La xocolata, un dels plaers més estimats a tot el món, podria desaparèixer dels prestatges d’aquí a només cinc anys, segons una alarma llançada per Costa d’Ivori, el principal productor mundial de cacau. Aquest país africà, que abasteix al voltant del 44% del cacau global, ha advertit que factors com el canvi climàtic, les malalties de les plantes i problemes estructurals en el sector amenacen seriosament la producció, posant en risc l’existència d’aquest dolç tan preuat.
Costa d’Ivori, juntament amb Ghana, produeixen gairebé el 60% del cacau del planeta, amb plantacions que s’estenen per l’oest del golf de Guinea. No obstant això, l’Organització Internacional del Cacau (ICCO) ha pronosticat una caiguda dràstica de l’11% en la producció per a la temporada 2023-2024, després d’una temporada 2022-2023 ja especialment dolenta. Aquest dèficit, que es calcula en 374.000 tones, és el pitjor en quaranta-cinc anys i marca la tercera temporada consecutiva en què la demanda supera l’oferta. Si aquesta tendència persisteix, la xocolata podria esdevenir un producte de luxe o, en el pitjor dels casos, desaparèixer completament cap al 2030.
El canvi climàtic és un dels principals culpables. Fenòmens com El Niño han provocat pluges intenses seguides de períodes de sequera extrema a l’Àfrica occidental, alterant les condicions òptimes per al cultiu del cacau, una planta sensible que requereix temperatures entre 18 i 32 °C i precipitacions anuals d’entre 1.500 i 2.000 mm. Aquestes condicions climàtiques extremes han afavorit l’aparició de malalties com el virus del brot inflat, que pot destruir fins al 38% de les collites anuals, segons dades del 2017.
Més enllà del clima, els problemes estructurals del sector a Costa d’Ivori agreugen la crisi. La majoria de les plantacions són petites explotacions familiars amb arbres vells que produeixen menys i són més vulnerables a malalties. La manca d’accés a fertilitzants i pesticides, combinada amb la pobresa extrema dels agricultors, dificulta la renovació dels cultius. A Costa d’Ivori, els productors necessitarien cobrar deu vegades més pel cacau per sortir de la pobresa, segons la Coordinadora Estatal de Comerç Just.
A més, el sector del cacau ha estat criticat per pràctiques laborals controvertides. S’estima que 1,5 milions de nens treballen en les plantacions de Costa d’Ivori i Ghana, sovint en condicions d’explotació o tràfic de menors. Malgrat els esforços internacionals per combatre el treball infantil, la pobresa persistent i la creixent demanda de cacau continuen perpetuant aquestes pràctiques, segons un informe del 2018.
La crisi ja té repercussions econòmiques. El preu del cacau ha assolit màxims històrics, i els grans fabricants com Mars, Nestlé, Hershey, Mondelez i Ferrero, que controlen gairebé dos terços del mercat global de xocolata, es veuen obligats a augmentar els preus o reduir la mida dels productes. Tot i que els consumidors occidentals encara no han notat plenament l’impacte, ja que les empreses compren cacau amb set o vuit mesos d’antelació, els experts preveuen que els preus de la xocolata es dispararan en els pròxims anys.
A Catalunya, on la xocolata té una llarga tradició des del segle XVI i ciutats com Barcelona han estat pioneres en la seva elaboració, l’escassetat podria afectar no només els consumidors, sinó també obradors artesanals i marques històriques com Bombons Blasi o el Museu de la Xocolata. Ens quedarem sense mones de xocolata?
La possible desaparició de la xocolata d’aquí a cinc anys és un avís urgent que combina desafiaments ambientals, econòmics i socials. Costa d’Ivori, com a epicentre de la producció mundial, fa una crida a l’acció per salvar el cacau i, amb ell, un dels plaers més universals. El futur de la xocolata depèn de la capacitat de governs, empreses i consumidors per treballar junts cap a un model més sostenible. Mentrestant, potser és un bon moment per assaborir una rajola de xocolata amb consciència, sabent que podria no ser tan fàcil de trobar en un futur pròxim.
