El pollastre a l’ast, amb la seva pell cruixent i el seu interior sucós, és un plat emblemàtic que trobem a rostisseries, supermercats i restaurants d’arreu del món. Però pocs saben que aquest mètode de cocció, popularitzat pel rostidor vertical, va ser inventat a Catalunya per Ignasi Miró i Argelaga, un enginyer de Lleida que va patentar el dispositiu el 1957.
La història del rostidor vertical comença a la Catalunya de mitjan segle XX, una època marcada per la innovació en el sector alimentari i industrial. Ignasi Miró i Argelaga, un enginyer lleidatà amb una visió pràctica, va identificar la necessitat de millorar els mètodes tradicionals de rostir pollastres, que sovint utilitzaven rostidors horitzontals voluminosos i poc eficients. Aquests sistemes, heretats de l’edat mitjana, eren ideals per a grans peces de carn, però presentaven problemes per rostir pollastres sencers de manera uniforme, ja que calia un equilibratge constant i la cocció era inconsistent.
El 1957, Miró va patentar el rostidor vertical, un dispositiu revolucionari que apilava els pollastres en un eix giratori vertical, cosa que permetia que es coguessin amb calor directa, generalment de carbó o gas. Aquest sistema aprofitava els sucs naturals dels pollastres, que es redistribuïen durant la rotació, assegurant una cocció homogènia i una textura inigualable. El disseny, desenvolupat sota l’empresa Rotisseries Ast, va donar nom al plat que avui coneixem com a “pollastre a l’ast”, derivat del mot català “ast” (l’eix o pal on es rosteix la carn).
El rostidor vertical de Miró es va distingir per la seva simplicitat i eficiència. A diferència dels rostidors horitzontals, que requerien espai i ajustaments constants, el sistema vertical tenia diversos avantatges:
🍗 Cocció uniforme: La rotació vertical assegurava que la calor es distribuís equitativament, evitant zones cremades o crues.
🍗 Aprofitament dels sucs: Els pollastres, apilats verticalment, es regaven amb els seus propis sucs, millorant el gust i la textura.
🍗 Producció massiva: El disseny permetia rostir diversos pollastres alhora, ideal per a rostisseries i establiments comercials.
🍗 Facilitat d’ús: El sistema era fàcil de muntar i netejar, accessible tant per a professionals com per a petits negocis.
El primer model comercial, llançat per Rotisseries Ast, utilitzava carbó com a font de calor, però aviat es van desenvolupar versions amb gas i, més tard, elèctriques, adaptant-se a les necessitats modernes.
L’aparició del rostidor vertical va transformar la gastronomia catalana i espanyola. A Catalunya, el “pollastre a l’ast” es va convertir en un plat estrella de les rostisseries, especialment als anys 60 i 70, quan aquests establiments van proliferar a ciutats com Barcelona, Lleida i Tarragona. El terme “a l’ast” es va popularitzar tant que es va incorporar al llenguatge quotidià, fins i tot fora de l’àmbit catalanoparlant, on es coneix com a “pollo asado” o “pollo rostizado“.
L’èxit del rostidor vertical no es va limitar a Espanya. L’empresa Rotisseries Ast va exportar el seu disseny a altres països, i el concepte es va adaptar a diferents cultures gastronòmiques. Per exemple, al Perú, el “pollo a la brasa” es va convertir en un plat nacional a partir dels anys 50, amb rostidors verticals similars als de Miró, tot i que sovint es reivindica una influència local a través de figures com Roger Schuler, un granger suís establert al país. Encara que hi ha debat sobre l’origen exacte del “pollo a la brasa” peruà, la patent de Miró de 1957 estableix clarament el rostidor vertical com una invenció catalana.
Ignasi Miró i Argelaga va crear una icona de la gastronomia moderna. La seva empresa, Rotisseries Ast, va ser pionera en la comercialització de rostidors verticals, establint un estàndard que encara perdura. Tot i que Miró no va rebre el mateix reconeixement internacional que altres inventors, la seva contribució és celebrada a Catalunya com un exemple de l’enginy i l’esperit emprenedor de la regió.
El rostidor vertical forma part del patrimoni industrial català, i el seu impacte es pot veure en l’arrelament del “pollastre a l’ast” com a plat tradicional. El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha destacat invents com el de Miró en exposicions sobre disseny industrial, reconeixent la seva importància en la història de la tecnologia alimentària.
