La nit del 8 al 9 de maig de 1984, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona va escriure una pàgina transcendental en la història de la medicina espanyola en dur a terme el primer trasplantament de cor amb èxit a l’Estat, una intervenció que fins llavors només s’havia realitzat amb èxit en pocs centres mèdics del món. Aquesta intervenció, liderada pel doctor Josep Maria Caralps i el seu equip, va marcar l’inici d’una nova era en el tractament de malalties cardíaques greus a Espanya, obrint la porta a milers de trasplantaments posteriors que han salvat vides.
El trasplantament de cor no era un concepte nou el 1984. El primer trasplantament cardíac del món l’havia realitzat el doctor Christiaan Barnard el 3 de desembre de 1967 a l’Hospital Groote Schuur de Ciutat del Cap, Sud-àfrica. Tot i que el pacient, Louis Washkansky, va sobreviure només 18 dies a causa d’una pneumònia, aquesta operació va demostrar que el trasplantament de cor era tècnicament possible. A Espanya, un intent previ el 1968, liderat pel cardiòleg Cristóbal Martínez Bordiu a l’Hospital La Paz de Madrid, va fracassar, ja que el pacient va morir poques hores després per rebuig de l’òrgan. Els reptes tècnics, logístics i immunològics van fer que molts centres abandonessin aquests procediments fins a l’arribada de la ciclosporina a finals dels anys setanta, un fàrmac immunosupressor que va millorar significativament les taxes de supervivència en evitar el rebuig de l’òrgan trasplantat.
L’èxit del trasplantament de 1984 no va ser fruit de l’atzar. L’equip liderat pel doctor Caralps, amb la col·laboració clau del doctor Josep Oriol Bonín, havia estat preparant-se durant anys. Caralps, format en part als Estats Units, havia adquirit coneixements avançats en cirurgia cardíaca i tècniques de trasplantament. L’Hospital de Sant Pau, amb una unitat de cirurgia cardíaca establerta des de 1974, disposava de la infraestructura i l’experiència necessàries. A més, la coordinació logística per a l’obtenció i transport del cor donant, extret a l’Hospital de Bellvitge, d’un jove de 21 anys mort en un accident de trànsit, va ser impecable. Aquesta coordinació va establir les bases dels protocols moderns de donació i trasplantament a Catalunya.
El receptor va ser Juan Alarcón Torres, un jove de 29 anys del barri de la Florida de Barcelona, diagnosticat amb una miocardiopatia dilatada terminal, una condició que li deixava només tres mesos de vida. L’operació, realitzada la nit del 8 al 9 de maig, va ser un procediment complex i arriscat que va durar diverses hores. Segons Caralps, l’equip estava “molt preparat” i confiat en l’èxit, malgrat l’enorme pressió mediàtica i científica que acompanyava la intervenció. Quan el cor donant va començar a bategar dins del pit d’Alarcón, va ser un moment d’intensa emoció i la confirmació que el procediment havia estat un èxit tècnic.
Alarcón va mostrar una recuperació ràpida inicial: el 16 de maig, només vuit dies després de l’operació, ja parlava amb els mitjans de comunicació, i el 15 de juny va ser donat d’alta. Tot i això, nou mesos després, va patir un rebuig agut de l’òrgan i va morir. Malgrat aquest desenllaç, la seva supervivència durant gairebé un any va ser considerada un triomf, ja que va demostrar la viabilitat del trasplantament cardíac com a teràpia.
El primer trasplantament de cor a Espanya va ser molt més que una intervenció quirúrgica: va ser una prova de valentia, innovació i humanitat. Avui, aquest esdeveniment continua sent un referent per a la comunitat mèdica i un símbol del potencial de la col·laboració entre professionals, institucions i societat civil. Quaranta un any després d’aquella fita, a Catalunya s’han batut tots els rècords de trasplantaments i de donació d’òrgans: l’any 2024 es van fer un total de 1344 trasplantaments i donació d’òrgans, 65 dels quals de cor.
