Situat a la muntanya de Montjuïc, el Poble Espanyol és un dels espais culturals i turístics més singulars de Barcelona. Creat com una mostra efímera per a l’Exposició Internacional de 1929, ha sobreviscut gairebé un segle transformant-se en un museu a l’aire lliure que combina arquitectura, artesania, art contemporani i activitats culturals.
La idea del Poble Espanyol va néixer com a part de l’Exposició Internacional de 1929, un esdeveniment que buscava mostrar el progrés i la diversitat cultural d’Espanya al món. L’arquitecte català Josep Puig i Cadafalch va impulsar el projecte, concebent un “poble ideal” que reunís les característiques més representatives de l’arquitectura popular dels diferents pobles de la península Ibèrica. L’objectiu no era reproduir monuments emblemàtics, sinó crear un entorn que capturés l’essència d’un poble ibèric tradicional, amb carrers, places i edificis típics.
El projecte va ser executat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, amb la col·laboració del crític d’art i enginyer Miquel Utrillo i el pintor Xavier Nogués. Aquest equip va recórrer unes 1.600 localitats espanyoles durant els anys 1927 i 1928, recopilant fotografies, dibuixos i anotacions per documentar l’arquitectura popular. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que va proporcionar un vehicle Hispano–Suiza, van aconseguir un extens arxiu fotogràfic que va servir de base per al disseny del recinte.
Les obres van començar el 19 de gener de 1928 i el Poble Espanyol va ser inaugurat el 20 de maig de 1929, just abans de l’obertura oficial de l’Exposició. El recinte, amb 117 edificis a escala real, representava 15 comunitats autònomes espanyoles (excloent-hi les Illes Canàries per limitacions pressupostàries). Elements com la Porta d’Àvila, la Plaça Major o el monestir romànic de Sant Miquel van captar l’atenció dels visitants, que van gaudir d’un ambient festiu amb balls regionals, danses, concursos i competicions d’equitació.
Encara que inicialment estava previst enderrocar el Poble Espanyol al final de l’Exposició, el seu èxit rotund entre el públic i la crítica va fer que es decidís mantenir-lo com a projecte permanent.
En passejar pel Poble Espanyol, es poden veure rèpliques fidelíssimes de llocs com:
🔸 La plaça Major de Riaza (Segòvia)
🔸 Una casa típicament andalusa de Còrdova
🔸 Un carrer empedrat d’Aragó
🔸 Una casa pairal catalana del segle XVI
Aquesta fusió d’arquitectures crea un entorn únic que combina tradició amb escenografia, convertint-lo en un espai gairebé cinematogràfic.
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el Poble Espanyol va viure el seu episodi més fosc. El recinte va ser reconvertit en un camp d’internament de presoners, perdent la seva funció cultural i festiva. Després del conflicte, durant el règim franquista, el lloc va patir un estat d’abandonament i va estar amenaçat de ruïna. El règim va utilitzar el Poble per difondre missatges anticatalanistes, aprofitant la seva representació de la “unitat espanyola”.
Per evitar la seva destrucció, l’Ajuntament de Barcelona va decidir, als anys 1940, distribuir el Museu d’Indústries i Arts Populars en diversos edificis del recinte. Aquesta mesura va ajudar a preservar les estructures, però el Poble Espanyol continuava en un estat de decadència, amb poca activitat cultural o turística.
A partir dels anys 1950, l’Ajuntament va intentar revitalitzar el Poble Espanyol i la muntanya de Montjuïc en general. Tot i això, els esforços no van ser suficients per recuperar l’esplendor original. No va ser fins al 1986, amb la recuperació de la democràcia i l’autonomia de Catalunya, que es va iniciar un canvi significatiu. L’Ajuntament va decidir privatitzar la gestió del recinte i potenciar-lo com a centre d’activitats culturals, d’oci i comercials, amb un enfocament turístic i artesanal.
Avui dia, el Poble Espanyol és un espai vibrant que combina història, cultura i entreteniment. El recinte acull més de 20 tallers artesanals, on artesans treballen en disciplines com la ceràmica, el vidre, el cuir i la joieria, oferint al visitant l’oportunitat de veure’ls en acció o participar en tallers. El Museu Fran Daurel, obert el 2001, exposa més de 295 obres d’art contemporani d’artistes com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies i Eduardo Chillida. A més, el Jardí Escultòric i l’espai Feeling Spain, amb instal·lacions audiovisuals immersives sobre la cultura i les festes espanyoles, enriqueixen l’experiència del visitant.
Amb més d’1 milió de visitants anuals, el Poble Espanyol continua sent una finestra a la riquesa cultural de l’Estat, tot des del cor de Catalunya. És un lloc on conviuen passat i present, on la tradició es manté viva i es projecta cap al futur.
