus paisatges de boscos de pins i pastures per a la ramaderia. La seva història documentada es remunta al 905, quan es va consagrar l’antiga església de Sant Jaume Vell. El poble, construït al voltant de l’església romànica de Sant Jaume, ha basat tradicionalment la seva economia en l’agricultura i la ramaderia, encara que en els darrers anys el turisme rural ha guanyat terreny.
Durant dècades, Sant Jaume va ser el municipi més petit de Catalunya, arribant al seu mínim històric el 2011, amb només 19 habitants. Aquest fet va atraure curiosos i turistes, contribuint a un lleuger increment de població fins als 30 habitants el 2017. Tot i això, la pèrdua de tres veïns el 2023 l’ha tornat a situar al capdavant del rànquing. Curiosament, el 2009, Sant Jaume va ser el segon poble de Catalunya en celebrar una consulta popular sobre la independència, amb 18 vots a favor i 1 en contra, reflectint el caràcter actiu dels seus veïns.
Una particularitat del municipi és la seva manca de serveis actuals. Des del 2020, arran de la pandèmia, Sant Jaume ha perdut els seus dos restaurants i la fonda, fet que ha reduït l’atractiu turístic i ha deixat els veïns sense espais de trobada. L’alcalde, Manel Anselmo, lamenta les dificultats per obtenir permisos urbanístics i la manca de cobertura telefònica i d’Internet, que limiten el creixement del poble i la possibilitat d’atreure residents que vulguin teletreballar.
Gisclareny: un paradís natural dispers
Gisclareny, amb una superfície de 36,4 km² i situat a 1.340 metres d’altitud dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, és un municipi de cases disseminades en quatre veïnats: Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser. La seva església parroquial de la Mare de Déu del Roser, ubicada en un turó amb vistes espectaculars, és un dels punts més emblemàtics. Històricament, Gisclareny va tenir una població molt més gran, amb 548 habitants el 1787 i 225 el 1900, però la despoblació rural l’ha reduït a només 30 habitants el 2024, dels quals només 20 viuen al poble tot l’any.
El municipi va ostentar el títol de poble més petit des del 2017, quan va baixar a 27 habitants, superant Sant Jaume de Frontanyà. Gisclareny destaca pel seu entorn natural, amb 86 km de senders senyalitzats que atrauen senderistes i amants de l’alpinisme. Tot i això, l’oferta de serveis és limitada, amb un sol restaurant, Can Misèria, una casa rural i un refugi.
Tant Sant Jaume de Frontanyà com Gisclareny enfronten els reptes típics dels municipis rurals petits: despoblació, envelliment, manca de serveis i dificultats de connectivitat. Tot i això, la seva bellesa paisatgística i la seva història rica els converteixen en joies amagades del Berguedà, amb un encant que continua captivant visitants i residents. El títol de “poble més petit” pot ser efímer, però la identitat d’aquests municipis perdura.
