🍪 D’on vénen els Pets de Monja? 📜 Història i recepta d’un clàssic català

Els pets de monja són un dels dolços més curiosos i emblemàtics de la pastisseria catalana. Aquestes petites galetes rodones, lleugeres i cruixents, que es desfan a la boca, no només delecten el paladar, sinó que també desperten somriures amb el seu nom peculiar. Però d’on ve aquest nom tan singular? L’origen dels pets de monja combina història, influències culturals i una bona dosi d’humor català.

La història dels pets de monja ens trasllada al segle XIX a Barcelona, una època en què la ciutat era un centre d’innovació culinària gràcies a la influència de pastissers locals i forans. Segons la teoria més acceptada, l’origen del dolç està vinculat a un pastisser italià establert a la capital catalana. Aquest artesà va crear unes galetes petites, rodones i amb una lleugera protuberància al centre, que recordaven vagament la forma d’un mugró o pit femení. Inspirat per aquesta aparença, el pastisser les va batejar com a “petto di monaca“, pit de monja en català, un nom que jugava amb la forma del dolç i, possiblement, amb un toc d’humor irreverent.

Aquest nom, però, no va arribar intacte al català. Quan la recepta es va popularitzar a Catalunya, el terme “petto” (pit) va evolucionar cap a “pet de monja”, una adaptació que podria tenir diverses explicacions. La més probable és que el canvi fos resultat d’una transformació lingüística natural, influïda per la pronunciació o per una traducció imprecisa a través del castellà, on “petto” podria haver estat confós amb “pedo” (pet). A més, el terme “pet” en català, que significa una flatulència, aportava un toc d’humor popular que encaixava amb l’esperit juganer de la cultura catalana de l’època. Així, el que inicialment era un “pit de monja” es va convertir en un “pet de monja”, un nom molt més divertit i menys compromès.

Tot i que la teoria del “petto di monaca” és la més documentada, hi ha altres hipòtesis que intenten explicar l’origen del nom. Una d’elles suggereix que els pets de monja podrien estar relacionats amb la pastisseria francesa, concretament amb els “pets-de-nonne“, un dolç similar però fregit, conegut a França des del segle XVI. En francès, “pet-de-nonne” també significa “pet de monja”, i es diu que el nom ve del soroll que fa la massa quan es fregeix en oli calent, semblant a un petit “pet”. Tanmateix, no hi ha proves sòlides que connectin directament els pets de monja catalans amb aquest dolç francès, i la textura i preparació de les galetes catalanes és força diferent.

Una altra teoria, més folklòrica, apunta que el nom podria ser una broma dels pastissers o dels clients, que haurien associat la delicadesa de les galetes amb la vida austera de les monges, afegint-hi un toc d’humor escatològic. Aquesta hipòtesi, però, no té suport documental i sembla més aviat una interpretació moderna.

Recepta tradicional

Ingredients:

• 5 ous
• 300 grams de sucre
• La raspadura d’una llimona
• 200 grams de farina
• Una mica de mantega

Preparació:

Batre els ous amb el sucre fins que quedi d’un color blanquinós i dobli el seu volum.

Afegir la raspadura de la llimona i la farina a poc a poc, barrejant-lo en forma envoltant amb l’ajuda d’una espàtula.

Posar la massa en una mànega pastissera que tingui un broc petit i llis.

Els fiquem al forn prèviament escalfat a 180 graus fins que ens quedin una mica daurats.